"Hi ha molts dies que no tenim metge": denuncien la falta de facultatius en el món rural
Al consultori del Palau d'Anglesola, al Pla d'Urgell, en un dia habitual hi hauria quatre professionals sanitaris: dos de medicina i dos d'infermeria. Però sovint l'equipament funciona amb menys personal del previst i només hi ha servei d'infermeria.
"Hi ha diversos dies que no tenim cap metge", explica Ramon Maria Vilagrassa, veí del municipi. Quan passa això, molts pacients han d'anar al CAP de Mollerussa per ser atesos.
Segons l'alcalde, Francesc Balcells, la situació fa mesos que dura. Les baixes de professionals han estat difícils de cobrir i això ha suposat que molts dies no hi ha hagut metge. Aconseguir visita podia suposar més de 10 dies d'espera.
Des del Consell Comarcal del Pla d'Urgell fa temps que denuncien que la falta de facultatius afecta diversos municipis. El president, Carles Palau, assegura que sovint es mouen metges d'un poble a un altre per cobrir les baixes puntuals:
"Desvesteixen un sant per vestir-ne un altre.
Per això reclamen reforçar la plantilla i equips de suport estables.
Dificultats per cobrir places al món rural
Els professionals sanitaris alerten que cada vegada és més difícil treballar als consultoris rurals i que cal fer-ho més atractiu.
Sandra Cava, infermera al consultori d'Ivars d'Urgell, destaca que en el món rural molts professionals se senten "sols i aïllats", amb pocs recursos i sense formar part d'un equip estable. Això fa que molts metges joves s'estimin més treballar en centres més grans.
Veïns que s'han de desplaçar
La falta de professionals, però, no és exclusiva del Pla d'Urgell, i s'ha convertit en un dels principals reptes de l'atenció primària en el món rural.
A la Ràpita, un nucli de Vallfogona de Balaguer, a la Noguera, el metge ja no hi passa consulta des de fa mesos. La infermera només hi va dues hores al mes i, si necessiten visita mèdica, els veïns s'han de desplaçar a Vallfogona. Això és especialment complicat per a la gent gran.
Gerard Costa, veí del poble, explica que moltes persones no tenen vehicle propi i, si es troben malament, agafar el cotxe no sempre és una opció. El transport públic, a més, és molt limitat.
A més, a Vallfogona de Balaguer també han vist reduïdes les hores de consulta. Han passat de tenir metge tot el matí a només dues hores al dia.
Canvi de model de la medicina rural
Des de l'Atenció Primària de Lleida, la gerent, Pilar Vaqué, explica que el model d'atenció al món rural està canviant. Fins ara, en molts casos el metge vivia al mateix municipi, però aquesta realitat ha evolucionat. I destaca que l'objectiu no és que hi hagi metge tot el dia sinó que les hores d'atenció aportin valor i resolguin realment les necessitats dels pacients.
Vaqué també apunta que la falta de professionals a Lleida respon a diversos factors. D'una banda, els últims anys s'han jubilat molts metges i, de l'altra, part dels professionals formats recentment no s'han quedat al territori. Això ha fet especialment difícil cobrir algunes places.
Tot i això, assegura que són optimistes i que la situació podria millorar els pròxims anys. Des de l'Atenció Primària ja s'han iniciat contactes amb metges que acaben la formació aquest any per intentar garantir la cobertura de places tenint en compte les jubilacions previstes.
Un problema estructural
Des del Departament de Salut reconeixen que la disponibilitat de metges és complexa no només a Catalunya sinó arreu d'Europa, i que el problema no es pot resoldre a curt termini.
La consellera de Salut, Olga Pané, recorda que formar un metge requereix aproximadament deu anys: sis de carrera i quatre de formació especialitzada, el MIR. Per això, el govern ha incrementat les places de Medicina, tot i que els nous professionals no estaran disponibles fins d'aquí uns anys.
Mentrestant, des de Salut s'ha reforçat el personal administratiu i d'infermeria per reduir la càrrega burocràtica dels metges i es vol fer més atractiu treballar al món rural, fomentant que els metges dels consultoris rurals també puguin fer recerca.