Sant Adrià de Besòs
Especialistes internacionals debaten el futur ús de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs
Amb 200 metres d'alçada i considerada la construcció més alta de tota la riba mediterrània, la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs s'ha convertit en tot un símbol d'identitat del litoral del nord de la ciutat de Barcelona, entre Sant Adrià i Badalona. L'any 2008, les tres xemeneies van ser indultades per votació popular i, ara, s'ultima el futur que tindran un cop deixin de funcionar la primavera del 2011. Cinquanta professors i estudiants de disciplines diverses, procedents d'universitats del Mediterrani, han passat una setmana dins la sala de turbines de la central tèrmica del Besòs i han intercanviat opinions sobre els possibles usos de futur de l'edifici.
29/05/2010 - 16.12 Actualitzat 30/05/2010 - 00.18
Fa un any i mig un referèndum popular va decidir indultar les tres emblemàtiques xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Ara, i quan falta poc menys d'un any perquè deixi de funcionar, es comencen a agilitzar els processos per proposar-ne nous usos de futur.
Amb aquest objectiu, 50 professors i estudiants de Portugal, França, Itàlia, Croàcia, Egipte, Barcelona i Madrid s'han instal·lat durant aquesta setmana a la sala de turbines de la central tèrmica per estudiar-ne les possibilitats, en el taller "Reciclant els paisatges industrials urbans", organitzat pel CCCB i el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge de la UAB. Entre els participants hi ha especialistes en arquitectura, ambientalistes i enginyers experts en sostenibilitat, geògrafs, artistes i estudiants de disseny urbà que han presentat les seves propostes i projectes per renovar la central tèrmica de cara al futur de forma ecològica i sostenible.
Entre les propostes, que s'han presentat en l'últim seminari previ al Congrés Internacional Cerdà Postmetròpolis, hi ha el reciclatge d'elements de la central com, per exemple, convertir els tubs que porten l'aigua de mar per a la refrigeració de la central en embarcador marítim i zona de passeig o transformar els dipòsits d'aigua i gas en piscines i solàriums. Obrir tota la zona de la central per transformar-la en zona de pas cap a la platja i d'aquesta manera contribuir a obrir Sant Adrià al mar; convertir diversos elements de la central en peces de mobiliari urbà per a la ciutat, o naturalitzar tot aquest paisatge industrial, des de la desembocadura del Besòs, que es podria convertir en un bosc, fins a la marina de Badalona, també són algunes de les solucions aportades pel grup d'especialistes internacionals.
A més, entre els possibles usos culturals, residencials, lúdics i comercials, també es preveu que algunes parts de l'edifici s'utilitzin com a equipament per a la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona, i per a projectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental i urbana.
Amb aquest objectiu, 50 professors i estudiants de Portugal, França, Itàlia, Croàcia, Egipte, Barcelona i Madrid s'han instal·lat durant aquesta setmana a la sala de turbines de la central tèrmica per estudiar-ne les possibilitats, en el taller "Reciclant els paisatges industrials urbans", organitzat pel CCCB i el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge de la UAB. Entre els participants hi ha especialistes en arquitectura, ambientalistes i enginyers experts en sostenibilitat, geògrafs, artistes i estudiants de disseny urbà que han presentat les seves propostes i projectes per renovar la central tèrmica de cara al futur de forma ecològica i sostenible.
Entre les propostes, que s'han presentat en l'últim seminari previ al Congrés Internacional Cerdà Postmetròpolis, hi ha el reciclatge d'elements de la central com, per exemple, convertir els tubs que porten l'aigua de mar per a la refrigeració de la central en embarcador marítim i zona de passeig o transformar els dipòsits d'aigua i gas en piscines i solàriums. Obrir tota la zona de la central per transformar-la en zona de pas cap a la platja i d'aquesta manera contribuir a obrir Sant Adrià al mar; convertir diversos elements de la central en peces de mobiliari urbà per a la ciutat, o naturalitzar tot aquest paisatge industrial, des de la desembocadura del Besòs, que es podria convertir en un bosc, fins a la marina de Badalona, també són algunes de les solucions aportades pel grup d'especialistes internacionals.
A més, entre els possibles usos culturals, residencials, lúdics i comercials, també es preveu que algunes parts de l'edifici s'utilitzin com a equipament per a la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona, i per a projectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental i urbana.
Avui és notícia
Publicat el Dossier Epstein: milers de documents de la xarxa pedòfila de l'empresari amic de Trump
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA