És legal retransmetre una execució? Els interrogants que obre la pena de mort a Nidal Hassan
"Serà executat per soldats, com ha de ser, i ens assegurarem que la gent ho pugui veure." Així anunciava el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, que l'aplicació de la pena de mort a Nidal Hassan, prevista per al 3 de desembre, seria pública.
A l'espera de saber com es concreta exactament, Hegseth ha manifestat la intenció que l'execució es retransmeti per estríming i també es podria obrir al públic que vulgui assistir-hi presencialment.
El 5 de novembre del 2009, Nidal Hassan, aleshores psiquiatre de l'exèrcit, va matar 13 persones i en va ferir 32 més a la base militar de Fort Hood, a Texas. Hegseth creu que l'execució pública de Hassan ha de ser una advertència: "La gent ha d'entendre que aquest tipus d'actes tenen conseqüències greus."
En alguns detalls de l'execució de Hassan és inevitable notar-hi cert esperit de revenja. L'afusellament s'ha programat el mateix dia de la setmana (dijous), a la mateixa hora (la una del migdia) i al mateix lloc (Fort Hood) on Hassan va cometre la matança.
La decisió de retransmetre l'execució planteja molts interrogants ètics i, també, jurídics. Des d'un primer moment, ha rebut moltes crítiques, que consideren que una execució pública posa els Estats Units al nivell de països com l'Iran o l'Afganistan, els únics on va haver-hi execucions públiques l'any passat, segons dades d'Amnistia Internacional.
Quant fa que no hi ha una execució pública als Estats Units?
L'anunci de l'execució pública de Nidal Hassan és, en molts aspectes, un viatge enrere en el temps.
Serà la primera execució militar des del 1961, quan es va penjar a Fort Leavenworth el soldat John Bennett, condemnat per violació i intent d'assassinat d'una nena d'onze anys.
També es tracta de la primera execució per part d'un escamot d'afusellament de l'exèrcit dels Estats Units des del gener del 1945. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, el soldat Eddie Slovik va ser afusellat a França, acusat de deserció.
I suposa la primera execució pública als Estats Units en prop de 90 anys. L'any 1937, Roscoe Red Jackson va ser penjat a Missouri per l'assassinat de Pearl Bozarth. Tal com va publicar el Carthage Evening Press, van assistir-hi unes 500 persones.
Més coneguda és l'execució de Rainey Bethea, condemnat per violar i matar Lishia Edwards. Va ser penjat davant de 20.000 persones l'agost del 1936 a Kentucky. Segons explica la BBC, el gran enrenou d'aquella execució en públic va avergonyir molta gent a l'estat i, un any i mig més tard, Kentucky va prohibir les execucions públiques.
Des d'aleshores, les execucions es mantenen en privat. El més semblant a una execució pública és la mort de l'autor de l'atemptat d'Oklahoma City, Timothy McVeigh, l'any 2001. L'execució es va emetre per un circuit tancat de televisió perquè la poguessin veure les famílies de les víctimes. De les prop de 2.000 persones que podien veure'l, només ho van fer unes 230, segons apunta The Washington Post.
És legal la mort per un escamot d'afusellament?
Als Estats Units, les execucions militars cal que les autoritzi el president. En el cas de Hassan, Trump l'ha aprovat aquesta setmana i, seguint el consell de Hegseth, va decidir que fos per un escamot d'afusellament.
El Tribunal Suprem dels Estats Units va establir l'any 1879 que aquest tipus d'execució no és cruel ni està prohibida per la Constitució.
A més, l'alt tribunal va validar l'any passat l'afusellament a Carolina del Sud de Brad Sigmon. En aquella ocasió, l'afusellament no va anar a càrrec d'un escamot militar, sinó de funcionaris de presó voluntaris.
Actualment, hi ha cinc estats que permeten execucions amb un escamot d'afusellament: Carolina del Sud, Idaho, Mississipi, Oklahoma i Utah.
A hores d'ara, no és clar com l'exèrcit seleccionarà els membres de l'escamot ni quins protocols se seguiran durant l'execució. El Pentàgon assegura que més endavant en donarà més detalls.
Pot haver-hi públic en una execució?
Les execucions públiques van ser, durant anys, una cosa molt semblant a un espectacle. Eren molt freqüents a Europa durant l'edat mitjana tot i que, actualment, fa dècades que no n'hi ha. De fet, tant la Unió Europea com el Consell d'Europa tenen com a requisit que els estats membres prohibeixin la pena de mort.
Durant dècades, es considerava que les execucions públiques tenien un efecte dissuasiu de futurs crims, segons explica el professor emèrit de la Universitat de Colorado i expert en pena de mort Michael L. Radelet a l'agència Associated Press.
Per aquest motiu, fins i tot moltes famílies hi portaven els infants amb la intenció que aprenguessin què els podia passar. Radelet assenyala que les execucions públiques van començar a perdre força després que diverses execucions per penjament sortissin malament.
Als Estats Units, les lleis estatals estableixen qui pot assistir a una execució, una opció que acostuma a estar limitada a familiars –tant de condemnats com de víctimes−, advocats i autoritats.
Es pot retransmetre una execució?
No hi ha precedents d'una execució retransmesa en estríming a cap país del món. De fet, als Estats Units, la llei prohibeix enregistrar o emetre les execucions que tenen lloc en una presó federal. Les lleis militars, però, no contemplen aquesta prohibició.
