És possible una història de l'art sense cap home?

Quantes dones artistes coneixeu? Segurament, molt poques. Però, si us serveix de consol, ni tan sols Katy Hessel, l'autora del llibre "Historia del arte sin hombres" en sabia gaires quan es va llicenciar en Història de l'Art o abans d'iniciar el seu famós podcast "The great women artists". 

I és que... Qui fa la història de l'art? Quantes dones formen part de les col·leccions permanents dels grans museus? El llibre va sorgir d'aquestes preguntes. Un llibre que, segons la seva editora a Espanya, Clàudia Casanova, ha vingut a trencar motlles per canviar el cànon de l'art:

"L'ambició era que fos "el nou Gombrich", el nou llibre de referència sobre història de l'art mundial. Toca tots els continents i totes les expressions artístiques."

Per què les dones eren minoria i per què ens n'han arribat tan poques

El llibre d'art més venut de tots els temps, "La història de l'art" d'Ernst H. Gombrich, que arriba fins a l'època moderna, no incloïa cap dona en la seva primera edició del 1950 i ara, en la setzena edició, es poden comptar amb els dits d'una mà.

Però el llibre de Hessel, de prop de 500 pàgines, moltes il·lustrades, aplega més de 200 artistes des del Renaixement fins a l'actualitat i es pregunta per què eren una minoria, comparat amb els homes. Per Casanovas, el llibre dona algunes respostes:

"Del segle XVI al XIX dels problemes principals que es trobaven les dones era que no podien pintar nus perquè no se les admetia a la sala on estaven els models o les models despullades. Una dona, en aquell moment, no podia veure un cos nu. Per què no hi ha pintores com Degàs, Monet, etc? Perquè no se'ls permet l'accés a l'aprenentatge."

Les dones que, contra tots els elements, aconseguien aprendre a pintar o esculpir, ja fos de forma autodidacta o perquè eren filles o companyes d'homes artistes, s'havien d'enfrontar al masclisme de la seva època, afegeix l'editora:

"El llibre recorda el cas de la baronessa Elsa von Freytag-Loringhoven, que proposa exposar un urinari abans que Marcel Duchamp. La galeria a ella li tomba, però a Duchamp no, i ell ha quedat com qui va revolucionar l'art contemporani amb la seva famosa font. La suma de 100 casos com aquest canvia molt la història de l'art que ens expliquem."

Les artistes als museus

Pioneres com les pintores Sofonisba Anguissola, al Renaixement, Artemisia Gentileschi al Barroc o la retratista de Maria Antonieta, Elisabeth Vigée Le Brun, van anar obrint camí i al segle XX va arribar l'eclosió: noms com la brodadora d'edredons Harriet Powers, la pintora impressionista Suzanne Valadon, la surrealista Frida Kahlo, l'escultora Eva Hesse, la performer Marina Abramovic o la fotògrafa Carrie Mae Weems, que, per cert, exposa ara a Barcelona.

Katy Hessel recull tota aquesta constel.lació de dones al seu llibre, que a poc a poc van entrant a les sales dels museus d'art. Un dels que més s'hi esforcen és el Museu Nacional d'Art Contemporani de Catalunya (MNAC). Però, com assegura el seu director Pepe Serra, no és gens fàcil: 

"De les 5.000 obres exposades al MNAC, el 2013 n'hi havia tres fetes per dones i ara n'hi deuen haver desenes. Aquesta xifra ha de créixer tant com puguem, però el drama és que hi ha un sostre. Dels anys setanta o vuitanta del segle XX cap amunt, no. Però, quan baixem cap al Romànic, el Gòtic, el Renaixement o el Barroc, no podem fer miracles."

Encara queda molt per fer per resoldre la desigualtat entre homes i dones dins la història de l'art, però el llibre de Katy Hessel és un bon principi.