Les comunitats presenten aquest dilluns els seus plans d'ajustos sota l'amenaça de la intervenció
El termini perquè les comunitats autònomes presentin els seus pressupostos adequats a les noves retallades, i ajustats a l'objectiu de dèficit imposat per Madrid i Brussel·les, s'acaba aquest dilluns. Començarà així el compte enrere per a la possible intervenció de l'Estat d'aquelles comunitats que no compleixin la llei d'estabilitat. Entre les autonomies que tenen més números per ser intervingudes hi ha Catalunya, però queda clar que no és la primera candidata.
Televisió de Catalunya
3 min
Des que el consell de ministres va presentar el projecte de llei d'estabilitat pressupostària, fins que les Corts l'han aprovat definitivament, amb el suport de CiU, l'amenaça de la intervenció ha estat constant.
L'executiu espanyol sembla decidit a presentar-se al proper consell europeu havent fet un sacrifici que demostri als seus socis que estan disposats a fer el que calgui per complir amb Brussel·les, fins i tot si això suposa qüestionar l'Estat autonòmic.
Catalunya, en risc d'intervenció
Mirant les xifres absolutes, Catalunya és la que té més números per a la intervenció. En un any, haurà d'ajustar 4.300 milions d'euros, més que cap altra comunitat. Són els que suposen reduir el dèficit del 3,72% del PIB amb què es va tancar el 2011 fins a l'1,5% marcat per aquest any.
Això implica un esforç de 2,2 punts en un sol exercici, mentre que l'any passat, amb totes les retallades que hi va haver, amb prou feines es va retallar mig punt de dèficit.
Mas-Colell havia previst per aquest any un ajust d'uns 3.000 milions, però els números s'han de refer: han canviat les previsions de creixement, i els ingressos seran inferiors. A més, Madrid ja ha dit que no pagarà els deutes a la Generalitat.
N'hi ha que ho tenen més complicat
Catalunya ho té magre, però, si es mira en termes relatius hi ha comunitats que presenten símptomes molt pitjors. Són les que tenen dèficits superiors al de Catalunya, com les Balears, Múrcia, Cantàbria, Extremadura o Castella-la Manxa que amb uns números vermells que equivalen al 7,3% del seu PIB és l'autonomia que haurà de fer l'esforç més gran, pràcticament impossible, de 5,8 punts.
Li toca retallar 2.000 milions, la meitat que Catalunya, però cal tenir en compte que el pressupost de Castella-la Manxa és de 8.000 milions, quatre vegades menys que el de la Generalitat.
El fet que la presidenta sigui María Dolores de Cospedal, mà dreta de Rajoy al PP, podia fer pensar que la comunitat quedés fora de les travesses, però el ministeri ha esvaït dubtes en aquest sentit.
I d'altres, més fàcil o superat
També hi ha comunitats que no tenen dèficits desbocats, però l'objectiu de l'1,5% els obligarà a reduir els números vermells a més de la meitat, com Aragó, Astúries, Andalusia o el País Valencià.
En canvi, sembla que estan descartades per la intervenció comunitats com Navarra o el País Basc, amb concert econòmic, Castella i Lleó, La Rioja, les Canàries, Galícia, o la Comunitat de Madrid, que amb un dèficit de l'1,1%, té prou marge per no haver de retallar res, i, de fet, fins i tot podria permetre's el luxe de gastar quatre dècimes més del previst.
L'executiu espanyol sembla decidit a presentar-se al proper consell europeu havent fet un sacrifici que demostri als seus socis que estan disposats a fer el que calgui per complir amb Brussel·les, fins i tot si això suposa qüestionar l'Estat autonòmic.
Catalunya, en risc d'intervenció
Mirant les xifres absolutes, Catalunya és la que té més números per a la intervenció. En un any, haurà d'ajustar 4.300 milions d'euros, més que cap altra comunitat. Són els que suposen reduir el dèficit del 3,72% del PIB amb què es va tancar el 2011 fins a l'1,5% marcat per aquest any.
Això implica un esforç de 2,2 punts en un sol exercici, mentre que l'any passat, amb totes les retallades que hi va haver, amb prou feines es va retallar mig punt de dèficit.
Mas-Colell havia previst per aquest any un ajust d'uns 3.000 milions, però els números s'han de refer: han canviat les previsions de creixement, i els ingressos seran inferiors. A més, Madrid ja ha dit que no pagarà els deutes a la Generalitat.
N'hi ha que ho tenen més complicat
Catalunya ho té magre, però, si es mira en termes relatius hi ha comunitats que presenten símptomes molt pitjors. Són les que tenen dèficits superiors al de Catalunya, com les Balears, Múrcia, Cantàbria, Extremadura o Castella-la Manxa que amb uns números vermells que equivalen al 7,3% del seu PIB és l'autonomia que haurà de fer l'esforç més gran, pràcticament impossible, de 5,8 punts.
Li toca retallar 2.000 milions, la meitat que Catalunya, però cal tenir en compte que el pressupost de Castella-la Manxa és de 8.000 milions, quatre vegades menys que el de la Generalitat.
El fet que la presidenta sigui María Dolores de Cospedal, mà dreta de Rajoy al PP, podia fer pensar que la comunitat quedés fora de les travesses, però el ministeri ha esvaït dubtes en aquest sentit.
I d'altres, més fàcil o superat
També hi ha comunitats que no tenen dèficits desbocats, però l'objectiu de l'1,5% els obligarà a reduir els números vermells a més de la meitat, com Aragó, Astúries, Andalusia o el País Valencià.
En canvi, sembla que estan descartades per la intervenció comunitats com Navarra o el País Basc, amb concert econòmic, Castella i Lleó, La Rioja, les Canàries, Galícia, o la Comunitat de Madrid, que amb un dèficit de l'1,1%, té prou marge per no haver de retallar res, i, de fet, fins i tot podria permetre's el luxe de gastar quatre dècimes més del previst.
