Entre paneroles i rates: denuncien les condicions dels allotjaments d'urgència de Barcelona

La Maricely Upiachihua té una filla de tres anys que no ha viscut mai en una llar. Només ha conegut la pensió on la família està allotjada al centre de Barcelona. A banda de la petita, la parella té dos fills més, un de 17 anys i un altre de 7.

Abans havien viscut en un pis compartit, però la Maricely explica que la persona amb qui compartien l'espai va haver de marxar a treballar fora i ja no van poder pagar el lloguer. D'això fa més de tres anys, i des d'aleshores viuen en allotjaments temporals d'urgència derivats pels serveis socials.  

Un alberg i un hostal

En el primer alberg on van estar no tenien lavabo a l'habitació. "Hi havia només dos lavabos i érem moltes famílies. Jo estava embarassada i necessitava anar al lavabo molt sovint. Aguantava molt i estava a punt de tenir una infecció. Vaig demanar a l'assistenta social que ens enviés a un lloc on pogués anar al lavabo". 

"El nen de vegades s'ho feia als pantalons perquè no podia esperar-se, no aguantava més."

I els van canviar a un hostal. Un altre lloc al mateix carrer del centre de Barcelona. Però la situació no va millorar. Es van trobar l'habitació bruta i plena d'escarabats. El seu marit i ella la van netejar, però els escarabats tornaven a aparèixer. "Hi continuen havent escarabats. Ara són al llit perquè els meus fills els surten taques a la pell."

Diu que ella mateixa va demanar una inspecció a l'Ajuntament i va passar fotos de la plaga de paneroles al grup d'habitatge de Les Corts que es van publicar a la xarxa X. I va arribar una inspecció. "Com que soc jo qui ha parlat del problema, ara em miren amb mala cara i em recriminen per què ho vaig fer. Segurament els tancaran l'hostal i a mi m'enviaran a un lloc pitjor o em deportaran".

Lamenta no poder tenir un lloc on cuinar perquè assegura que els seus fills no s'alimenten bé i que, fins i tot, de vegades, el menjar els ha arribat en mal estat i s'han posat malalts.

El seu marit té una feina i el fill gran estudia, però no té un lloc on concentrar-se ni fer els deures. Pren pastilles per dormir i diu que se sent deprimida perquè no li donen respostes. 

Esperant una solució que no arriba 

La Cathy Martínez fa uns tres anys que va viure un desnonament. Vivia en un pis de la borsa de lloguer social. Explica que es va acabar el contracte i ja no el van renovar. Tot i que tenia un menor a càrrec, la van fer fora i va recórrer a serveis socials: "Primer em van dir que passaria sis mesos en una pensió, però s'han anat transformant en un any... i un altre any. Al principi vaig estar en una pensió molt deplorable al centre de Barcelona, plena d'humitats i amb habitacions molt petites..."

"T'involucren amb gent molt conflictiva, després em van derivar a una altra a Montjuïc, al Poble Sec, i era pitjor: hi havia escarabats, rates..."

Assegura que hi ha moltes famílies que pateixen la mateixa situació i esperen sortir-ne per evitar que es cronifiqui. "A moltes famílies que estem en aquestes residències, quant de temps ens queda? No, aquest mes ja sortiràs... aquest mes, també... però el dia no arriba mai".

El més dur per a ella és veure com afecta el seu fill: "A l'escola molts cops ha hagut de sentir companys que li diuen que viu en una merda de casa, que no té casa o que és un miserable".

Una situació que de vegades la porta al límit de la desesperació. "A vegades m'he sentit amb ganes de morir-me, perquè és una situació molt complicada".

L'Ajuntament demana que es facin arribar les incidències

La Comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, assegura que estan a sobre d'aquestes situacions: "Tenim tot un sistema per classificar una incidència que pot ser un trencament, alguna cosa que es fa malbé per l'ús, cosa que guarda relació, per exemple, amb unes plagues, amb uns insectes... Tenim unes brigades de manteniment. Hi ha uns equips que acompanyen i també insistim perquè per a nosaltres també és important que les persones ens facin arribar aquestes incidències".  

Sindicats de barri dedicats a l'habitatge fa mesos que denuncien aquestes condicions i reclamen reallotjaments dignes. Paula Serra, del Grup d'Habitatge de les Corts, explica que "es cronifica la seva situació a les pensions perquè no tenen cap alternativa, cap ajuda econòmica ni cap facilitat per sortir d'aquesta situació". 

3.000 persones ateses, gairebé la meitat infants 

Durant l'any passat, aquests allotjaments van tenir una mitjana de 3.000 persones ateses al mes. D'aquestes, unes 1.700 eren adults, i unes 1.300, infants. 

Segons les dades de l'Ajuntament de Barcelona, aquest any el consistori destina 38 milions d'euros als allotjaments temporals d'urgència, el mateix import que s'hi va destinar l'any 2024. L'any 2023 s'hi van destinar 34 milions, i el 2022, 27.  

A Barcelona hi ha 247 establiments que funcionen com a allotjaments temporals d'urgència: 160 apartaments o pisos, 27 pensions, 5 hostals, 17 centres o recursos amb suport professional de l'àmbit social, 7 albergs i 31 pisos amb autonomia.

Més de la meitat de les persones allotjades en aquests tipus d'establiments (un 65%) superen els sis mesos de permanència, en un recurs que està pensat per una estada breu. Segons l'Ajuntament, perquè puguin aconseguir l'autonomia, des de Serveis Socials s'estableix un pla de treball per a cada cas.  

Donen de baixa quatre establiments 

L'Ajuntament explica que han millorat el sistema per obtenir dades i el seguiment de les incidències juntament amb l'empresa adjudicatària, BCD Travel. 

En el darrer semestre del 2024, es van fer 52 visites als establiments, i per a aquest primer semestre del 2025 se'n preveuen 98. Arran de les inspeccions realitzades, l'Ajuntament ha donat de baixa quatre establiments i n'està revisant set més. 

Segons les dades de l'Ajuntament, la mitjana d'incidències notificades representa un 2,3% sobre els casos allotjats. El 52% de les queixes són per les instal·lacions; el 19%, per plagues; el 15%, per alimentació, i un 10%, per convivència. 

L'Ajuntament treballa en un model nou 

En un futur, l'objectiu seria trobar espais que funcionin com a allotjaments temporals urgents que comptin amb acompanyament socioeducatiu.

Uns espais que serien tan propis de l'Ajuntament com d'entitats socials. Fonts municipals asseguren que s'està treballant en col·laboració amb el sector social per, durant aquest any, avançar en una cartera d'espais alternatius a les pensions, tot i la dificultat per aconseguir habitatge o allotjaments a la ciutat de Barcelona.