Fades publica "Iconique", la seva particular bíblia del pop plena d'humor i col·laboracions
Redacció
El trio catalanobalear Fades publica el seu primer disc d'estudi. Un àlbum carregat d'humor, reivindicació, barreja d'estils musicals i de col·laboracions, com les de Júlia Colom, Ouineta, Svetlana, Triquell, Pep Velasco i Figa Flawas.
La frescor i la facilitat a l'hora de fabricar hits els han convertit ràpidament en una icona de la cultura queer catalana. Potser per això el disc es titula "Iconique" i hi repassen èpoques i gèneres per agafar-ne els clixés i passar-los pel seu filtre.
El resultat és un carrusel de cançons carregades de comicitat i teatralitat i de molta crítica. I és que el conjunt format per Ferran Pi, Vicenç Calafell i Àngel Exojo té molt en compte la posada en escena.
Com comenta Ferran Pi: "Hem intentat fer una espècie de bíblia de tòpics del pop. I ens hem vestit "de novilla", hem fet una boy band..."
Hem fet tot el que hem pogut per crear tot un imaginari al voltant de l'espectacle i portar-ho a la catalanitat i a la localitat.
Amb bases variades (música disco, funk, pop, electrònica...), tiren dards en forma de lletres afilades i utilitzen violins supersaturats i saxos desafinats. Un procés que explica Vicenç Calafell:
Hem agafat els instruments orgànics que estan tan vinculats a l'acadèmia i els hem "fadificat", distorsionant-los i ironitzant-los.
El grup va començar a pensar "Iconique" una setmana després de publicar "Metallix", i hi ha treballat prop de dos anys. Ara, a la vora d'altres artistes del país, ha creat escena. Com afegeix Calafell:
Crec que els Països Catalans poden estar molt contents de tenir una escena pròpia queer en català.
Agressions i amenaces
El conjunt, però, ha pagat un preu per obrir camí. Durant l'estiu van denunciar agressions LGBTI-fòbiques i catalanòfobes en alguns concerts i van rebre amenaces de mort a les xarxes socials.
En aquest sentit, el trio es veu com "la cara d'un moviment catalanista, antifeixista i queer". Això els converteix, segons diuen, "en un blanc molt fàcil". Malgrat reconèixer que van passar por, defensen que van fer bé de no suspendre la gira que tenien prevista: "Si ens haguéssim aturat, haurien guanyat."
Ferran Pi assenyala que "una persona, quan puja damunt d'un escenari, es col·loca en un lloc de vulnerabilitat i, en certa manera, totes les fòbies o les violències que pateix pel carrer es magnifiquen":
L'experiència d'un artista sobre l'escenari no està molt lluny d'una persona queer que va pel carrer.
I Àngel Exojo afegeix: "Una cosa que ens va fer especialment ràbia de tota aquesta situació és que molta gent ho defensava com a llibertat d'expressió, com a llibertat d'opinió."
Nosaltres no som víctimes d'opinions. Som víctimes i conseqüències de tot un sistema que legitima certes accions i discursos.
Ara, per sort, poden fer broma de tot el que va passar i centrar-se a fer girar el nou disc recorrent festes majors i festivals de tot Catalunya, amb debut al Primavera Sound inclòs.