Gran canvi en les operacions de pròtesi de maluc: dos dies d'ingrés i a caminar l'endemà

L'Hospital Clínic de Barcelona ha aconseguit reduir a la mínima expressió els dies d'ingrés hospitalari després d'una operació de pròtesi de maluc.

La clau de l'èxit és preparar molt bé els pacients abans de la intervenció: entre altres detalls, fan exercici per arribar a l'operació en les millors condicions, i aprenen a caminar amb crosses.

També els expliquen com serà la intervenció, la recuperació i les possibles complicacions; a més, poden veure i tocar les pròtesis que els posaran.

En alguns casos, com el de Miguel Ángel Martín Bermejo, la preparació passa per deixar de fumar i per perdre pes:

"He perdut 10 quilos; el tabac..., jo era fumador molt eventual, però ara ja no fumo gens."

Segons Jenaro Fernández-Valencia, coordinador de la Unitat de Maluc de l'Hospital Clínic, el pronòstic de l'operació canvia radicalment si hi ha una bona preparació prèvia:

"Deixar de ser fumador abans de l'operació és radical; canvia el resultat, i està demostrat. I per altra banda, l'obesitat: tenim estudiat que multiplica per quatre el risc d'infecció."

D'aquesta manera els pacients arriben a la intervenció quirúrgica en les millors condicions, i l'afronten desperts, amb una anestèsia que els permet una recuperació molt ràpida.

També ajuden força les tècniques quirúrgiques actuals, molt menys invasives, i les pròtesis, que són també molt millors que les d'abans.

Tot plegat ha permès reduir al mínim l'estada a l'hospital: al Clínic asseguren que en els últims 2 anys s'ha passat d'una setmana a només 2 dies en la majoria dels casos.

A més, 1 de cada 10 pacients se'n va a casa l'endemà de l'operació, després de passar només 1 nit a l'hospital.

Tot això és bo per al pacient, però també per al sistema hospitalari: segons Andreu Combalia, cap de Cirurgia Ortopèdica de l'hospital, la preparació del pacient permet reduir les llistes d'espera:

"Això vol dir que podem incrementar, amb tota la seguretat i amb tota la qualitat, el nombre de malalts intervinguts i podem col·laborar moltíssim, si així es desitja, a disminuir les llistes d'espera."

En el cas del Miguel Ángel, la mateixa tarda de l'operació ja fa els primers passos al passadís. I l'endemà ja no li caldran les crosses per a fer trajectes curts.

El contrast amb els protocols anteriors és notable: fins fa molt poc, els pacients s'estaven dies al llit abans de començar a moure's.

Fernández-Valencia destaca que el que ha permès escurçar els ingressos és actuar en tots aquests aspectes diferents, i el més important és com ho agraeixen els pacients:

"Teníem pacients que es trobaven bé, per la sala, fent tombs..., i la pregunta era "per què estàs tu ingressat, si el dolor està controlat, si tot està bé?". Jo crec que és un càstig, tots volem estar a casa com més aviat millor i, si estàs en condicions, pensem, defensem que has d'estar a casa."