Enviats com a "carn de canó": Rússia trafica amb estrangers reclutats sota coacció
El reclutament de milers d'estrangers per enviar-los a combatre és una pràctica habitual, especialment des de la invasió russa d'Ucraïna i per part dels dos bàndols. Fer-ho enganyant o coaccionant es considera una violació greu dels drets humans i constitueix un delicte de tràfic de persones, segons denuncia una investigació d'Amnistia Internacional.
Per a l'organització, els casos documentats s'ajusten al que estableix el Protocol de Palerm de les Nacions Unides, el principal tractat internacional sobre aquest el delicte, que implica el reclutament, el transport o l'acollida il·legals de persones mitjançant el frau, l'engany o l'abús de poder.
Utilitzats com a "carn de canó"
Amnistia Internacional es basa en entrevistes fetes a persones capturades en camps de presoners de guerra ucraïnesos els darrers dos anys.
Les víctimes eren del Brasil, Colòmbia, Cuba, Egipte, Sierra Leone, Somàlia, Sri Lanka i Sud-àfrica. Tots havien estat enganyats amb la promesa de feines que mai van arribar, diners o un passaport rus.
La secretària general d'Amnistia Internacional, Agnes Callamard, assegura que els estrangers son utilitzats com a carn de canó:
El patiment associat a la internacionalització de la guerra afecta comunitats i individus altament vulnerables d'arreu del món. Es tracta de coacció. Són utilitzats com a "carn de canó".
Tant Moscou com Kíiv han reclutat milers d'estrangers per anar al front des de l'inici de la guerra fa quatre anys i mig, però en el cas de Rússia, que no ha rebatut les acusacions, s'ha comprovat la coacció que pateixen els combatents.
Ucraïna calcula que més de 28.000 estrangers, de 136 països, han estat captats per Rússia, a banda dels 14.000 soldats nord-coreans. Alguns països han començat a calcular el nombre de nacionals que lluiten en nom de Rússia. D'Àfrica venen sobretot de Kenya, Uganda i Sud-àfrica. Al febrer, per exemple, els serveis d'intel·ligència de Nairobi van informar que més de 1.000 kenyans havien estat reclutats per Rússia.
En tot cas, ni Rússia ni Ucraïna han revelat el nombre total de soldats estrangers que formen part de les seves files, que necessiten relleu constant davant el gran nombre de baixes. Amnistia Internacional considera provat, també, que a Rússia existeixen moltes persones còmplices del tràfic de persones.
El Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS) assegura que Moscou ha patit les pèrdues militars més greus durant la guerra, amb gairebé 450.000 morts entre les seves tropes.
Falses ofertes de feina
Una de les vies principals que utilitzen els reclutadors per explotar estrangers són els anuncis ficticis de feina, sobretot a través de les xarxes. Es tracta d'ofertes que no tenen res a veure amb l'àmbit militar, segons Anna Wright, investigadora d'Amnistia Internacional:
Es contacta amb persones de molts països a través d'agències de contractació, anuncis de feina en línia, xarxes socials o xarxes informals, i se'ls ofereixen llocs de treball civils en sectors com la construcció, la logística, la seguretat, el transport i la informàtica.
Segons l'informe, existeix una segona via que pretén captar ciutadans estrangers que ja viuen a Rússia pendents de regularitzar la seva situació o que son atrets per promeses de nacionalització.
En els dos casos, els estrangers arriben al lloc concertat, se'ls confisquen els passaports i els fan signar documents que no entenen perquè son en rus. Després de rebre una formació insuficient, son enviats al front, mal equipats.
De Malabo al front d'Ucraïna
La història de Daniel Angel Masie Nchama, un informàtic de 22 anys de Guinea Equatorial, és una excepció perquè ha sobreviscut.
Somiant amb un futur laboral millor, un reclutador el va convèncer d'acceptar una feina a Moscou. Un cop allà, el van fer signar un document en rus, que no entenia, li van retirar el passaport i el van obligar a fer un entrenament bàsic. Va saber que es dirigia al camp de batalla després de l'impacte del primer míssil.
Em vaig adonar que estàvem a primera línia quan un míssil va colpejar el nostre vehicle i va matar dos dels meus companys.
La seva missió va ser era capturar sis pobles ucraïnesos. Sobretot recorda el fred i la gana. Del seu batalló de 566 reclutes, només en van sobreviure tres: ell i dues persones més, les dues mutilades: "Un va perdre els peus i l'altre va perdre una mà i un ull."
En Daniel Angel Masie va sobreviure i el van enviar a Rússia per ser condecorat. Des d'allà va poder alertar els seus pares i el seu cas es va fer viral a les xarxes socials. Això va empènyer el govern de Guinea Equatorial a actuar i reclamar el seu alliberament. Finalment, però, després de ser enviat al front per segona vegada, va aconseguir escapar.
La lluita de 459 famílies peruanes
Arreu del món, advocats internacionals lluiten perquè Rússia retorni els seus ciutadans. És el cas del Perú, on 459 famílies lluiten pel retorn dels seus fills, marits i germans enganyats.
Finalment, després de mesos reclamant que el govern peruà activés la maquinària diplomàtica amb Rússia, el ministre d'Afers Exteriors peruà, Carlos Espá, s'ha reunit a Moscou amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov. El canceller peruà ha expressat la "profunda preocupació de Lima pels peruans que lluiten a les files russes a Ucraïna", inclosos aquells que ja han mort, es troben desapareguts, presoners o ferits. Ha estat la primera visita a Rússia d'un ministre d'Exteriors peruà a Rússia en dotze anys.
L'objectiu és abordar la situació urgent i sovint desesperada dels peruans que han estat reclutats per les forces armades de la Federació Russa.
Evacuació de soldats indis
Les peticions de repatriació no tenen habitualment recorregut, però això depèn de la relació diplomàtica entre els països afectats i Moscou.
Al setembre, poc abans que el president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre indi, Narendra Modi, es trobessin a Nova Delhi per celebrar la cimera d'economies emergents dels BRICS, el Kremlin va acceptat crear una llista dels ciutadans indis que es troben al front i enviar-los de retorn al seu país. Segons informes de mitjans internacionals, 51 ciutadans indis reclutats per l'exèrcit rus han mort al front.
El govern de l'Índia ha aconseguit el compromís rus "d'evacuar" els seus soldats que combaten a Ucraïna. No en va, l'Índia és el principal comprador al món del petroli rus.
Facilitar la rendició
Ucraïna ha fet públic recentment que ha capturat el primer presoner de guerra procedent d'Indonèsia, concretament de Java, enmig d'un augment de reclutaments per part de Rússia en aquest país del sud-est asiàtic, d'on haurien captat gairebé 300 combatents.
Són dades que recull el projecte estatal ucraïnès "I want to live", que treballa des del 2022 per ajudar a rendir-se amb seguretat al personal militar rus que decideixi no continuar lluitant contra Ucraïna. El Ministeri de Defensa ucraïnès assegura que compleix els Convenis de Ginebra en el tractament dels presoners que s'han rendit en el camp de batalla i en facilita l'intercanvi.