És cert que el desig sexual augmenta a l'estiu?

Mireia, com estàs? Un plaer, bon dia. A veure, amb la Mireia el que fem sempre és desmuntar mites al voltant de la sexualitat, al voltant de la parella, i donar un cop de mà, perquè aquest estiu normalment t'ho has explicat diverses vegades, que és una època. Doncs home, que tu, els terapeutes, teniu una especial feina, perquè us venen a demanar consell de com afrontar aquestes èpoques d'alta convivència, no?

Aquí hi ha dos moments, sí. Quan parlem de les vacances, parlem des d'abans de les vacances, que moltes vegades venen a demanar pautes o tips, és a dir, ara tenim temps lliure, tenim unes vacances junts, anem en família, com les afrontem? Això ja aquest primer pas, que moltes vegades hi ha moltes cites al juny i al juliol, si se'n van anar a l'agost, i l'altra és a la tornada per gestionar totes les coses que han anat passant a nivell de conflictes, a nivell de sexualitat, que avui és en què en parlarem, I que al final tot té solució sempre que hi hagi una bona actitud, sempre que hi hagi comunicació i sempre que hi hagi una manera diferent de veure les coses. Si hi ha un problema ara, doncs podem trobar altres alternatives. Avui volem parlar de sexualitat,

com deia ara la Mireia, i un dels mites que volem desmuntar, que volem abordar, és que a l'estiu hi ha més desig. El desig a l'estiu es reactiva. D'entrada, això és veritat?

Això és veritat, en part, és a dir, sí que és veritat que hi ha molts estudis que hem pogut veure que en molts països on hi ha més hores de llum, de per si, clar, estem generant més serotonina, més oxitocina, és a dir, tenim com una predisposició a nivell emocional a tenir un millor estat d'ànim. Per tant, si jo em sento anímicament més alegre, estic amb més ganes, estic amb més energia, també pot afavorir que el desig i les ganes d'interactuar i de connectar amb una altra persona siguin més altes. També, òbviament, influeix no només les hores de llum, influeix, per exemple, que anem amb menys roba, hi ha més connexió corporal. A l'hivern, jo soc la primera que soc molt fredolica, vaig amb moltes capes de roba, és més incòmoda, passem fred. Llavors, l'estiu afavoreix aquesta part de connexió corporal i amb l'altra. Ara bé, després hi ha les zones de calor que estem patint aquests dies. Quan tenim tanta calor, no descansem bé. El no descansar bé, l'estar també amb el cervell amb més pressió, fa que tinguem més cansament i també que hi hagi menys ganes moltes vegades perquè hi ha menys energia. I això sí que pot influir l'estat anímic. Per tant, aquí sí que seria important quan busquem aquests espais i de quina manera els busquem. Perquè sí que l'estiu és un bon moment, però òbviament si no ens trobem gaire bé o el context no ajuda, pot produir l'efecte contrari. Per tant, sí que és veritat que

a l'estiu hi ha més desig, per això que deus, perquè hi ha més llum, anem més lleugerets de roba, i això sí que és veritat que la pell crida a la pell, diguem-ne, però de bona manera. I ara bé, quan hi ha aquestes onades de calor, fins i tot el desig pot baixar, pot venir menys de gust sentir l'escalfor d'una altra persona, per l'enclar.

