Identificacions policials: què són, per què es fan i quines conseqüències poden tenir

2.264 joves es van haver d'identificar a petició dels Mossos o de la Guàrdia Urbana, en el dispositiu que es va posar en marxa l'últim dissabte d'octubre per les convocatòries de Blocus, amb l'objectiu d'evitar els actes vandàlics d'una setmana abans al centre de Barcelona.

Estava pensat per a un nivell de risc màxim, però arran d'aquest cas hem volgut saber amb més detall com es fa qualsevol procés d'identificació policial.

Què diu la llei?

Els agents de les forces i cossos de seguretat poden identificar qualsevol ciutadà en aquests supòsits que recull la llei de protecció de la seguretat ciutadana del 2015, a l'article 16:

• Quan hi hagi indicis que han pogut participar en la comissió d'una infracció. 
• Quan, en atenció a les circumstàncies concurrents, es consideri raonablement necessari que acreditin la seva identitat per prevenir la comissió d'un delicte.

Afegeix que cal respectar estrictament els principis de "proporcionalitat, igualtat de tracte i no-discriminació per raó de naixement, nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió o creences, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social".

Què passa amb les identificacions massives?

Tenen a veure amb una afectació greu de l'ordre públic i sovint es busquen perfils determinats relacionats amb "històrics o estadístiques d'edat, condició, indumentària o, en algun cas, d'ètnia", com explica Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya.

Seria diferent fer identificacions massives a l'atzar, sense un context de violència grupal, apunta Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona: "És el que es fa a les dictadures, només per atemorir o eventualment per a fer imputacions falses".

A les convocatòries de Blocus es demanava als seguidors que vestissin de negre i es cobrissin al màxim el cos.

Et poden escorcollar la motxilla?

Sí, la policia pot revisar la bossa o la motxilla si ho considera convenient.

És obligatori mostrar el DNI?

El DNI és obligatori a Espanya a partir dels 14 anys, encara que sovint es té abans perquè cal per viatjar o per algun tràmit. 

Si els Mossos aturen un nen de 12 anys sense aquest document, se li pregunta el nom complet, però no és suficient per identificar-lo. A vegades, si no hi ha un possible delicte pel mig, pot servir un carnet esportiu, per exemple, sempre que inclogui una fotografia.

Et poden portar a la comissaria?

Si el menor no es pot identificar, la policia pot traslladar-lo a les dependències policials "a l'efecte de protecció i no com a detingut", puntualitzen des dels Mossos.

A la comissaria, es posarien en contacte amb els pares, per tenir el DNI de l'adult i, si és el cas, també del menor.

La informació es recull en una acta i, si hi ha una agressió o porta drogues, per exemple, s'obren diligències perquè les dades arribin al jutjat corresponent.

Dissabte van portar cinc menors a les dependències dels Mossos i nou a la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Què fa la policia amb el DNI?

Els agents porten sovint una tauleta on introdueixen les dades de la persona identificada.

"No consta" és una de les opcions possibles, quan la policia no l'ha identificat mai. També pot ser que els consti perquè el menor té antecedents o potser perquè havia presentat una denúncia perquè li havien robat el mòbil.

Si no tenen tauleta o no hi ha cobertura, la identificació també es pot fer arribar a través de la ràdio a la sala, perquè ho confirmin.

Per a què serveixen les identificacions?

La policia va denunciar prop de 180 persones per portar armes blanques i objectes considerats perillosos, en el dispositiu excepcional relacionat amb Blocus.

A banda de les conseqüències personals que pugui tenir per cadascú, en les identificacions "hi ha una feina de despatx i d'intel·ligència policial important", diu l'advocat penalista Carles Monguilod. 

Monguilod defensa que "amb els perfils detectats han d'arribar a conclusions, amb una mena de retrat robot que permeti treballar des de l'origen per evitar que la violència es repeteixi".