"Encara hi ha algú al bosc", el relat de les supervivents de la violència sexual a la guerra dels Balcans, a "Teatre TNC"

Va passar al cor d'Europa, a dues hores d'avió d'una Barcelona que vivia l'eufòria olímpica. De sobte, la televisió s'omplia d'imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina, barrejades amb el recompte de les medalles olímpiques. Han passat més de vint-i-cinc anys des de la fi oficial d'aquella guerra que va deixar entre 25.000 i 50.000 nenes i dones violades com a estratègia de neteja ètnica. I els focus i les càmeres ja no hi són. Però, ha acabat la guerra per a les supervivents i per als fills i filles nascuts d'aquelles violacions? 

Les dones van pagar un preu molt alt en aquesta guerra percebuda com a arbitrària, sense un traçat clar, sense causes identificades. En una guerra tan fragmentària com aquesta, qualsevol indret segur es podia convertir en un instant en un infern. La impunitat per als agressors era simplement la regla, tant si eren els veïns de la casa del costat com si formaven part de les "excursions de terror" de cap de setmana de grups de joves que anaven a Bòsnia fent els quatre-cents quilòmetres de rigor per aprendre com calia matar i violar.  

Els testimonis de les agressions que va gravar l'equip de Cultura i Conflicte, i a les quals la dramatúrgia d'Anna Maria Ricart Codina ha donat ritme teatral, són l'exploració d'aquest punt de no retorn. Quan allò que era una vida còmoda i amb futur es va trencar.  

#SostresDeVidre 

Imatges 

www.tv3.cat/33