Barcelona
Foment creu que el caos a les infraestructures va servir d'excusa per a una manifestació independentista
Organitzadors i forces polítiques reflexionen l'endemà de la manifestació sobre el dret de Catalunya de decidir en matèria d'infraestructures sobre quina lectura i quines conseqüències ha de tenir la protesta. Els que hi van donar suport reclamen al govern espanyol que en prengui nota i tingui en compte la voluntat dels catalans. Els que no hi van donar suport diuen que es va fer servir l'excusa del caos a les infraestructures per organitzar una manifestació independentista. El que és una evidència, tant si els manifestants eren 200.000, com deia la policia, o 700.000, com deia la plataforma, que la convocatòria va ser un èxit i que es tracta de la mobilització més concorreguda des de la manifestació contra la guerra de l'Iraq del 2003.
Milers i milers de persones van col·lapsar durant tres hores el centre de Barcelona responent a la crida feta per la Plataforma pel Dret de Decidir per protestar pel caos viscut a Rodalies a causa de les obres de l'AVE. Els organitzadors consideren la convocatòria un èxit del país i reclamen al govern espanyol que escolti la veu dels que van sortir al carrer; també demanen que, malgrat que l'agenda política se centra ara en les eleccions generals de la primavera, es facin avenços en els quatre punts principals que reivindiquen: la publicació de les balances fiscals, la gestió de proximitat, el dret de decidir en infraestructures i el concert econòmic.
La Plataforma demana als partits polítics que es van adherir a la manifestació -CiU, ERC i ICV-EUiA- que no la facin servir com a arma electoralista i que recullin les reivindicacions que s'hi van fer. També creuen que la societat civil s'ha de consolidar com a agent per influir en l'agenda política del país.
Des de "l'altra banda", però, sembla que no han pres nota del clam expressat a Barcelona. I és que el delegat del Ministeri de Foment a Catalunya, Jordi Prat, considera que la manifestació només era una convocatòria nacionalista i independentista que feia servir el mal funcionament del servei de Rodalies i les infraestructures com a pretext.
Les lectures polítiques
Les valoracions també han arribat des de l'àmbit polític. Així, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, ha afirmat que a la manifestació es va evidenciar que el govern català i la societat van per camins diferents. Duran ha criticat que mentre la gent era al carrer el president de la Generalitat, José Montilla, era a casa. El líder d'Unió ha declarat que l'expresident Pasqual Maragall, que va participar a la marxa barrejat entre els milers de manifestants, va estar a l'"altura de les circumstàncies" i ha demanat al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que en prengui nota.
Des d'Esquerra es parla de manifestació "històrica" i de milers de persones que "van alçar la seva veu de forma desacomplexada". Pel portaveu republicà, Joan Ridao, això ha de fer reflexionar no només els partits polítics espanyols, sinó el conjunt de la societat espanyola i el govern català. Per Ridao, "creix la majoria que diu prou i que està farta de pagar i callar i rebre uns serveis de tercera per part de l'Estat", i ha afegit que "hi ha una majoria que reclama un nou sistema de finançament just per a Catalunya, que reclama respecte i dignitat".
ICV també està molt satisfeta de la manifestació. El portaveu d'Iniciativa al Congrés, Joan Herrera, creu que va servir per mostrar el malestar amb les polítiques d'infraestructures que es fan des de Madrid però també per demostrar la voluntat que aquestes es rectifiquin i es doni prioritat al transport públic, al tren convencional i a les Rodalies enfront de l'AVE. Herrera ha destacat també l'àmplia mobilització de la militància d'altres formacions d'esquerres, entre els quals molts socialistes descontents. Com a exemple ha destacat la presència de l'expresident Pasqual Maragall, i ha reclamat als socialistes que reflexionin.
El PSC no ha volgut fer cap valoració. Ahir a la tarda van emetre un comunicat respectant la manifestació, qualificant d'hipòcrita la presència de Convergència i Unió i comprometent-se a treballar per les infraestructures i a aconseguir el traspàs de Rodalies l'any que ve. L'altre partit que no va ser-hi, el PP, considera que la manifestació va ser contra Espanya i no a favor de les infraestructures.
La Plataforma demana als partits polítics que es van adherir a la manifestació -CiU, ERC i ICV-EUiA- que no la facin servir com a arma electoralista i que recullin les reivindicacions que s'hi van fer. També creuen que la societat civil s'ha de consolidar com a agent per influir en l'agenda política del país.
Des de "l'altra banda", però, sembla que no han pres nota del clam expressat a Barcelona. I és que el delegat del Ministeri de Foment a Catalunya, Jordi Prat, considera que la manifestació només era una convocatòria nacionalista i independentista que feia servir el mal funcionament del servei de Rodalies i les infraestructures com a pretext.
En resposta a aquestes crítiques, que Prat ha fet en declaracions a Catalunya Ràdio, els convocants reconeixen que es van corejar lemes independentistes però destaquen l'àmplia presència de la comarca del Baix Llobregat -la més afectada pels problemes de Rodalies de Renfe- al costat d'associacions de veïns o del transport públic. Han afegit, a més, que els "temes socials no van separats dels sobiranistes" i que "dividir el país en dos és un greu error".
Les lectures polítiques
Les valoracions també han arribat des de l'àmbit polític. Així, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, ha afirmat que a la manifestació es va evidenciar que el govern català i la societat van per camins diferents. Duran ha criticat que mentre la gent era al carrer el president de la Generalitat, José Montilla, era a casa. El líder d'Unió ha declarat que l'expresident Pasqual Maragall, que va participar a la marxa barrejat entre els milers de manifestants, va estar a l'"altura de les circumstàncies" i ha demanat al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que en prengui nota.
Des d'Esquerra es parla de manifestació "històrica" i de milers de persones que "van alçar la seva veu de forma desacomplexada". Pel portaveu republicà, Joan Ridao, això ha de fer reflexionar no només els partits polítics espanyols, sinó el conjunt de la societat espanyola i el govern català. Per Ridao, "creix la majoria que diu prou i que està farta de pagar i callar i rebre uns serveis de tercera per part de l'Estat", i ha afegit que "hi ha una majoria que reclama un nou sistema de finançament just per a Catalunya, que reclama respecte i dignitat".
ICV també està molt satisfeta de la manifestació. El portaveu d'Iniciativa al Congrés, Joan Herrera, creu que va servir per mostrar el malestar amb les polítiques d'infraestructures que es fan des de Madrid però també per demostrar la voluntat que aquestes es rectifiquin i es doni prioritat al transport públic, al tren convencional i a les Rodalies enfront de l'AVE. Herrera ha destacat també l'àmplia mobilització de la militància d'altres formacions d'esquerres, entre els quals molts socialistes descontents. Com a exemple ha destacat la presència de l'expresident Pasqual Maragall, i ha reclamat als socialistes que reflexionin.
El PSC no ha volgut fer cap valoració. Ahir a la tarda van emetre un comunicat respectant la manifestació, qualificant d'hipòcrita la presència de Convergència i Unió i comprometent-se a treballar per les infraestructures i a aconseguir el traspàs de Rodalies l'any que ve. L'altre partit que no va ser-hi, el PP, considera que la manifestació va ser contra Espanya i no a favor de les infraestructures.