Enrique Vila-Matas, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
Redacció
L'escriptor Enrique Vila-Matas ha guanyat aquest dimarts el Premi Nacional de les lletres espanyoles, que concedeix el Ministeri de Cultura.
Autor de títols com "El mal de Montano" (2002), "París no se acaba nunca" (2003) o més recentment "Canon de cámara oscura" (2025), Vila-Matas és una de les grans veus de la literatura actual. En els últims anys, ha estat sempre un nom present a les travesses al Nobel de Literatura.
Nascut a Barcelona el 1948, va estudiar dret i periodisme, i va començar la seva vida professional com a redactor a la revista de cinema Fotogramas. Interessat pel setè art, va arribar a dirigir dos curtmetratges. A principis dels anys setanta va viure a París, una experiència que va resultar decisiva per a la seva formació literària.
El jurat li ha concedit el guardó per la seva influència decisiva en la narrativa contemporània i per un estil molt particular, un ADN inconfusible on realitat i ficció es confonen. L'autor barceloní aconsegueix que les històries més enrevessades i delirants esdevinguin versemblants.
També s'ha destacat que l'autor recull l'herència de Borges i Cervantes: combina la tradició literària amb formes narratives innovadores, el joc intel·lectual i la reflexió sobre la mateixa literatura.
La literatura com un joc
En una compareixença davant la premsa aquest mateix dimarts, Vila-Matas s'ha mostrat molt agraït pel premi i ha comentat que la valoració de la seva literatura feta pel jurat és "molt encertada", tot i que s'ha permès introduir alguns matisos. "Hi ha la mania de dir que faig metaliteratura i no és cert. Faig reflexió sobre l'escriptura i la literatura", ha indicat. I sobre el gènere de l'autoficció que se li atribueix ha dit que "no existeix. Existeix la ficció. I quan escrivim, sense voler, deformem la realitat".
L'escriptor ha explicat que avui havia quedat per conversar amb el jove autor asturià Alejando Basteiro i una trucada al telèfon mòbil ha interromput la trobada. Maria José Gálvez li ha comunicat que havia estat guardonat. Vila-Matas ha fet broma sobre el paper atzarós del col·lega Basteiro i ha comentat que tenia previst dedicar la jornada a escriure el pròleg de la novel·la d'un amic.
Perquè no para de treballar, ara, segons ell, en un "assaig narratiu. També és una unió de ficció i assaig, molt en la línia del que he estat escrivint des de principis de segle".
Estic molt dedicat a l'escriptura i la barrejo constanment amb la meva vida. És al que em dedico i el que realment em diverteix. Per mi la literatura és un joc.
Traduït a 30 llengües
Enrique Vila-Matas té obra traduïda a 36 llengües i ha aconseguit una legió molt fidel de lectors. Sempre ha mesclat gèneres: narrativa, assaig, autoficció o crònica periodística, que conviuen a les seves obres, escrites amb molt d'humor i ironia.
El seu debut literari es remunta al 1973 amb la publicació de "Mujer en el espejo contemplando el paisaje". Altres títols destacats de l'autor són "Historia abreviada de la literatura portátil" (1985), "El viaje vertical' (1999), "Bartleby y compañía" (2000), "Doctor Pasavento" (2005), o llibres de relats como "Suicidios ejemplares" (1991), ''Exploradores del abismo' (2007) o la recopilació "Recuerdos inventados" (1994); a més d'assajos com "El viajero más lento" (1992).
L'escriptor ja havia rebut diversos reconeixements anteriorment. Va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per "Bartleby i companyia" el 2001, novel·la que el 2002 va rebre el Prix du Meilleur Livre Étranger a França i el Premi Fernando Aguirre-Libralire.
Aquell mateix any, va rebre el Premi Herralde de Novel·la per "El mal de Montano", obra que també va obtenir el Premi Nacional de la Crítica i el Prix Médicis étranger el 2003. El 2014, va obtenir el Premi Formentor de les Lletres pel conjunt de la seva obra.
A més, el 2006 va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor francesa; el 2009 va rebre el títol de doctor honoris causa en Lletres per la Universitat dels Andes (ULA), de Mèrida, Veneçuela, i el 2013 va ser nomenat oficial de l'Orde de les Arts i les Lletres pel govern francès.