Estrasburg condemna Espanya per penes "desproporcionades" pel setge al Parlament del 2011
Redacció
El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ha condemnat Espanya per haver violat els drets de quatre manifestants que van participar en el setge al Parlament de Catalunya el juny del 2011.
En la sentència feta pública aquest dijous, el tribunal considera "desproporcionades" les penes de tres anys de presó que els va imposar el Tribunal Suprem després d'anul·lar l'absolució que havia dictat l'Audiència Nacional, i encara que no les arribessin a complir.
El tribunal assenyala que, tot i que les sancions contra els manifestants poguessin estar justificades perquè havien comès actes d'intimidació en la protesta contra les retallades del govern, les penes van ser massa elevades.
No eren proporcionades en relació amb els objectius legítims de protegir la seguretat pública i els drets i les llibertats dels altres, ni de prevenir el desordre.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fa notar que "la severitat de les penes imposades, encara que no es complissin, només podien tenir l'efecte de dissuadir-los, així com el públic en general, d'assistir a manifestacions i, de manera més general, de participar en un debat públic obert".
Per això, conclou que les condemnes van constituir una ingerència en el dret que tenien a exercir la llibertat d'expressió i de manifestació.
Tot i constatar la violació d'aquest dret, el TEDH no els atribueix cap indemnització, al contrari del que reclamaven els quatre demandants, Rubén Molina Marín, Ángela Bergillos Alguacil, Francisco José Cobos García i Carlos Munter Domec.
Bloqueig al Parlament contra les retallades
La concentració, que es va convocar amb el lema "Aturem el Parlament, no deixarem que aprovin retallades", en el marc del moviment del 15M, va derivar en l'encerclament de la cambra parlamentària catalana.
Els manifestants van impedir el pas a molts dels diputats i, entre ells, el president de la Generalitat Artur Mas quan viatjava al seu vehicle oficial, i que finalment va accedir al Parlament en helicòpter amb altres parlamentaris.
L'Audiència Nacional va absoldre els 19 acusats jutjats aleshores de delictes contra les institucions de l'Estat, atemptat i associació il·lícita, perquè va considerar que estaven protegits pel seu dret a manifestar-se, com ara argumenta el TEDH.
Però la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament van recórrer i el Tribunal Suprem va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat, amb l'argument que la llibertat d'expressió i el dret de reunió no poden paralitzar altres drets, com el de la participació política a través dels representants legítims.
El Tribunal Constitucional va avalar el dictamen del Suprem, amb les penes de tres anys.
No s'atribueix cap acció violenta que justifiqui la pena de presó
El Tribunal d'Estrasburg reconeix que, atès el caràcter intimidatori de la protesta per als parlamentaris, sancionar els demandants tenia un objectiu legítim, que era prevenir desordres i protegir els drets de la representació política dels ciutadans. Però afegeix que quan les sancions són de caràcter penal requereixen una justificació especial i una manifestació pacífica no hauria d'estar sotmesa a l'amenaça d'una pena d'aquest tipus, i en particular a la privació de llibertat.
Sobre això, es recorda que els tribunals no van atribuir als quatre demandants cap acció violenta concreta, més enllà d'haver contribuït a crear un ambient intimidatori i que no es pot privar una persona del dret a participar en manifestacions pacífiques pel fet que hi hagi actes esporàdics de violència comesos per altres.
Segons el relat que recull el TEDH, els quatre demandants principalment el que van fer va ser perseguir els diputats, entonar o cridar consignes de protesta i en alguns casos llançar retrets als parlamentaris. "Encara suposant que aquesta conducta pogués considerar-se una obstrucció i sense discutir que podia haver resultat molesta per als diputats amb què es van creuar, el Tribunal considera que no va constituir un acte de violència ni una incitació a la violència". A més no es va considerar que els denunciants fossin responsables individualment de cap dany.