El problema ja aquí és que és una frase clau. La pell crida la pell i el desig crida el desig. Llavors, què passa? Que quan hi ha una part de desmotivació, moltes vegades l'actitud que ve en conseqüència és una resignació o una deixadesa que fem de vegades de manera involuntària. Moltes vegades directament no ens donem compte i quan passa el temps veiem que fa molt de temps que no tenim no només relacions sexuals, que estem desconnectats de la nostra parella, potser estic cansat, tinc calor. Faig la meva, estic més espallat o tinc més fredor. I això també ens va apagant d'alguna manera. I aquí entraríem en la importància de cuidar aquests espais conjunts, i a part individualment, per suposat, perquè és una forma de cuidar també aquest desig. El desig no és un interruptor que es pugui encendre i apagar, tot i que a vegades el veiem com a tal. És un procés que anem cuidant sobre la marxa. Per tant, aquí em faria diverses preguntes. És a dir, com m'estic cuidant, com m'estic cuidant la meva relació, com és el vincle. A vegades busquem una intensitat que és molt pròpia de la fase de l'enamorament, on hi ha molta dopamina, que òbviament en una relació estable evoluciona i no és la mateixa, però no vol dir que sigui millor i pitjor, perquè també ens coneixem més, Però també hi ha un altre aspecte molt important, que és la seguretat que jo tinc amb el meu cos i amb la meva relació. Quan jo no tinc una seguretat en aquell vincle, és més difícil que el meu cos estigui predisposat i obert a viure una experiència. Per tant, també serveix aquest punt de preguntes de en quin punt es troba la meva relació amb el meu cos, amb la meva sexualitat i amb la meva parella, si la tinc.

Però la seguretat pot ser un inconvenient també o la seguretat sempre amb la seva justa mesura és positiva?

Clar, si hi ha seguretat vol dir que jo em sento amb confiança. Quan jo no em sento segur pot ser per diferents motius. Per exemple, si estem parlant de la sexualitat, es pot deure a que em sento jutjat. Sento que s'esperen unes coses de mi sento una pressió, sento unes expectatives unes ganes de complir i potser no és perquè l'altra persona m'ho digui pot ser que sigui per la meva manera d'entendre també la sexualitat però també pot passar que sigui un vincle on hi ha molts conflictes on hi ha una discussió mira, et poso un exemple que m'ha vingut ara mateix al cap d'una persona que l'altre dia em deia la meva parella m'ha dit que últimament tenim menys relacions sexuals que parell, perquè en aquest cas és una relació heterosexual les relacions sexuals són molt importants i que si seguim així ho deixarem clar, automàticament això ja genera molta pressió, molta culpa, i quan jo li pregunto des de quan és, no, no, si ha sigut les últimes setmanes, és que tinc molt d'estrès a la feina, clar, aquí hi ha un context que és important tenir en compte. El desig té a veure amb una part física, emocional, relacional i contextual. Depenent del moment que estic vivint, òbviament influiran com ho visc. Llavors, a vegades ens precipitem a treure conclusions, però aquesta persona en aquell moment no se sent segura i això també pot frenar-la, inhibir-la amb el seu propi desig sexual.

Per tant, Mireia, quan deies que això s'ha de fer feina, quan dius que això s'ha de treballar amb aquesta seguretat, aquesta complicitat que sempre comentem, vol dir no necessàriament treballar en l'aspecte de la sexualitat, sinó en tota la resta de la relació.

Clar, a vegades, com s'acostuma a dir una frase que ens pilla el toro, és a dir, a vegades arribem molt justos perquè no hem fet aquesta feina prèvia i salten les alarmes molt fàcilment. En una societat que de seguida és molt fàcil que puguem posar una tirita o que puguem trobar un remei, perquè tenim solucions molt ràpides, És veritat que a vegades aquesta paciència i aquest temps que la sexualitat requereix, moltes vegades no li donem. És més, sí que és veritat que cada persona és un món i que cada cos és diferent, però ja de per si la sexualitat femenina requereix un procés de temps i moltes vegades pot haver-hi una excitació molt ràpida, però no vol dir que el cos estigui preparat. Hi ha dones a consulta, pacients que em diuen, no, no, jo estic excitada, però no entenc per què no arriba un orgasme, que també en parlarem d'orgasmes i també en parlarem de plaer. Doncs perquè el teu cos necessita més preparació. I potser potser estem molt abocats amb tot el que he de fer, però realment no estem escoltant, vivim una sexualitat molt mental. Des del que jo espero que passi, des del que pretenc i vull que passi, des del que se suposa que si passa això és correcte, satisfactori, si no, no, i escoltem poc una part més corporal, que és la que em diu què necessito, què desitjo, què m'agrada i què vull. Ens falta també la comunicació de parlar-ne. Per tant. Aquí crec que és molt important adonar-me'n, fer una part d'autoconeixement de com estan sent les meves experiències, trobo a faltar alguna cosa, escolto realment el meu cos, em dono el temps que necessito o m'enfoco més en allò que he plantejat.

