Es disparen els casos de foc bacterià als camps de fruita de Ponent

A la plana de Lleida aquesta campanya s'han disparat els casos de foc bacterià, una malaltia que afecta determinats conreus de fruita i que provoca estralls entre les plantacions.

Des de la primavera s'han detectat 964 punts d'infecció, el doble pràcticament que els registrats durant els anys que s'ha patit més afectació, quan la xifra rondava els 500 positius.

Les raons que expliquen la ràpida propagació del foc bacterià han estat les altes temperatures assolides durant la primavera i també aquests primers dies de tardor, així com les pluges, que han fet augmentar la humitat relativa.

El cap de la secció d'Agricultura i Sanitat Vegetal dels serveis territorials del govern a Lleida, Xavier Auquer, explica que "per primer cop en 15 anys, la setmana que es va arribar al pic de la floració a finals de març, va tenir les condicions òptimes d'humitat i temperatura per afavorir la propagació del foc bacterià".

I afegeix que fins ara, "les temperatures de la primavera eren més fredes i això evitava que la infecció s'estengués al moment que els arbres estan més vulnerables".

La pera, una de les més perjudicades

La malaltia del foc bacterià afecta només els conreus de poma, codony, nespra i pera. Les plantacions d'aquesta última han estat on més casos s'han detectat, especialment finques amb arbres joves.

Pere Roqué, president d'Asaja, alerta que si no s'atura la propagació del foc bacterià pot tenir conseqüències nefastes per a la producció de pera:

Després d'un any així es fa molt difícil continuar mantenint el conreu de pera. Fa temps que s'acumulen pèrdues, derivades de la sequera, la calor i de malalties.

Per això Roqué demana més ajudes al govern per poder continuar amb la producció de pera a la plana de Lleida.

Més tractaments i menys tractats

Tant Asaja com Unió de Pagesos coincideixen a reclamar al govern espanyol que flexibilitzi l'ús de determinats productes fitosanitaris per combatre plagues i malalties.

Narcís Poch, d'Unió de Pagesos, explica que limitar els productes és un problema perquè falten productes per combatre plagues i malalties.

Segons ell, la producció cau cada cop més i cal que el govern estatal "es replantegi les autoritzacions de fitosanitaris perquè, si no, arribarem a un punt que la viabilitat de moltes explotacions perillarà".

Roqué s'afegeix a les crítiques i denuncia que les limitacions actuals "no tenen cap sentit" perquè al mercat europeu estan entrant productes provinents de països tercers tractats amb els fitosanitaris prohibits per la Unió Europea, i apunta directament a acords com el de Mercosur, que ha aixecat polseguera entre els pagesos i ramaders europeus.

Pel que fa a actuacions específiques per combatre el foc bacterià, el Departament d'Agricultura ha ampliat aquest any el nombre d'hectàrees on s'han fet prospeccions, i s'ha arribat a les 5.000.

Sobretot s'ha vigilat zones amb espècies sensibles i plantacions amb noves varietats. Tot plegat, per poder eliminar les branques i arbres afectats al més aviat possible per evitar la propagació del bacteri.

Què és el foc bacterià?

El foc bacterià és una malaltia provocada per un bacteri i que afecta determinats conreus de fruita. El germen entra a l'arbre a través de les flors o de ferides que hagin pogut provocar per exemple les pedregades.

Un cop s'ha infectat, el bacteri genera un líquid de color blanc lletós, que té una alta concentració de sucres. Això atreu insectes i petits ocells, que després ajuden a propagar la malaltia.

Un altre factor, però, clau és el vent. Xavier Auquer detalla que a la vall de l'Ebre, el patró de vent dominant és el de l'oest, i "hem pogut comprovar que moltes vegades, els focus de foc bacterià s'escampen seguint aquesta direcció".

Per combatre'l, en la majoria de casos els pagesos es veuen obligats a eliminar les branques afectades, però en el cas que s'hagi contaminat l'arbre sencer, cal arrencar-lo i cremar-lo.

El nom sorgeix perquè un cop una branca s'infecta, tant les fulles com el fruit es tornen de color marronós, com si s'haguessin cremat.

El foc bacterià es va detectar per primer cop al 1999 a les demarcacions de Lleida i Girona. En aquell moment es va poder erradicar, però més d'una dècada després va tornar a aparèixer un nou focus a les comarques de Ponent.

Des de llavors ha estat present a les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell i les Garrigues, però no s'ha escampat de moment a la resta del territori català.