Gerard Quintana reconstrueix la colpidora història del seu avi a "Quanta guerra!'': d'una relació distant a "l'hi perdono tot"

El cantant Gerard Quintana ha protagonitzat un dels episodis més colpidors de "Quanta guerra!", dirigit per Eloi Vila, en què emprèn el viatge més llunyà --i també el més íntim-- per reconstruir la història del seu avi matern, Jaume Rodeja Martí. 

De la mà d'Eloi Vila, la investigació travessa la Guerra Civil espanyola, l'exili republicà i els camps de treballs forçats creats pels nazis i s'erigeix en un relat profund sobre la memòria, la identitat i la reconciliació.

D'un avi desconegut a un activista compromès

Durant anys, l'avi havia estat per a Quintana un home tosc, una presència incòmoda, distant i silenciosa, desencaixada fins i tot a la taula familiar. Però el programa acaba revelant una realitat molt diferent, la d'un home que no tenia un lloc al món.

Gerard Quintana descobreix que Jaume Rodeja Martí havia estat un home profundament implicat en la vida de Sarrià de Ter, fins i tot políticament, dins d'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser regidor de Finances, president del Centre Republicà Federal i impulsor d'una escola pública dedicada a Francesc Macià.

Una de les descobertes més colpidores arriba amb la carta que la seva mare, Narcisa Rodeja Ponsatí, va escriure l'any 1938 com a alumna d'aquella escola. "Això no ho havia sabut mai", admet Quintana. El silenci familiar, especialment marcat per l'àvia, que va pujar tota sola els fills, havia acabat esborrant gairebé del tot aquest passat.

La repressió franquista i l'exili forçat

La investigació del programa revela que Jaume Rodeja encapçalava la llista de la causa general franquista a Sarrià de Ter. Una acusació que equivalia a una condemna: si tornava a Catalunya, s'exposava a la presó o fins i tot a l'execució. 

El gener de 1939, l'avi Jaume travessa la frontera i inicia un exili duríssim. És internat en camps de concentració francesos com Setfonts i Noé, on ha d'afrontar unes condicions de vida extremes.

Treballs forçats sota el nazisme

El gir més impactant del relat arriba quan el programa descobreix que, el 1943, Jaume Rodeja va ser enviat forçosament a treballar per a l'organització Todt, una organització d'enginyeria civil i militar estructurada com un exèrcit durant l'Alemanya nazi que va esclavitzar més d'un milió de persones dels països ocupats durant la Segona Guerra Mundial.

Com tants altres republicans exiliats, l'obliguen a participar en la construcció del mur Atlàntic, una de les grans infraestructures militars del nazisme. Per comprendre la dimensió d'aquella experiència, Eloi Vila i Gerard Quintana viatgen fins a Calais, al nord de França, i ell s'enfronta cara a cara amb la realitat del que va viure el seu avi.

Una vida marcada per la solitud a l'exili

Després de l'alliberament aliat, Jaume Rodeja aconsegueix establir-se a Tolosa amb un certificat de refugiat. Però la seva vida és extremadament precària: viu en una casa sense aigua ni gas ni vàter, i treballa com a manobre. 

Un document conservat per l'Spanish Refugee Aid revela la seva veu més íntima, ja que descriu les condicions miserables en què vivia i el rebuig inicial a demanar ajuda. El moment més dur arriba quan Gerard descobreix que el seu avi va intentar suïcidar-se. 

La figura de Nancy MacDonald, fundadora de l'organització, esdevé clau: serà ella qui l'ajudi durant anys.

"L'hi perdono tot": la reconciliació de Gerard Quintana amb el seu avi

El viatge acaba esdevenint una reconciliació tan inesperada com reveladora. Quintana comprèn, finalment, la duresa que el seu avi va haver d'assumir per sobreviure a la guerra, l'exili i els treballs forçats. 

Sabent tot això... l'hi perdono tot.

Una història universal sobre memòria i oblit

Aquest capítol de "Quanta guerra!" ha estat molt més que una investigació familiar. És una mirada a la història dels republicans exiliats, molts dels quals van quedar atrapats entre la repressió franquista i l'oblit.

Per Gerard Quintana, el viatge també ha estat un procés de descoberta personal:

M'ha servit per coneixe'm millor a mi." 

I, sobretot, una manera de posar paraules al que mai no es va dir: 

L'abraçada que no ens vam fer.