
Barcelona
Fa 25 anys que la Torre de Collserola vigila Barcelona
Inaugurada poc abans de començar el Jocs Olímpics, s'ha convertit en un dels símbols de l'"skyline" barceloní
27/06/2017 - 00.01 Actualitzat 26/06/2017 - 23.05
288,4 metres d'alçada, 13 pisos, 3.000 tones d'estructura metàl·lica... La Torre de Collserola va ser una altra de les aportacions dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona ara fa 25 anys.
Les torres de televisió són edificis singulars a les ciutats importants del món. I Barcelona no volia ser menys. Per això se'n va encarregar el disseny a l'arquitecte britànic Norman Foster.
Es va construir amb tres objectius: ser un centre d'emissió de televisió i ràdio; ser un centre de telecomunicacions per rebre senyals de molts llocs i enviar-les a molts altres llocs; i, netejar el Tibidabo dels múltiples emissors privats que estaven escampats de forma precària per tots els terrats dels voltants de la muntanya. Els objectius d'emissió i de telecomunicacions s'han complert plenament... La neteja d'antenes precàries s'ha aconseguit en bona part, però no del tot.
La Torre de Collserola, a la planta 10, disposa d'un mirador públic situat a 115 metres l'alçada del terra. És el millor observatori de Barcelona i de l'àrea metropolitana.
La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefònica amb un 30,40%, Retevisió, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport, amb un 5%.
El dissabte 27 de juny del 1992 va ser inaugurada pel ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.
Avui és notícia
Aprovada la reforma del lloguer de temporada i d'habitacions, que també tindran topall de preus
Mossos i Guàrdia Civil escorcollen el laboratori de l'IRTA-CReSA, investigat pel brot de pesta porcina
El govern estudia obligar els inversors que comprin edificis a posar-los a lloguer de llarga durada
Desallotjats del B9 de Badalona passen la nit al ras en espera de solucions: "No tenim on anar"
Què incorpora la llei per garantir els drets LGTBIQ+: més sancions i autodeterminació de gènere