Famílies acollidores d'infants en cap de setmana i durant les vacances: "És un procés d'enamorament mutu"

ACN Barcelona - Quan la vida d'un infant es veu truncada per circumstàncies alienes, l'acollida temporal pot esdevenir una escletxa d'esperança. A l'estiu, molts petits que viuen a centres tutelats troben a faltar la calidesa d'una llar i hi ha famílies que els acullen els caps de setmana o durant les vacances per oferir-los un oasi d'estabilitat emocional i normalitat. Els pares temporals descriuen l'experiència com un procés d'aprenentatge "gratificant" en què té lloc un "enamorament mutu". Així, demanen trencar amb "l'estigma" que acompanya els petits perquè tot i dur pesades motxilles a l'esquena tenen dret a "conèixer una altra vida". L'Institut Català de l'Acolliment calcula que calen 100 famílies més per "donar oportunitats" a aquests menors.

Més enllà de l'acolliment permanent, hi ha una fórmula menys coneguda però igualment valuosa: l'acolliment de cap de setmana i vacances, que permet a molts infants sortir del seu entorn habitual i viure experiències familiars en positiu, encara que sigui només durant uns dies. Amb l'arribada de l'agost, moment en què les famílies de vacances s'organitzen per rebre els nens de forma temporal, es fa palès que a Catalunya hi ha una demanda creixent de pares i mares que vulguin donar suport a aquests petits.

Maite Pérez i Xavier Villaret pares d'acollida d'una nena d'11 anys, van endinsar-se en aquest procés per fer realitat el seu desig de formar una família. Després d'un embaràs complicat que va acabar amb una pèrdua, van sentir la necessitat d'explorar altres opcions. La seva història va coincidir amb l'inici de la guerra d'Ucraïna, quan la necessitat de donar suport a infants desplaçats estava a l'ordre del dia. "Ens van parlar de les diferents opcions d'acollida i, després de reflexionar-ho, vam decidir optar per la de cap de setmana," han comentat els pares que viuen a Llinars del Vallès.

Per a Isabel Salas, la motivació va sorgir d'un procés més personal. Va sentir la necessitat de contribuir a la societat amb un projecte que la "comprometés personalment, anés més enllà de donatius i estigués vinculat amb la infància". Així, va plantejar la idea al seu fill Miquel, de 22 anys, amb qui conviu en una casa de Vallvidrera. "Inicialment, ell va demanar-me que m'esperés que s'independitzés, però després s'ho va repensar i va animar-me a endegar el procés", ha apuntat.

Les famílies coincideixen que el primer contacte amb els nens va ser un moment emocionant i una mica nerviós. Maite i Xavier, han relatat que van conèixer la seva nena en una cafeteria i han explicat que van portar unes galetes que sabien que podien agradar a la petita "per trencar el gel". Així, han dit que els primers cops que la van tenir a casa van aprofitar per fer coses quotidianes com "cuinar macarrons", que era un menjar que sabien que entusiasmava la nena, i que a poc a poc van anar estrenyent llaços. En el cas d'Isabel, el primer contacte amb l'infant va ser el febrer d'aquest any i, segons la mare, van fer "un matx perfecte".

Ambdós processos van començar amb una sèrie de trobades informatives i de seguiment, on es feien les entrevistes pertinents i s'investigava la idoneïtat dels pares d'acollida. Un cop passats aquests tràmits, els nens van ser assignats d'acord amb el perfil de cada família. Primer es van fer trobades puntuals i amb el pas de les setmanes van arribar les primeres pernoctes. 

Nous membres de la família

Tot i que l'acolliment de caps de setmana i vacances pot semblar un procés de petit impacte, el vincle que es genera amb els nens és profund. Maite i Xavier expliquen que amb poc temps la seva petita ha aconseguit estar totalment integrada a la família: "Ella quan parla ho fa com una més de la família", han comentat els pares que han assegurat que tot i que hi ha hagut moments durs l'experiència està sent "molt gratificant i val la pena".

Per la seva banda, Isabel expressa que el seu infant va començar a fer les primeres pernoctes a casa seva per Sant Joan d'enguany i que aquest mes d'agost passaran una setmana plegats a Llafranc on faran diverses activitats que han planejat conjuntament com anar en caiac. "Encara estem en una fase de coneixement, però està anant tot fantàsticament bé i s'està adaptant molt bé", ha assegurat Isabel que ha descrit l'experiència com un procés "d'enamorament mutu" entre la unitat familiar i la criatura.