I aquí hi ha un altre element, ho deies tu ara, que n'hem parlat moltes vegades, que és alerta amb les expectatives. Perquè si tenim la idea aquesta, que a l'estiu el desig es dispara, que a les vacances tot és meravellós, i no ho tenim ben resolt, tindrem unes expectatives de sexualitat durant les vacances, que potser les veuen frustrades i malament rei.

A vegades quan anem tan apurats de temps, i quan dic això perquè estem amb mil projectes, mil objectius, i a més sembla que les vacances hagin de salvar tot un procés de treball. Això és com. Sempre poso l'exemple comparatiu dels exàmens de quan anàvem a la carrera, que ara, clar, ha canviat molt. El model educatiu, però quan jo estudiava, clar, hi havia companys amb bones capacitats intel·lectuals que potser durant el trimestre no estudiaven gaire i després les últimes setmanes era la gran estirada d'estudiada. Clar, aquí no funciona, perquè aquí parlem de cos. Llavors, perquè hi ha una resposta també molt important a tenir en compte, el nostre sistema nerviós. Quan jo més forço, d'alguna manera creo una persecució, insisteixo i vaig cercant una resposta en concret, el que fem és allunyar més aquella resposta, perquè el meu sistema nerviós es posa en alerta, ho veu com una amenaça, i automàticament em desconecto. És una resposta simplement de supervivència. Per tant, necessito tot el contrari, deixar anar aquesta expectativa. Això ens pot passar perquè ara tenim una setmana, dues setmanes de vacances, i necessito que això funcioni per salvar, cuidar la meva relació, O pot passar perquè tenim un model a nivell de pel·lícules, de cinema, de pornografia, que ens ha induït a que sigui d'una determinada manera i tenim unes expectatives creades. Però en qualsevol cas serà contradictori perquè ens frustrarà amb el que finalment ens acabem trobant en el camí, que no sempre serà aquesta resposta concreta, específica que hem imaginat.

Estem parlant del desig avui amb la Mireia Muñoz. Hi ha més d'un tipus de desig?

Exacte. Tenim un desig que és el que surt més a la part d'enamorament, és un desig més espontani, i que, per tant, diguéssim que hi ha unes ganes sense haver de buscar un estímul en concret, sinó que apareixen. De fet, ja no és el mateix parlar de desig que parlar d'excitació. Si parlem de desig, parlem les ganes de tenir una activitat sexual, que no és el mateix que la resposta fisiològica que es produeix davant d'un estímul sexual, d'una carícia, d'un petó, d'una conversa. Llavors, és més mental. Quan parlem de desig, tenim aquest desig que apareix d'una forma més espontània, que jo tinc ganes d'estar amb aquella persona, o reactiu, que no vol dir només en parelles estables, que és on més es pot donar. Una parella que potser d'entrada no té tant aquest estímul de la novetat, però a partir d'aquesta interacció apareix aquest desig, sinó que també pot ser en persones que sense tenir una relació estable, d'entrada per la calor, per l'estrès, per mil coses. No tenen aquest desig tan automàtic, però que després, quan es cuida i es dona aquest espai de qualitat, sí que apareix i que, per tant, poden gaudir moltíssim. I moltes vegades s'infravalora. S'infravalora el segon tipus de desig, el reactiu. Exacte, el reactiu. És més, amb una parella pot passar que si un té un desig espontani i l'altre no, aparegui aquella famosa frase, si no té desig espontani és que no em desitja, és que no li agrado, és que no li atrec. Reflexió de la persona que té desig reactiu. Només necessito afecte, seguretat i que hi hagi intimitat que no estem tenint perquè aquest desig aparegui i sento que no tinc aquest espai perquè això es pugui produir. Fixa't com a vegades aquesta falta de comunicació crea tants mals entesos i que es poden resoldre les diferències simplement posant-ho sobre la taula.

