Excaven a la Cerdanya el jaciment romà a més altitud de Catalunya

Aquest és el quart estiu que han treballat en la mateixa campanya arqueològica. Durant 12 dies, arqueòlegs de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) han estat excavant al Coll de Molleres, a 2.500 metres d'altitud, a la Cerdanya, per poder entendre per què fa 2.000 anys els romans van fer un assentament a tanta alçada. 

S'han allotjat al refugi de Malniu, a 2.000 metres, al terme municipal de Meranges, i cada matí, cap a les 8, el grup d'arqueòlegs pujava fins al jaciment amb les eines, l'esmorzar, el dinar i roba d'abric per les possibles inclemències meteorològiques que té l'alta muntanya. 

La ruta, de pocs quilòmetres però amb un desnivell de 500 metres, és força concorreguda ara a l'estiu perquè coincideix amb el camí per pujar al Puigpedrós, un dels pics més alts de la Cerdanya, així que, tot i la duresa dels treballs, els arqueòlegs han estat acompanyats d'excursionistes. 

L'objectiu d'aquestes campanyes és aprofitar al màxim les jornades de feina per excavar i descobrir la grandària del jaciment, a més de trobar peces que posteriorment es puguin datar gràcies a la tècnica del carboni 14. 
 

L'alta muntanya guanya importància en l'arqueologia

Dels jaciments d'alta muntanya que fa anys que sondegen, aquest de Molleres és dels que han donat més material. Hi han trobat, entre altres peces, trossos de terra sigil·lada, ceràmica de vaixella de taula d'època romana.

"Això vol dir que aquí menjaven amb plats i gots igual com feien els romans que vivien a la plana", explica Lídia Colominas, arqueòloga de l'ICAC i directora de les excavacions. 

Dedueixen que una família o un grup de gent pujaven a viure aquí dalt de manera "estable" durant els mesos de bon temps. Per Josep Maria Palet, director de l'ICAC, les troballes són importants perquè capgiren la manera com s'havia enfocat l'arqueologia tradicionalment:

"Ens demostra que en època romana l'alta muntanya estava intensament ocupada, igual com ho estaven les zones de plana. L'arqueologia i la recerca fins avui havia menystingut aquestes zones perquè suposava que eren marginals. Ara veiem que no era així" 

Segons explica Palet, quan es va fundar la ciutat romana de Llívia (Lulia Lybica, en llatí) totes les muntanyes dels voltants es van incorporar al territori de control de la ciutat i, per tant, de l'imperi romà. Aquest jaciment probablement era un punt de control entre la Gallia Narbonensis i la Hispania Tarraconensis, com avui també és frontera entre Espanya i França. 

A més, va ser un espai amb una seqüència d'ocupació al llarg del temps: quatre segles després que els romans l'abandonessin, els visigots el reutilitzen i en fan un gran assentament d'alçada, el qual tindrà continuïtat fins a l'edat mitjana, concretament fins al segle XII.

Hi ha pedres que no s'han mogut durant segles, però la vida aquí ha continuat. Així que durant 12 dies aquests professionals de l'arqueologia han excavat i ho han remenat tot, o gairebé tot, perquè les tores blaves que avui apareixen dins el jaciment, molt habituals durant aquesta època de l'any a més de 2.000 metres... ni tocar-les.

És la planta més tòxica d'Europa i pot arribar a ser mortal. Així que... sobretot, si aquests dies de vacances aneu per la muntanya i en veieu, fotografieu-les, però no les toqueu!