Hisenda alerta sobre la situació de bloqueig polític d'Astúries i estudia la intervenció del principat

El Ministeri d'Hisenda encara la recta final de la negociació amb les autonomies per fer complir el dèficit marcat de l'1,5%. El departament vol tenir encarrilats tots els plans econòmics financers de cara al consell de política fiscal i financera que s'ha de fer el 17 de maig.

Aquests plans els ha de presentar cada comunitat i s'hi ha de detallar l'esforç d'austeritat que es farà per complir amb el dèficit. En aquest context, Astúries representa un problema. La comunitat té un govern en funcions que no pot aprovar mesures del tipus que es necessiten per tirar endavant aquest pla. Ras i curt, ara per ara, el principat asturià no pot adoptar compromisos d'ingressos i despeses.

La situació preocupa el ministeri, que ja ha encarregat a l'advocacia de l'estat i a la intervenció general que estudiïn l'aplicació de la nova Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària davant la impossibilitat d'Astúries d'aprovar el seu pla econòmic.

En una nota de premsa, el Ministeri d'Hisenda i el d'Administracions Públiques han recordat que la llei exigeix l'aprovació del pla. I avisen que, si no es fa, caldrà aplicar "mesures coercitives i, en últim extrem, la tutela dels comptes de la regió per part de l'administració de l'estat".

Si l'estat decidís intervenir, seria la primera comunitat tutelada. Curiosament, Astúries no és dels territoris amb una mala situació econòmica. El dèficit no està desbocat, tot i que haurà de reduir els números vermells a més de la meitat per complir amb el compromís del govern espanyol.

Un escó que balla

Astúries viu en una indefinició política des de fa mesos. Les eleccions del mes de març van deixar uns resultats molts igualats que dificulten l'aritmètica de pactes. Per si això no fos prou, discrepàncies en el recompte de vots dels immigrants va iniciar un litigi judicial entre el PSOE i el Fòrum Astúries per un escó.

L'escó ha anat saltant de formació en formació a través de diverses instàncies judicials. Finalment, el Tribunal Constitucional ha segellat la qüestió atorgant el diputat als socialistes. La solució no ha estat un gran remei per a la situació política ja que deixa un parlament amb 17 escons per al PSOE, 12 per al Fòrum, 10 per al PP, 5 d'IU i 1 d'UPyD.

En aquesta situació, ni les dretes ni les esquerres sumen majoria i l'última paraula la tindrà Unió Progrés i Democràcia. El pacte, si es produeix, no sembla que hagi d'arribar a temps per aprovar un pla de retallades pressupostàries.