Llavors tens dues persones, una que no veu el desig espontani en l'altra i l'altra que espera que d'alguna manera diguin, escolta'm, engresca'm una mica, no?

Clar, dues realitats totalment diferents. Una està frustrada i l'altra també perquè sent que no s'està sentint escoltat o respectat davant del que necessita. I a vegades també ens falta una part d'autoconeixement propi i també de l'altra, que ens podem conèixer molt sexualment, però també, com hem dit, el desig evoluciona i potser les coses que ens agradaven abans han canviat. I potser també les parts del meu cos també han canviat en com han de ser estimulades. És a dir, a nivell de sexualitat femenina, ja ho hem parlat, hi ha hagut molta invisibilitat i no perquè les dones tinguin menys desig, sinó perquè se n'ha parlat menys i també a vegades no és un tema que no hi hagi desig, és que potser l'estimulació rebuda no és la satisfactòria per aquella persona i també falta modificar algunes coses.

Això que deies, d'aquests dos tipus de desig, el desig espontani i el desig reactiu, hi ha algun tipus de diferència de gènere? Ho dic perquè un altre dels mites que podria haver-hi és que el desig espontani és més cosa d'homes.

Sí, això és més aviat un mite que seria com molt simplificat, i és com deia, bàsicament és perquè al parlar-ne més sembla que hi hagi més. I en veritat, no per parlar-ne significa que es donin més vegades, simplement s'ha posat més sobre la taula i s'ha verbalitzat més. Però la realitat és que sí que hi ha moltes dones amb un desig espontani, Però que, com dic, si jo realment a l'hora de viure aquella experiència sento que no serà satisfactòria, clar, el desig, com dèiem, és un component de supervivència. Se'm treuen les ganes d'aquest desig espontani perquè el que jo vaig trobar no serà suficientment amb plaer. I és veritat que m'he trobat moltes dones que han agafat aquest rol de complir la parella o de pressionar-se perquè la relació no es trenqui i potser no hi ha tant de desig, però pel context que s'està donant en aquell moment.

Clar, per això preguntava, en aquest sentit, és a dir, si el desig, el tòpic aquest, que el desig espontani està més relacionat amb els homes, en el cas de les dones, a més a més de tot això, les dones que tinguin un desig espontani o un desig més clar, a més a més tenen un estigma social com una catedral, diguem-ne, està molt mal vist d'expressar-ho, fins i tot, a diferència dels fills.

Es fomenta molt més aquest estigma i, en veritat, sempre dic, abans de treure una conclusió, anem a pensar què està passant, perquè també ens ha dit, o diagnostiquem molt fàcilment de si hi ha desig o no hi ha desig, quan fem un diagnòstic tenim en compte dues variables. Una és des de fa quant de temps això està, perquè pot ser que en un moment donat estic prenent una medicació, estic també amb anticonceptius que també poden treure part de la líbido, i que sigui una situació puntual, i també el malestar que m'està creant, perquè potser no és una situació en la que jo m'hagi de preocupar, però aquí entra la part mental, les expectatives i la pressió que em poso.

Amb tot això hi ha una qüestió de compatibilitat, no? És a dir, una persona pot tenir un tipus de desig, el que dèiem abans, aquestes dues persones, una que diu, ai, en tinc moltes ganes i veig que l'altra no en té, per tant, aquí no passa res, i l'altra persona que diu, com que a mi no m'ha fet res, no m'ha tocat res, no m'ha acariciat, no m'ha fet cap petó, i tampoc no em sento amb desig, diguem-ne. Existeix la possibilitat de, no sé si tu t'has trobat a la consulta, de dir-li a una parella, nois és que no us enteneu. Hi ha una incompatibilitat molt clara, potser millor deixar-ho estar. La principal incompatibilitat,

