PALLARS SOBIRÀ
Fora de control l'incendi d'Àreu, que ja ha cremat més de 100 hectàrees
Uns 15 vehicles dels bombers treballaran tota la nit per apagar l'incendi que es va declarar divendres passat al nucli d'Areu, al Pirineu de Lleida, i que ha arrasat ja unes 100 hectàrees de pins i matolls. L'origen va ser una crema de rostolls. En un principi es va controlar, però ahir va revifar a causa del fort vent. Trenta vehicles dels bombers hi continuen treballant.
25/03/2002 - 00.00 Actualitzat 09/11/2006 - 08.40
Prop de 100 hectàrees de bosc ja han cremat a l'incendi d'Àreu, al Pallars Sobirà, que va començar divendres, a primera hora de la tarda, quan un pagès cremava rostolls. Les flames es van descontrolar i el foc va arribar al bosc. Una zona arbrada, principalment de pi roig i avet. Un paratge únic al Pallars Sobirà, amb arbres de més de 300 anys. Aquesta tarda una setantena de bombers continuaven lluitant contra el foc, ajudats per sis unitats aèries. La dificultat d'accedir a la zona afectada fa que les tasques d'extinció siguin molt lentes. A més, l'incendi crema en molts punts arran de terra. Els veïns d'Àreu, a més d'estar preocupats per la pèrdua d'una bona part del bosc, pensen que els bombers van marxar massa aviat de la zona i sense deixar cap grup de vigilància. Això va fer que dissabte al vespre el foc es revifés de manera virulenta, i a hores d'ara encara no està controlat. Tot i que el poble no ha patit l'amenaça directa de les flames, el fum ha matat una vintena d'ovelles. El ramader ha descobert aquest matí els animals morts a la granja.
Avui és notícia
Publicat el Dossier Epstein: milers de documents de la xarxa pedòfila de l'empresari amic de Trump
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA