Energia hidroelèctrica: la renovable estratègica per a la transició energètica

Enrere ha quedat el temps que servia per moldre el gra o moure telers de manera mecànica. Ja fa més d'un segle que permet produir electricitat en grans quantitats. Les hidroelèctriques seran clau en la transició energètica. L'objectiu de la Llei del Canvi Climàtic, en tràmit al Congrés, és una producció 100% renovable el 2050. Actualment, el pes de la hidràulica en l'anomenat "mix energètic", la combinació de fonts d'energia, està entre el 10 i el 15%, segons fonts de l'ICAEN. Però pot arribar a tenir pics superiors al 25% a tot Espanya si ens fixem en les dades en temps real de Red Eléctrica.

 

L'energia hidràulica és una renovable imprescindible però de la qual se'n parla molt poc.

 

L'energia més eficient
Sense l'energia hidroelèctrica no s'hauria pogut electrificar Barcelona a principis del segle XX, i difícilment serà possible la transició energètica cap a fons totalment renovables. La hidràulica és una mena de comodí perquè es pot gestionar i és molt flexible. No és com l'eòlica i la solar, que depenen del temps que faci. Almenys, la hidràulica d'embassament. Es pot planificar el seu ús. També és de resposta molt ràpida, a diferència de la nuclear: "En qüestió de segons pot passar d'estar aturada a la plena potència". L'aigua permet l'emmagatzematge d'energia a gran escala, cosa que no es pot fer amb altres fonts renovables. A més, la hidràulica "és l'energia més eficient que hi ha", segons Ángel García, el cap dels centres de control hidràulica d'Endesa. Fins al 99% de l'electricitat que genera es transmet a la xarxa.

Paper clau en el sistema elèctric
Un 20% de la potència instal·lada a Catalunya és hidràulica, segons l'ICAEN. La producció ronda entorn del 10 i el 15%, en funció del dia. La xifra depèn de l'ús que es faci dels embassaments i la generació de la resta de fonts energètiques. La hidràulica té un paper clau en el sistema elèctric. Per això, la Llei del Canvi Climàtic vol impulsar les hidroelèctriques, en especial les del tipus reversible, com les d'Estany Gento-Sallente, Montamara i Moralets. També serà reversible o de bombeig la que es vol fer a les Terres de l'Ebre. El "Sense Ficció" ha pogut parlar amb els impulsors d'aquesta instal·lació. Esperen que tingui tanta potència com tres reactors nuclears. Si s'acaba fent, tindrà un gran impacte al territori. Aquest és un dels problemes de la hidràulica. "És renovable però no és innòcua", tal com explica el tècnic de l'ACA Arnau Cangròs.

 

"L'aigua és la força motriu de la naturalesa", Leonardo da Vinci.

 

Tecnologia antiga, maquinària moderna
Des del centre de comandament a Lleida, Ángel García controla les comportes de les 65 centrals catalanes i de la Franja. "Avui en dia, el rendiment de les turbines supera el 90%". Però el responsable dels centres de control hidràulic d'Endesa insisteix que cal molta inversió: "Aquestes plantes no tenen res a veure amb les que es van posar en funcionament en el seu dia. Han patit una transformació grandíssima al llarg dels anys. La renovació de la part electromecànica és total". És una tecnologia molt antiga que amb maquinària moderna permet produir energia verda. "És l'única renovable que o genera residus. Què en farem de les plaques d'aquí a 20 anys?", es pregunta Xavier Roigé, empresari del sector, especialista en instal·lació i reparació de centrals.

Grans bateries d'aigua
"L'aigua és la força motriu de la naturalesa." En el terreny energètic, aquesta frase que s'atribueix a Leonardo da Vinci, agafa tot el seu significat. Pels enginyers, l'aigua dels pantans és com una bateria carregada d'energia potencial. Energia cinètica que el desnivell i les turbines converteixen en energia elèctrica. La manera de tenir aigua a disposició sense dependre de les pluges és fer un circuit tancat: una central de bombeig o reversible. Són les que connecten dues basses en cotes diferents i la fan anar amunt i avall en funció de les necessitats i la disponibilitat d'energia en el sistema.

 

L'aigua dels rius és finita i les localitzacions on fer noves centrals limitada. Per això, hi ha qui va més enllà. Als enginyers ja els ha passat pel cap fer servir la massa d'aigua més gran que hi ha al planeta com a reservori d'energia: el mar! Energia potencial disponible permanentment. "En algun lloc del Maresme es podria fer?", preguntava un enginyer a altres especialistes en un col·loqui recent. La pregunta va suscitar animació entre els enginyers de camins. És un repte majúscul amb grans desafiaments. Caldria construir llacs artificials en punts elevats no gaire llunyans del mar. Ens podem imaginar una central de bombeig a Collserola amb canonades baixant muntanya avall? Caldria també superar les dificultats d'utilitzar aigua salada. Però, sobretot, els problemes d'impacte ambiental... i resposta ciutadana. A l'illa d'El Hierro ja s'ha fet una reversible que funciona amb energia eòlica, però quan no bufa el vent han de tirar de generador de gasoil per fer pujar l'aigua a la bassa superior.

Miniturbines
Sense haver de fer megainstal·lacions, ja s'ha començat a aprofitar la circulació de petits cabals d'aigua potable o de sanejament per turbinar-la i generar quilowatts. De cara al futur, els enginyers i empresaris reclamen canvis legislatius per agilitzar els tràmits. Denuncien que poden arribar a passar anys abans no es posa la primera pedra d'un projecte i dècades fins que comença a produir. En el cas de petites instal·lacions, "hi ha vegades que valen més els permisos que la màquina", segons Xavier Roigé.

 

"Revolució social"
La burocràcia que denuncien els enginyers i els promotors de projectes és només una de les tanques que s'hauran de superar per accelerar la transició energètica. "Caldrà canviar tota l'estructura del sistema", afirmen des de l'Institut Català de l'Energia. "S'hauran d'aixecar barreres administratives, tecnològiques i fiscals", reconeixen des de l'administració. Però també s'haurà de pensar en un canvi d'hàbits. Consumir la mateixa quantitat d'energia en les mateixes hores i renunciar a les fonts contaminants, ara per ara, no és viable segons els especialistes. A diferència del que passa ara, haurem d'imaginar preus més cars a la nit quan la solar i l'eòlica deixin de produir? És justament quan voldrem carregar el cotxe elèctric... Des de l'ICAEN no descarten que les indústries hagin de ser flexibles i produir en funció de la disponibilitat i el preu de l'energia i, per exemple, en dies sense sol hagin de frenar la producció. És per això que l'autoconsum i l'emmagatzematge seran fonamentals. Per tot plegat, els tècnics de l'administració afirmen amb determinació: "La transició és una revolució social." L'autoconsum ja s'està disparant i caldrà esperar un empoderament ciutadà que prengui les regnes de la producció i el consum energètic.

 

Pros i contres dels embassaments

• Contres      
  • Desplaçament d'habitants
  • Reducció de la biodiversitat
  • Modifica el cicle de vida de la fauna
  • Dificulta la navegació
  • Dificulta la circulació de nutrients i sediments    
• Pros a curt termini
  • Millora de les comunicacions
  • Augment demogràfic
  • Transformació econòmica  
• Pros a llarg termini
  • Possibilitats de regadiu
  • Disponibilitat d'energia
  • Disponibilitat d'aigua potable
  • Gestió de les avingudes
  • Nuclis urbans nous
  • Activitats (turístiques, lúdiques)
  • Creixement econòmic