Madrid
Hisenda estudia eliminar la deducció per habitatge i aprovar el "cèntim verd"
Currás admet que l'Estat va pitjor del previst, però garanteix que Espanya complirà el pactat amb Brussel·les. La secretària d'estat de Pressupostos ha admès que el govern estudia eliminar la deducció per habitatge i aprovar el "cèntim verd".
Redacció
27/06/2012 - 00.00 Actualitzat 27/06/2012 - 00.43
L'Estat va registrar un dèficit de 36.364.000 d'euros fins al maig, el 3,41% del PIB, el que suposa un augment del 30,6% en comparació de la xifra del mateix període de l'any anterior, segons les dades presentades per la secretària d'Estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás. La xifra, que pràcticament frega l'objectiu del 3,5% fixat per al conjunt de l'any, és conseqüència d'uns pagaments que es van situar en 68.072.000 d'euros, un 1,7% més, mentre que els ingressos van sumar 31.708.000 d'euros, fet que suposa una caiguda del 4,2%.
Currás ha atribuït l'augment del dèficit al suport a la resta d'administracions públiques, ciutadans i empreses, i ha demanat que es compari el dèficit en termes homogenis. En aquesta variable, el saldo negatiu de l'Estat es redueix al 2,38% del PIB enfront del 2,56% registrat en el mateix període del 2011, fet que suposa 2.146.000 menys. En aquest sentit, la secretària d'Estat ha celebrat el descens de la variable, i ha confiat que se segueixi moderant en els propers mesos perquè les mesures del pressupost encara no han tingut efecte.
En qualsevol cas i tot i reconèixer que la recaptació s'està veient afectada pel moment econòmic que viu Espanya, "el pitjor" en termes macroeconòmics, Currás ha assegurat que la xifra registrada fins al maig "s'ajusta" a les previsions pressupostàries. Segons Currás, el moment és "dificilíssim", encara que Espanya complirà els objectius fixats tot i que l'Estat està "pitjor del que li correspon" perquè està apuntalant a les comunitats autònomes, que estan registrant millors xifres del que s'esperava en els sis primers mesos de l'any.
En concret, el dèficit registrat fins al maig està afectat per les transferències de gairebé 9.000 milions a altres administracions (5.176.000 a CC.AA.) i les devolucions d'impostos superiors al que seria una campanya normal (1.600 milions més de l'habitual). En termes de caixa, una metodologia comptable que considera els ingressos i pagaments que efectivament s'han realitzat, el dèficit dels cinc primers mesos suma 19.793.000 d'euros, el 1,86% del PIB, encara que en termes homogenis es redueix en 1.482.000 .
Entre gener i maig, els ingressos no financers de l'Estat van sumar 75.251.000, un 0,1% menys. Els ingressos impositius es van elevar a 66.320 milions, un 4,6% menys. En concret, els impostos directes van aportar 34.812.000, un 1,2% menys, mentre que els indirectes van generar 31.508.000, un 8,1% menys.
Per figures impositives, la recaptació d'IRPF va arribar als 30.124.000, un 0,8% més, fet que suposa la primera taxa positiva des de començament d'any gràcies a la pujada fiscal que va posar en marxa el govern. També ha influït positivament l'increment de la recaptació per retencions de capital mobiliari en un 13,6%. Les retencions sobre arrendaments i fons d'inversió frenen el seu descens a causa de l'evolució positiva de maig, encara que segueixen en taxes negatives del 1,7% i del 22,1%, respectivament.
La recaptació de l'Impost de Societats va caure un 8% i va sumar 3.572.000, una "mala evolució" per la major agilitació de les devolucions i la menor recaptació per retencions dels interessos del deute públic. Segons Currás, en termes homogenis, la recaptació d'aquest impost creixeria un 22,6%.
L'IVA, per la seva banda, va baixar un 10,1%, fins 22.782.000 d'euros per l'accentuada atonia del consum i al major esforç en la realització de devolucions, que han augmentat el 7,3% davant l'any anterior.
Els ingressos per impostos especials van baixar un 2,8% fins al maig i van totalitzar 7.466.000 d'euros per l'acaparament de tabac previ a la pujada de tipus i preus i pel descens del 7,2% en l'Impost d'Hidrocarburs, en línia amb la caiguda de carburants.
Per la seva banda, els pagaments no financers van pujar a 65.716.000, el que suposa un increment del 12% davant el mateix període de 2011 per l'avançament de transferències a altres administracions públiques, fonamentalment a comunitats autònomes.
Tots els capítols van presentar disminucions menys les despeses de personal (+1,4%), les despeses per interessos (+32%) i les despeses de transferències corrents (+27,1%). Així, els pagaments per despeses corrents en béns i serveis van baixar un 30,7% i els pagaments destinats a finançar inversions van caure un 35,9%.