La importància dels petits detalls

Isabel ha explicat que aquests primers mesos compartits han dut el nen a llocs als quals habitualment no té accés com parcs d'atraccions o museus. Segons aquesta mare, en un inici les trobades eren "com fer una feina de cangur", però en introduir el petit en la dinàmica domèstica va adonar-se que el que més valorava el nen era tot allò més quotidià com parar taula, anar al supermercat, cuinar plegats o fer una sobretaula. Entre els moments més emocionants dels darrers mesos, Isabel ha recordat quan van portar el petit a tocar la neu per primer cop: "Per a ell va ser una veritable aventura", ha rememorat. 

La mare d'acollida s'ha mostrat convençuda que per aquests menors el més valuós és "l'atenció individualitzada, poder tenir un espai o una habitació pròpia". Des del seu punt de vista, això s'explica perquè quan els infants estan a la institució han de compartir l'atenció dels educadors amb tota la comunitat de nens i nenes amb qui conviuen, cosa que no succeeix a les cases d'acollida.

Maite i Xavier també comparteixen aquest punt de vista. Afirmen que el primer Nadal que van passar amb la nena, en què la petita va rebre regals i va fer cagar el tió, van endur-se una sorpresa majúscula: "Quan van passar les festes li vam demanar què era el que més li havia agradat, pensant que ens diria els regals, però no, ens va dir que el millor havien estat els dinars familiars i les reunions", han recordat amb emoció. En aquest sentit, han apuntat que una de les coses que més valora la nena és poder fer plans amb ells i sentir-se atesa. 

Amb tot, les famílies han defensat que l'acollida no és només un espai d'oci, sinó també un procés d'ensenyament i transmissió de valors. Maite i Xavier han explicat que cada cap de setmana ajuden la nena a fer els deures i que la petita es mostra molt satisfeta quan treu bones notes: "Ens ho explica contenta", han indicat aquests pares. En aquest sentit, han remarcat que l'acollida és una oportunitat per a aquests nens d'aprendre que hi ha "diferents tipus de famílies i relacions". 

Impacte directe en les famílies 

Pel que fa a l'impacte que l'acollida té en les pròpies famílies, Isabel diu que l'experiència ha superat amb escreix les seves expectatives perquè el procés està sent un veritable aprenentatge personal: "Ell és una personeta que té el seu propi món, la seva pròpia personalitat, que li han passat coses, llavors això t'obliga a ser pacient, a conèixer, a preguntar, a intensificar l'empatia", ha relatat.

A més, ha assenyalat que aquests petits tenen la capacitat d'ajudar els pares d'acollida a créixer com a persones: "Des de la nostra prepotència com a adults pensem que som nosaltres qui eduquem aquests nens, però no, és el contrari, són ells els que ens aporten uns aprenentatges vitals". En el seu cas, a més, ha revelat que el procés també està influint positivament en el seu fill: "Ell és el germà petit de la família i ara de cop i volta ha adquirit un rol de germà gran que l'està obligant a endinsar-se en el que és el món de les cures, de tenir cura d'algú, de preocupar-te d'algú, de procurar benestar, d'acompanyar, d'educar, d'estar present", ha indicat.

Trencar amb l'estigma

Per tot plegat, les famílies han considerat que cal desmuntar l'estigma al voltant dels infants en situació de vulnerabilitat. "Són nens que han viscut situacions que no ens imaginem, i tenen els mateixos drets que un altre infant a poder conèixer una altra vida i els hem de donar una oportunitat", han afirmat Maite i Xavier.

Isabel també s'ha fet ressò d'aquesta visió, destacant que, malgrat les dificultats que poden presentar aquests nens, l'acollida és una oportunitat que mereixen. Ha explicat que quan va compartir amb el seu entorn proper la seva voluntat d'acollir va rebre algunes opinions negatives: "Em van dir que aquests nens són conflictius i que venen amb motxilles", ha assegurat. La mare ha reconegut que aquests petits han estat exposat a situacions "que cap nen hauria de viure, des de negligències o violències o manca de cura", però ha insistit que l'experiència li ha permès descobrir "una persona dolça, encantadora, fantàstica, inquieta i amb moltes ganes d'integrar-se a la família".

Les dues famílies s'han mostrat convençudes que la relació amb els seus infants d'acollida perdurarà en els temps. Són conscients que quan els petits assoleixin la majoria d'edat hauran de marxar del centre on viuen, però es mostren disposades a seguir-los fent costat a llarg termini. "Volem ser el seu referent i transmetre-li que hi ha possibilitats i que té recursos al seu abast, que té potencial i que podrà arribar allà on es proposi i tenir una vida tan satisfactòria com sigui possible", ha dit Isabel.

Manquen unes 100 famílies més

A Catalunya hi ha uns 8.000 infants tutelats per l'administració, dels quals la meitat viuen en centres i l'altra meitat en famílies d'acollida. Segons detalla Elena Lledós, directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, actualment hi ha 119 famílies col·laboradores a tot Catalunya que acullen 133 infants els caps de setmana o durant les vacances.