Explotació sexual low-cost: què revela la desarticulació de dues xarxes de tràfic de dones
En només 72 hores, un centenar d'homes van entrar en una casa prostíbul de Sabadell. No és només una dada policial. És la fotografia d'un mercat que continua funcionant amb una demanda constant i que les organitzacions criminals continuen adaptant amb una lògica empresarial: oferir serveis sexuals a preus molt baixos per atraure més clients encara que sigui menys temps (10 minuts al preu de 20 euros).
La investigació conjunta entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional ha permès desarticular dues xarxes de tràfic de dones que utilitzaven aquesta estratègia. Els investigadors la defineixen com un model low-cost.
La reducció de tarifes no era una promoció puntual, sinó una manera de maximitzar els ingressos. "Com més clients, més beneficis", ha sintetitzat el sotsinspector de la Unitat de Tràfic d'Éssers Humans, Luis Moreno. Un cost real d'aquest model que només el suportaven les víctimes.
Dues organitzacions criminals que es complementaven
Aquest cas també evidencia, una vegada més, que el tràfic de persones és molt més que explotació sexual. És una activitat econòmica altament organitzada.
Les dues organitzacions criminals, una d'origen espanyol i l'altra d'origen brasiler, actuaven de manera coordinada, compartien dones, gestionaven pisos en diversos municipis, publicaven anuncis en portals especialitzats, movien les víctimes d'un immoble a un altre segons les necessitats del negoci i ocultaven els beneficis a través de testaferros i presumptes operacions de blanqueig.
Els més de 200.000 euros en efectiu intervinguts, els vehicles d'alta gamma i els fluxos econòmics mostren que darrere dels pisos hi havia una estructura criminal amb una clara vocació empresarial.
El cap de la UCRIF de la Policia Nacional del grup primer, Marcos Gómez, ha explicat que ara una de les prioritats és investigar aquests "complexos entramats econòmics".
De les 23 persones detingudes, vuit han ingressat a la presó. Una d'aquestes és una dona de més de 55 anys, que havia estat prostituta i que era una de les responsables de l'organització. De fet, una bona part dels seus membres ja tenien antecedents policials per delictes vinculats amb el tràfic i l'explotació sexual.
Dones joves, immigrants i en situació de pobresa
Les víctimes eren, majoritàriament, dones joves d'origen sud-americà, moltes amb càrregues familiars i en una situació de gran vulnerabilitat econòmica. Les xarxes les captaven amb falses ofertes de feina o amb la promesa que guanyarien molts diners exercint la prostitució.
Algunes sabien que acabarien dedicant-s'hi, però desconeixien les condicions reals que es trobarien: deutes imposats per l'organització, manca d'autonomia, absència d'accés al sistema sanitari, condicions d'higiene precàries i un control gairebé permanent sobre els seus moviments.
L'expressió "dones de deute", utilitzada en moltes investigacions policials i diligències judicials, encaixa en l'explotació que van patir moltes d'aquestes dones. Una forma d'engany que s'utilitzava ja en les primeres migracions de dones, procedents de països més pobres, des d'almenys els anys noranta del segle passat.
Aquest és un aspecte especialment rellevant. El tràfic amb finalitat d'explotació sexual no sempre es construeix sobre un engany absolut, sinó sobre la manipulació de la necessitat. Les organitzacions criminals aprofiten la pobresa i la responsabilitat de mantenir les famílies per convertir una expectativa de millora econòmica en una situació de dependència i explotació.
Ho explica la coordinadora del Programa Dona de la Fundació Apip-Acam, Natàlia Masé, que assegura que es tracta de "dones molt joves, amb càrregues familiars als seus països d'origen, amb una gran vulnerabilitat i, en alguns casos, analfabetes".
Un negoci en evolució constant
La investigació també reflecteix com ha evolucionat aquest negoci. L'explotació sexual s'ha anat desplaçant dels grans prostíbuls cap a pisos i cases particulars dispersos per nombrosos municipis.
En aquest cas, la llista és llarga entre les demarcacions de Girona i Barcelona: Manresa, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Dosrius, Granollers, Pals, Palafrugell, Sitges, Castelldefels, Sabadell, Terrassa, Begur, Palamós i Vic.
Aquest model fa el fenomen més invisible, dificulta la detecció policial i permet que les organitzacions obrin i tanquin immobles amb facilitat mentre traslladen les dones d'un lloc a un altre.
La sospita d'una metgessa
Però un dels aspectes més significatius d'aquesta operació policial és com es van descobrir aquestes xarxes criminals. La denúncia d'una de les víctimes no va començar per una gran operació policial, sinó per la sospita d'uns professionals sanitaris que van detectar indicis de tràfic en una dona jove atesa a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell.
La coordinació entre el personal mèdic, els serveis especialitzats d'atenció a la víctima i els investigadors va permetre activar la protecció de la primera víctima. El cas evidencia que la lluita contra el tràfic no depèn només de les unitats policials especialitzades, sinó també de la capacitat dels serveis públics de detectar situacions invisibles.
53 dones en onze cases prostíbul
Les xifres finals d'aquesta operació coordinada entre cossos també conviden a una reflexió. A les onze cases prostíbul investigades hi havia 53 dones exercint la prostitució en el moment de les entrades policials, però només sis han estat identificades i protegides com a víctimes de tràfic.
Això no significa necessàriament que la resta no ho siguin. Masé recorda que acreditar judicialment una situació de tràfic és complex: moltes dones no denuncien per por, dependència econòmica, amenaces o perquè continuen sota el control psicològic dels explotadors.
Per les entitats que treballen amb les supervivents, l'alliberament és només el primer pas. Masé explica que "la recuperació requereix protecció, atenció psicològica, assistència sanitària, regularització administrativa quan cal i alternatives laborals reals". I, afegeix, sense aquest suport, el risc de tornar a caure en circuits d'explotació continua existint.
Un èxit policial imprescindible però insuficient
La desarticulació d'aquestes dues organitzacions és un èxit policial. Però el cas també evidencia que el tràfic i l'explotació sexual de dones funciona com una economia clandestina capaç d'adaptar-se al mercat: abarateix preus, descentralitza els prostíbuls, optimitza els beneficis i es nodreix de la desigualtat.
Mentre continuïn existint dones vulnerables susceptibles de ser captades i una demanda disposada a consumir prostitució, les organitzacions continuaran trobant un espai per fer negoci. I quan una caigui, una altra ocuparà el seu espai. La pressió policial és imprescindible però insuficient.