Fa 25 anys que la Torre de Collserola vigila Barcelona

288,4 metres d'alçada, 13 pisos, 3.000 tones d'estructura metàl·lica... La Torre de Collserola va ser una altra de les aportacions dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona ara fa 25 anys.

Les torres de televisió són edificis singulars a les ciutats importants del món. I Barcelona no volia ser menys. Per això se'n va encarregar el disseny a l'arquitecte britànic Norman Foster.

Es va construir amb tres objectius: ser un centre d'emissió de televisió i ràdio; ser un centre de telecomunicacions per rebre senyals de molts llocs i enviar-les a molts altres llocs; i, netejar el Tibidabo dels múltiples emissors privats que estaven escampats de forma precària per tots els terrats dels voltants de la muntanya. Els objectius d'emissió i de telecomunicacions s'han complert plenament... La neteja d'antenes precàries s'ha aconseguit en bona part, però no del tot.

La Torre de Collserola, a la planta 10, disposa d'un mirador públic situat a 115 metres l'alçada del terra. És el millor observatori de Barcelona i de l'àrea metropolitana.

La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefònica amb un 30,40%, Retevisió, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport, amb un 5%.

El dissabte 27 de juny del 1992 va ser inaugurada pel ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.