sobretot, és quan hi ha unes idees molt rígides del que cadascú vol i també, a vegades, dos enfocaments totalment diferents a veure la sexualitat. Aquí sí que pot haver una incompatibilitat. Si una persona vol un model de relació oberta i una altra tancada, directament estem buscant enfocaments diferents, que aquí ja no és tant un tema de negociació, sinó que podem buscar coses diferents. Podem arribar a un acord, que també els acords i les pautes es poden arribar i podem buscar punts intermitjos, però sempre sense un haver de resignar-se per adaptar-se al que l'altra persona vol. Però també hi ha moltes vegades que arribem a la conclusió d'incompatibilitat i en veritat és impaciència pura, ànsia, i que hi hagi una part realment. És molt important això. Sí, sí, i és que realment actuem moltes vegades des d'allà i que si ens prenem realment una mica d'espai per poder-ho autoanalitzar, o aquí clar, donem unes quantes pinzellades i pautes a la ràdio, s'ha de treballar profundament quan algú em diu, a vegades després de sentir-me en algun programa o el que sigui, jo em passa això, què em diries? Dic, clar, he de conèixer el cas, he de veure la història que tens, els antecedents, per què passa, què estem fent, hi ha moltíssimes variables diferents. Però sí que diria que si li donem espai i li donem temps a poder entendre les causes que moltes vegades són inconscients, és a dir, hauríem d'entrar, a vegades fem visualitzacions per entrar directament a la part corporal i la part mental, a veure d'on ve, i veiem una mica de quina manera ho podem gestionar, i també pautes emocionals, és a dir, si jo tinc, per exemple, un moment complicat a nivell emocional que estic vivint i no tinc les eines de regulació emocional, també qualsevol tipus de tema aquest em sento més vulnerable i pot ser que també a l'hora de portar-lo se'm faci més complicat. No tenir gens de desig.

Això és una patologia? És a dir, o és una cosa que s'ha d'anar al metge, diguem, a part dels professionals com tu, eh? Però quan dius, noi, en parell o sense? Allò que dius, no, no, no, és que allò que a vegades es diu, és que no, també mai de gust. Poden passar dues coses.

Sí que hi ha persones que poden ser sexuals i que no és que ja hagi d'haver-ho com un problema, és a dir, és un perfil amb unes característiques que tot dependrà de la relació que tingui amb l'altra persona i que hi ha moltes parelles que poden no tenir relacions sexuals i que hagin arribat a aquest acord i ningú és ningú per jutjar-ho. Ara bé, pot ser que no hi hagi desig perquè hi hagi situacions específiques com un abús sexual, com una situació traumàtica, com un moment de molt d'estrès a nivell emocional perquè s'està passant un dol o una situació familiar complicada i que això bloquegi absolutament la resposta sexual. Dir que no hi ha desig seria una mica més també general perquè no estaríem tenint en compte possibles variables que estiguin influint.

És a dir, que s'ha d'anar mirant molt microcirurgia. És a dir, què és el que passa exactament i per què? Sí,

perquè potser jo m'autodiagnostico, com dèiem, amb aquesta part de no tinc desig, tinc un problema, o directament assumeixo, perquè ja porto un temps, potser un temps llarg, que això està sent així, i en veritat hi ha ferides que no s'han sanat, mecanismes que no s'han treballat, i que en el moment en què ho recol·loques, això és com un puzzle, col·loques la peça clau, automàticament el dinamisme canvia. Sí, va tot. A vegades és increïble, o sigui, és difícil transcriure amb paraules la cara de, amb bé el cap, algun pacient, alguna pacient, de canviar la mirada, obrir els ulls, de dir, ostres, és que, i sentir que hi ha una diferència, de, era això, això reconec que m'estava passant més del que imaginava, i després les seves experiències a nivell físic canvia també. Miraia, moltíssimes gràcies. La setmana que ve desmuntem una altra mita. Moltíssimes gràcies a tu.