Exhumen una fossa a l'ermita de Bot per buscar un veí desaparegut durant la Guerra Civil

El Miquel Sanromà Bel va desaparèixer l'abril de 1938 a Bot, a la Terra Alta. Les tropes franquistes havien trencat el front d'Aragó i la població civil havia començat a marxar dels pobles. Un testimoni, que havia callat per por, va explicar fa uns anys a la família que l'havien enterrat a tocar de l'ermita de Sant Josep, juntament amb dos soldats anònims. Ara s'ha autoritzat obrir una fossa per mirar de trobar les seves restes.

En Miquel va amagar les filles i la dona en una cova. Mariana Sanromà, de 91 anys, en tenia 9 quan el seu pare va desaparèixer. La família va passar dècades sense saber res d'ell, però, gràcies a la transmissió oral, la Mariana va esbrinar fa més de 20 anys on estava enterrat el seu pare.

 

Un familiar del testimoni l'hi va explicar al net del Miquel, i aquest, a la mare.

"Mare, vols saber on està enterrat mon iaio? Què dius ara... Sant Josep! Em vaig quedar petrificadeta allí. Sense poder plorar, sense poder aixecar-me de la cadira... Quan va passar una mica, vaig esclatar a plorar."

 

En Francesc Julve, net del desaparegut, explica que van passar anys sense saber què havia passat:

"La meva mare sempre ens havia explicat que el meu iaio havia desaparegut durant la guerra. Una nit va marxar i no va tornar, i no en vam saber mai més res. Ni si havia fugit, ni si l'havien fet presoner ni si l'havien matat."

 

Fins que, gràcies a la memòria oral, va saber on era el seu avi. Explica que l'home que el va enterrar en arribar a casa ho va explicar a la dona, però per por van decidir callar.

"Què saps tu, del teu iaio? Em vaig quedar sorprès. Digues a la teva mare i a la teva tia que el teu avi està enterrat a la paret de l'ermita de Sant Josep. M'ho va dir un oncle meu, que va ser qui el va enterrar... Hi havia dos soldats i ell."

 

Quan el cas es va traslladar a la Direcció General de Memòria Democràtica, es va obrir una investigació i, a partir de la recerca oral i històrica, s'ha decidit excavar el punt.

 

Trobar les restes del seu avi els ajudarà a acomiadar-se i tancar ferides:

"Si es pot trobar i es pot confirmar que és ell, doncs la meva mare i la meva tieta moriran més tranquil·les de saber que el seu pare no les va abandonar. Els milers de vegades que es deuen haver preguntat a la vida què li va passar al meu pare. I això és el que passa amb totes les persones que desapareixen."

 

Pla de Fosses

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat l'obertura d'aquesta fossa a Bot. L'excavació es fa a la part posterior de l'ermita de Sant Josep, situada als afores de la població. Els arqueòlegs esperen trobar-hi les restes del pagès Miquel Sanromà Bel i de dos soldats desconeguts.

La consellera de Justícia, Ester Capella, confia que es puguin trobar les restes i creuar-les amb l'ADN de la família perquè les filles i la resta dels descendents acomiadin l'avi. Capella ha insistit en la importància d'aquest programa perquè les famílies puguin tancar els dols i recordar els seus morts,

Amb aquesta són ja 27 les fosses obertes a Catalunya des del 2017, quan es va posar en marxa el Pla de Fosses. Les excavacions del pla han facilitat la recuperació de les restes de 304 persones, i d'aquestes, vuit han estat identificades amb el programa d'identificació genètica.

A Catalunya n'hi ha 517 de la Guerra Civil de documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.