Fins ara, els tribunals sempre han rebutjat les demandes de mitjans de comunicació que reclamaven més accés a les execucions.
Preguntat sobre el cas de Nidal Hassan, el president de la Comissió Federal de Comunicacions, Brendan Carr, ha dit a la cadena CNBC que pensa que l'execució no es retransmetrà a les cadenes de televisió, tot i que no s'ha pronunciat sobre si s'hauria de permetre o no.
El més semblant a la retransmissió d'una execució són els vídeos d'assassinats per part d'organitzacions jihadistes com Al-Qaeda o Estat Islàmic, que la majoria de mitjans de comunicació han optat per no emetre.
Pel que fa a les xarxes socials, l'agència France-Presse ha demanat a YouTube, Meta i X si autoritzarien que a les seves plataformes s'hi difongués l'afusellament de Hassan, però no ha obtingut resposta. A TikTok, la seva política prohibeix explícitament les imatges violentes.
En aquest sentit, una execució polèmica va ser la de Saddam Hussein, l'any 2006 a Bagdad. El govern iraquià va distribuir imatges oficials en què no es veia el moment de la mort, però més tard es van filtrar vídeos gravats clandestinament amb telèfon mòbil.
La llei internacional prohibeix les execucions públiques?
Les Nacions Unides han condemnat la intenció de retransmetre l'execució de Hassan. L'Alt Comissionat de l'ONU pels Drets Humans ho ha equiparat a la tortura i ho ha definit de "forma de tracte o pena cruel, inhumana i degradant".
Segons la portaveu de l'organisme, Ravina Shamdasani, "la retransmissió en directe d'una execució equival a una execució pública i suposaria una violació de la prohibició absoluta de la tortura", recollida en la Convenció contra la Tortura del 1984.
Tot i que els Estats Units van ratificar la convenció l'any 1994, no suposa jurisprudència en el sistema judicial.
Nidal Hassan pot evitar l'execució?
Hassan ha exhaurit els recursos en la justícia militar. Li queda, encara, la justícia federal, on podria presentar un procediment d'habeas corpus amb l'esperança de, com a mínim, ajornar l'execució.
Davant la intenció de retransmetre la mort de Hassan, l'especialista en llei militar de la Universitat Yale Eugene Fidell ha alertat en una entrevista amb DRM News que Hassan podria presentar un recurs per prohibir l'exhibició pública de la seva mort.
La controvèrsia sobre la retransmissió de l'execució de Hassan arriba quan falta menys d'un mes per a les eleccions de mig mandat i deu dies després que Christa Pike, condemnada per un assassinat de 1995, sobrevisqués a dues injeccions letals.
Què en diuen els líders religiosos?
En les últimes hores no ha deixat de créixer la pressió perquè els Estats Units es facin enrere i no retransmetin l'execució de Hassan.
Entre els que ho han criticat, hi ha alguns líders religiosos, que han manifestat el seu desacord amb un govern que ha fet bandera de la religiositat. El president de la Conferència Episcopal dels Estats Units, l'arquebisbe Paul Coakley, creu que la decisió d'afusellar públicament Hassan és "una manera brutal de promoure la cultura de la mort i s'ha de reconsiderar".
El president de l'Associació Nacional d'Evangèlics, Walter Kim, alerta que la retransmissió de l'execució té el risc de "convertir una de les responsabilitats més solemnes d'un estat en un espectacle públic".
També des de la mateixa administració Trump, el vicepresident J. D. Vance que ha apuntat que no sap si s'executarà Hassan. "Si es retransmet en directe, jo no ho miraré", ha remarcat. Vance, però, no ha estat gens crític amb l'execució i ha manifestat que espera "que la gent no oblidi que és una persona que va assassinar brutalment molta gent innocent".
Diversos congressistes republicans i organitzacions en defensa dels drets humans com Amnistia Internacional també han criticat la decisió de la Casa Blanca. Però ni l'ONU, ni els líders religiosos, ni tan sols el vicepresident del país, han fet que Trump canviï d'opinió. El president nord-americà ha dit aquest dimecres que Hassan "es mereix" l'afusellament i ha insistit que "va matar molta gent".
Christa Pike rep l'alta i torna a la presó
Christa Pike, la dona condemnada a mort que va sobreviure a dues injeccions letals, ha rebut l'alta hospitalària aquest dissabte i ha tornat a la presó de Tensessee on ha estat reclosa els últims 30 anys.
Pike, que ara té 50 anys, continuarà rebent atenció mèdica al centre penitenciari, mentre s'investiga què va fallar el passat 30 de setembre, quan es va intentar executar-la amb dues injeccions de pentobarbital, que la van deixar inconscient però no la van matar.
Aquesta setmana ha recuperat la consciència i ha començat a parlar i a caminar. Segons els seus advocats, després de l'execució fallida, Chrita Pike va patir, entre d'altres seqüeles, una pneumònia, coàguls al braç, confusió mental i un trauma psicològic.
El seu cas és inèdit i no se sap què passarà a partir d'ara. El fiscal general adjunt de Tennessee, Will Ayers, va dir dimecres al jutge, en una vista general, que no sap si l'estat té la intenció de reprogramar la seva execució o no.