És cert que el desig sexual augmenta a l'estiu? Una sexòloga explica què hi ha de cert (i què no)

L'estiu acostuma a associar-se amb més temps lliure, vacances i una vida social més activa. Però també amb una idea molt estesa: que el desig sexual augmenta de manera automàtica. Ara bé, és realment així? 

La psicòloga, sexòloga i terapeuta de parelles Mireia Muñoz posa matisos a aquesta creença a "El matí de Catalunya Ràdio". La resposta ràpida és que sí, però només en part, perquè el desig depèn de molts més factors que la temperatura o les hores de llum. 

Més llum i menys roba poden afavorir el desig 

Segons explica Muñoz, hi ha estudis que indiquen que durant els mesos amb més hores de llum, és a dir, durant els mesos d'estiu, augmenta la producció de serotonina i oxitocina. Es tracta d'hormones que acostumen a millorar l'estat d'ànim i, per tant, les ganes de connectar amb una altra persona. 

A això s'hi afegeixen altres factors propis de l'estiu:

• Més contacte físic 
• Menys roba 
• Més oportunitats de compartir temps amb altres persones

Tanmateix, això no significa que el desig aparegui automàticament.

La calor extrema pot provocar l'efecte contrari 

La sexòloga, però, recorda que les onades de calor poden fer disminuir les ganes de mantenir relacions sexuals. Quan les temperatures són molt altes, es descansa pitjor, augmenta el cansament i baixa l'energia. 

Tot plegat pot afectar l'estat anímic i, en conseqüència, el desig sexual. Per aquest motiu, insisteix que el context és determinant i que no existeix una fórmula universal perquè es produeixin aquestes trobades. 

"El desig no és un interruptor" 

Un dels missatges principals que destaca Mireia Muñoz durant la conversa és que el desig no apareix ni desapareix de manera espontània i que és necessari cuidar els espais conjunts i individuals: "El desig no és un interruptor que es pugui encendre i apagar", assegura. 

La sexòloga convida a mirar més enllà de la freqüència de les trobades sexuals i preguntar-se en quin punt es troba la parella, el vincle emocional i la connexió amb el propi cos.

El desig té a veure amb una part física, emocional, relacional i també contextual.

També apunta cap a un problema comú i generalitzat: la necessitat de buscar aquella intensitat dels primers mesos de la relació, durant la fase d'enamorament --quan es produeixen grans dosis de dopamina--, en una relació estable. "Evoluciona i no és la mateixa, però això no és millor ni pitjor", admet. 

Les expectatives poden jugar en contra

Les vacances també acostumen a anar acompanyades d'expectatives elevades sobre la sexualitat i la relació de parella. Precisament això, segons la terapeuta, pot acabar generant frustració: esperar que unes setmanes de descans resolguin conflictes acumulats durant mesos és contraproduent. 

Quan la sexualitat es viu des de la pressió, l'obligació o la necessitat que "funcioni", el sistema nerviós respon amb més alerta que no pas amb més desig, explica. 

Per aquest motiu, Muñoz defensa la importància de reduir la pressió i donar espai perquè el cos pugui respondre de manera natural.

En una societat amb solucions molt ràpides, no donem la paciència i el temps necessaris que la sexualitat requereix, especialment la femenina.

Desig espontani i desig reactiu: dues formes de viure el plaer 

A banda de desmuntar mites sobre la libido durant l'estiu, Muñoz també diferencia entre dos tipus de desig que sovint es confonen: 

• El desig espontani és aquell que apareix sense necessitat d'un estímul previ, és habitual durant la fase d'enamorament i no necessàriament l'experimenten només els homes. 
• El desig reactiu necessita temps, intimitat, afecte, seguretat o una situació que afavoreixi la connexió perquè aparegui. 

La psicòloga lamenta que aquest segon tipus sovint estigui infravalorat i que moltes parelles interpretin erròniament la manca de desig espontani com una falta d'atracció.

Moltes diferències es podrien resoldre simplement posant-les sobre la taula.

La manca de desig no sempre és el problema 

La terapeuta també aprofita l'ocasió per desmuntar una altra idea molt escampada: que la falta de desig sempre indica un problema. Segons Mireia Muñoz, aquesta manca pot respondre a diverses raons: 

• Moments puntuals d'estrès 
• Un dol 
• Una situació traumàtica 
• Determinats tractaments mèdics 
• Una etapa vital concreta 

També recorda que hi ha persones asexuals i que això no és, per si mateix, cap patologia a què calgui posar remei. 

Per això insisteix que abans d'autodiagnosticar-se cal entendre què hi ha darrere de cada situació: "Moltes vegades pensem que no tenim desig, però en realitat hi ha altres peces del trencaclosques que encara no hem col·locat", afirma.

Més que buscar respostes ràpides, la psicòloga defensa la comunicació, l'autoconeixement i la comprensió del context de cada persona i de cada parella com a claus per viure la sexualitat amb menys pressió i més benestar.