El govern estudia eliminar la deducció per habitatge i aprovar el 'cèntim verd'
Marta Fernández Currás ha admès també que el govern estudia eliminar la desgravació per compra d'habitatge habitual, després d'haver recuperat al poc d'accedir al poder, així com posar en marxa el 'cèntim verd' sobre els hidrocarburs. Currás ha dit que la decisió, en última instància, correspon al govern, que haurà de prendre en funció del moment, l'evolució macroeconòmica i les necessitats del país.
Currás ha atribuït l'augment del dèficit al suport a la resta d'administracions públiques, ciutadans i empreses, i ha demanat que es compari el dèficit en termes homogenis. En aquesta variable, el saldo negatiu de l'Estat es redueix al 2,38% del PIB enfront del 2,56% registrat en el mateix període del 2011, fet que suposa 2.146.000 menys. En aquest sentit, la secretària d'Estat ha celebrat el descens de la variable, i ha confiat que se segueixi moderant en els propers mesos perquè les mesures del pressupost encara no han tingut efecte.
En qualsevol cas i tot i reconèixer que la recaptació s'està veient afectada pel moment econòmic que viu Espanya, "el pitjor" en termes macroeconòmics, Currás ha assegurat que la xifra registrada fins al maig "s'ajusta" a les previsions pressupostàries. Segons Currás, el moment és "dificilíssim", encara que Espanya complirà els objectius fixats tot i que l'Estat està "pitjor del que li correspon" perquè està apuntalant a les comunitats autònomes, que estan registrant millors xifres del que s'esperava en els sis primers mesos de l'any.
En concret, el dèficit registrat fins al maig està afectat per les transferències de gairebé 9.000 milions a altres administracions (5.176.000 a CC.AA.) i les devolucions d'impostos superiors al que seria una campanya normal (1.600 milions més de l'habitual). En termes de caixa, una metodologia comptable que considera els ingressos i pagaments que efectivament s'han realitzat, el dèficit dels cinc primers mesos suma 19.793.000 d'euros, el 1,86% del PIB, encara que en termes homogenis es redueix en 1.482.000 .
Entre gener i maig, els ingressos no financers de l'Estat van sumar 75.251.000, un 0,1% menys. Els ingressos impositius es van elevar a 66.320 milions, un 4,6% menys. En concret, els impostos directes van aportar 34.812.000, un 1,2% menys, mentre que els indirectes van generar 31.508.000, un 8,1% menys.
Per figures impositives, la recaptació d'IRPF va arribar als 30.124.000, un 0,8% més, fet que suposa la primera taxa positiva des de començament d'any gràcies a la pujada fiscal que va posar en marxa el govern. També ha influït positivament l'increment de la recaptació per retencions de capital mobiliari en un 13,6%. Les retencions sobre arrendaments i fons d'inversió frenen el seu descens a causa de l'evolució positiva de maig, encara que segueixen en taxes negatives del 1,7% i del 22,1%, respectivament.
La recaptació de l'Impost de Societats va caure un 8% i va sumar 3.572.000, una "mala evolució" per la major agilitació de les devolucions i la menor recaptació per retencions dels interessos del deute públic. Segons Currás, en termes homogenis, la recaptació d'aquest impost creixeria un 22,6%.
L'IVA, per la seva banda, va baixar un 10,1%, fins 22.782.000 d'euros per l'accentuada atonia del consum i al major esforç en la realització de devolucions, que han augmentat el 7,3% davant l'any anterior.
Els ingressos per impostos especials van baixar un 2,8% fins al maig i van totalitzar 7.466.000 d'euros per l'acaparament de tabac previ a la pujada de tipus i preus i pel descens del 7,2% en l'Impost d'Hidrocarburs, en línia amb la caiguda de carburants.
Per la seva banda, els pagaments no financers van pujar a 65.716.000, el que suposa un increment del 12% davant el mateix període de 2011 per l'avançament de transferències a altres administracions públiques, fonamentalment a comunitats autònomes.
Tots els capítols van presentar disminucions menys les despeses de personal (+1,4%), les despeses per interessos (+32%) i les despeses de transferències corrents (+27,1%). Així, els pagaments per despeses corrents en béns i serveis van baixar un 30,7% i els pagaments destinats a finançar inversions van caure un 35,9%.
El govern estudia eliminar la deducció per habitatge i aprovar el 'cèntim verd'
Marta Fernández Currás ha admès també que el govern estudia eliminar la desgravació per compra d'habitatge habitual, després d'haver recuperat al poc d'accedir al poder, així com posar en marxa el 'cèntim verd' sobre els hidrocarburs. Currás ha dit que la decisió, en última instància, correspon al govern, que haurà de prendre en funció del moment, l'evolució macroeconòmica i les necessitats del país.
Avui és notícia
Publicat el Dossier Epstein: milers de documents de la xarxa pedòfila de l'empresari amic de Trump
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA