En dius turó, tossal o tuc? Els nous mapes que mostren la diversitat dialectal del català

Un mateix paisatge, però no una única manera de batejar-lo. A Catalunya no només tenim diversos accents: també posem noms diferents a allò que ens envolta. Allò que en una zona és un turó, en una altra pot ser un tossal o un tuc. I un curs d'aigua pot ser un torrent o un barranc. I la llista és llarga.

Aquestes diferències dialectals formen part de la riquesa del català i ara també es poden consultar en uns nous mapes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Ho podeu comprovar amb aquest mapa interactiu. No només descriu, amb precisió, el nom dels cims, sinó també com s'anomenen aquestes formes del paisatge a cada punt del país.  

Es pot consultar també amb barranc i torrent, i comprovar com es distribueixen les variants dialectals:

L'objectiu d'aquests nous mapes és recollir i preservar les variants toponímiques. És a dir, identificar on es fan servir i deixar-ne constància. Una feina que continuarà amb més mots i mapes, tal com explica el cap de la Unitat de Toponímia de l'Institut Cartogràfic, Miquel Perella: "Aquest aplegament no s'ha acabat, és una obra viva." 

Perella assegura que és la manera d'evitar que aquest patrimoni lingüístic i cultural caigui en desús i pugui acabar desapareixent.

La cartografia és l'eina per poder preservar tota aquesta informació que pot perdre's.

En aquest sentit, des de la seva fundació, l'Institut Cartogràfic va fer un recull de toponímia, per tot el país i en detall, de 400.000 noms. El seu tractament des de la cartografia ha permès sectoritzar-los, filtrar-los i extreure'n diferents resultats i conclusions, com aquestes.

I no tan sols és una tasca de conservació: també busca, en aquest cas, que formes pròpies de determinades zones, com clot, còrrec, llau o fondo, continuïn sent conegudes i es normalitzin. Perquè, en definitiva, la cartografia va més enllà de la llengua i la geografia. Ens ajuda també a entendre millor la història i la identitat del país.