Francis Mojica, descobridor del mètode CRISPR: "Podrem curar malalties incurables"

Les tisores moleculars que ja permeten combatre algunes malalties minoritàries de la sang tenen l'origen en el descobriment del CRISPR, el mètode que utilitzen els bacteris per refer el seu genoma davant d'agressions. El seu descobridor és el doctor Francis Mojica, microbiòleg, biòleg molecular i professor de la Universitat d'Alacant. 

El doctor Mojica ha visitat aquesta setmana Barcelona per fer una conferència a CosmoCaixa sobre les possibilitats d'aquesta eina d'edició del genoma i l'hem pogut entrevistar per Catalunya Ràdio.

Purificació Barceló: Vostè va ser el primer a descriure aquest sistema de defensa dels bacteris, que va anomenar CRISPR, i que després ha esdevingut una eina d'edició del genoma que ja està revolucionant la medicina. 

Francis Mojica: Efectivament, quasi pels pèls, vam ser els primers. Al cap de pocs mesos de descriure nosaltres aquestes estratègies que tenen els bacteris per lluitar contra les infeccions per virus, altres investigadors van descriure també eixa possibilitat. 

I això ha estat una realitat. Aquestes tisores moleculars que es deriven del seu descobriment i que han estat reconegudes fins i tot amb el Premi Nobel, que molts pensaven que vostè també mereixia. Preveia aquesta possibilitat de poder rebre el Nobel, o la preveu?

F.M.: En algun moment, quan sents que força gent pensa en una direcció, arribes fins i tot a convèncer-te del que ni un mateix podria arribar-se a plantejar, a priori. Qui no ha somiat, essent científic, a rebre alguna vegada un Premi Nobel? Però en aquesta vida s'ha de tocar de peus a terra. I alguns teníem bastant clar que això era més que difícil.

Es tracta d'un mètode que realment ha revolucionat la ciència. Ja es fa servir per corregir errors. On creu que té més recorregut aquest abordatge?

F.M.: De l'aplicació de les eines CRISPR en teràpia, l'única que ara mateix ha estat autoritzada per al seu ús com a agent terapèutic està dirigida a curar, curar amb una sola injecció, de fet, malalties de la sang. 

Això és el més fàcil. Modificar genèticament cèl·lules que s'extreuen del pacient i, un cop s'ha fet la modificació, es comprova que s'han fet les coses bé i es retornen al pacient. Aquestes són, evidentment, les que tenen menor risc. 

Però, de tota manera, ja porta molts anys, quasi des dels primers assajos clínics utilitzant CRISPR, eren dirigides a prevenir infeccions per virus i també desenvolupar tractaments d'immunoteràpia contra el càncer. 

Perquè, de fet, s'està fent moltíssima recerca sobre aquest mètode. Tot fa pensar que en el futur implicarà estendre'n encara més l'ús. Podríem arribar a curar malalties que ara són mortals o combatre amb més eficàcia, algunes de molt prevalents, amb immunoteràpia, alguns tipus de càncer?

F.M.: Sí, sí, és clar que moltes malalties genètiques són ara mateix incurables. La immensa majoria, sinó totes. I quan un defecte genètic n'és el responsable, el que has de fer és modificar aquest error, i amb això pots curar el pacient. 

Són moltíssimes les malalties que tenen un origen genètic i que es podrien abordar amb el CRISPR. Hi ha més de cent assajos clínics en marxa ara mateix per curar diferents malalties metabòliques d'origen genètic i altres que no tenen aquest origen, però que es poden abordar modificant la informació genètica dels pacients. 

Amb CRISPR hi ha la possibilitat que malalties que ara mateix són incurables es puguin curar en un futur.

Vostè en alguna ocasió ha afirmat que fins i tot aquesta estratègia ens podria ajudar contra malalties neurodegeneratives. Què permetria el mètode CRISPR en aquest àmbit?

F.M.: Per al que més es fan servir aquestes eines és precisament per conèixer quines són les causes de les malalties. Però, clar, amb CRISPR no només descobrim aquesta informació, sinó que, a més, pots actuar-hi i rectificar-la. En aquest sentit, incloent-hi les malalties neurodegeneratives, pots conèixer almenys alguns dels determinants genètics implicats en el desenvolupament d'aquestes malalties. 

Tot això són els punts positius, però pot comportar riscos la utilització del mètode CRISPR? 

F.M.: Sí, sí. Cada vegada menys, però sempre, quan introdueixes unes tisores, que en principi controles prou bé perquè són programables... Més que tisores, jo en diria bisturí, perquè són bastant precises. Doncs els poses un GPS i els dius 'has d'anar a tal lloc', i bé, de vegades, resulta que se'n va a una altra banda. 

Això s'està resolent augmentant l'especificitat dels seus sistemes perquè vagin només i exclusivament allà on tu vols que vagin, i evitant que vagin a altres llocs. Però sempre hi ha la possibilitat. És qüestió de fer uns assajos clínics com Déu mana i, quan passen totes les etapes, tots els filtres i arriben a l'última fase, llavors és quan es posa en valor que els beneficis superen els possibles perills o conseqüències.

Pot tenir usos poc ètics? Per exemple, nens a la carta, superhumans... Perquè quan estem editant el genoma, calen controls bioètics i fins i tot una regulació específica sobre aquest mètode?

F.M.: Hi ha molts límits. Un no pot investigar sobre el que vulgui, ni fer els canvis que vulgui, ni modificar embrions generats precisament per fer-hi aquests canvis, ni que aquests embrions arribin a adults. És a dir, hi ha limitacions. No són globals, evidentment. 

Sempre existeix la possibilitat que algú creui els límits, i de fet ja n'hi ha hagut algun cas en el passat, però se'ls ha castigat. Probablement, no prou, però per a això hi ha les normes, evidentment. 

De fet, a Europa, per exemple, tenim unes limitacions molt importants pel que fa a l'ús i comercialització de plantes, cultius, per alimentació modificades o millorades amb CRISPR. En altres països, no; aquí, sí. 

I ja per acabar, té més aplicacions el mètode CRISPR?

F.M.: Uf, les que vulguis! En medicina, moltíssimes, no només en investigació. En descobriment de dianes terapèutiques, en la generació d'animals model de malalties, precisament per provar aquestes teràpies per utilitzar-les en teràpies per a humans. 

També com a antimicrobiana específica de seqüència, que mata bacteris de manera molt específica i controlada, només els dolents i respectant els bons, perquè la majoria de bacteris són bons. O s'utilitza també com a mètode de diagnòstic molecular per detectar la presència de bacteris o virus en mostres biològiques. Per il·luminar l'ADN dins de les cèl·lules i modificar-ne l'estructura...

Tot el que et puguis imaginar relacionat no només a tallar i editar l'ADN, sinó manipulació d'ADN i ARN; àcids nucleics en general.