Immunitat fiscal per a Trump: el president dels Estats Units blinda poder ser investigat
Enmig d'una guerra sense sortida amb l'Iran, amb el preu de la benzina disparat, sota mínims a les enquestes de popularitat però amb els seus candidats triomfant a les primàries republicanes i enfrascat en les obres per construir un saló de ball a la Casa Blanca, Donald Trump ha trobat el temps i la manera no només de perseguir judicialment els seus adversaris polítics sinó de beneficiar econòmicament els seus aliats, començant pel seu millor amic: ell mateix.
Donald Trump té, a partir d'ara, immunitat fiscal. Ell, la seva família i els seus negocis, blindats d'investigacions passades, presents i futures. Aquesta és la lletra petita que s'ha fet escandalosament gran de l'acord del president amb la hisenda nord-americana. S'ha fet pública de puntetes i porta la firma de Todd Blanche, el fiscal general que abans havia sigut advocat personal de Trump --un altre titular que ha quedat enterrat--.
És l'adenda d'un acord més gran segons el qual el Departament de Justícia crea un fons de 2.000 milions de dòlars per compensar tots aquells ciutadans que s'hagin sentit perseguits per la justícia de manera injusta. Tot i que asseguren que qualsevol s'hi pot apuntar, es refereixen sobretot a la justícia sota l'administració de Joe Biden, a qui acusen d'haver perseguit políticament Donald Trump i els seus aliats.
Com s'ha arribat fins aquí?
Hem de mirar forçosament al 2016. Ho farem ràpid: en la seva primera campanya electoral Donald Trump es va negar a fer públiques les seves declaracions de la renda, una pràctica habitual entre els candidats per esvair dubtes sobre els seus conflictes d'interessos.
Això va generar polèmica, i a la llarga, diversos mitjans com el New York Times o ProPublica van acabar publicant detalls de les declaracions de la renda tan de Trump com d'altres personatges públics com Elon Musk o Jeff Bezos. En el cas de Trump quedaven retratats els seus contenciosos històrics amb hisenda.
Amb el temps es va saber qui estava filtrant aquesta informació, un excontractista de l'IRS, per les sigles en anglès de la hisenda nord americana, Charles Littlejohn. Es va declarar culpable i va ingressar a la presó amb una condemna de 5 anys a finals de 2024.
Va ser aleshores quan Donald Trump, ja sent president, i part de la seva família van denunciar Hisenda, és a dir, la seva pròpia administració, per no haver fet prou per aturar aquelles filtracions. Li reclamava 10.000 milions de dòlars en danys.
Trump retira els càrrecs contra Hisenda a canvi d'un pacte molt profitós
Aquesta setmana s'ha sabut que Donald Trump ha retirat els càrrecs contra una agència del seu propi govern, Hisenda, i ha renunciat a cap indemnització a canvi de dues contrapartides.
En primer lloc, la creació d'un fons per compensar econòmicament la presumpta utilització política del Departament de Justícia per part de l'administració Biden contra els aliats de Donald Trump. Son gairebé 2.000 milions de dòlars que seran administrats de manera confidencial per una comissió de 5 persones que nomenarà el fiscal general, Todd Blanche, i el president es reserva el dret de fer-los fora en qualsevol moment.
No se sabrà ni qui demana aquestes compensacions ni de quines quantitats es tracta. El Departament de Justícia explica que estan obertes a tothom però experts en dret i legisladors --tan demòcrates com republicans al congrés-- ho veuen, en el millor dels casos, com un nou instrument dubtós per eixamplar el seu poder executiu i en el pitjor, al servei de la revenja personal de Trump.
Una manera de compensar els seus aliats polítics. Alguns dels assaltants del Capitoli el gener de 2021, que ja van ser indultats, podrien ser els primers beneficiats.
Dos dels policies que aquell dia van defensar el Capitoli ja han portat la creació d'aquest fons als tribunals.
I en segon lloc, i encara més important pel president, l'acord inclou una pàgina en que Hisenda es compromet a alliberar, renunciar, absoldre i exonerar per sempre cadascun dels demandants, i queda prohibit per sempre de processar-los o perseguir-los. Els demandants son Donald Trump i la seva família.
Els experts encara estan deliberant sobre quin és l'abast d'aquest acord, però podria significar un escut legal de per vida que evités al president dels Estats Units i al seu entorn qualsevol investigació per part d'Hisenda.
No sé quin nom té això, però com sempre amb Trump, val la pena fer dos passos enrere i tornar a enfocar: un president que ordena als seus fiscals generals amb missatges a les xarxes socials que imputin els seus adversaris polítics, que ha ordenat acomiadar fiscals i agents del FBI només pel fet d'haver participat en investigacions contra ell, que ha indultat un expresident hondureny condemnat pel mateix tràfic de drogues que Trump diu perseguir o que encoratja el Departament de Justícia a retirar l'acusació de frau contra Gautam Adani --l'home més ric de l'Àsia-- després que aquest hagi contractat un equip legal dirigit per l'advocat personal del president.
Aquest és el president que crea una unitat per "despolititzar" el departament de justícia i que es blinda contra les investigacions d'hisenda. El president que ha esborrat qualsevol línia entre els interessos públics i els privats. Que això no sigui un escàndol més gros només s'explica per un altre gran triomf de Trump: hi ha tant soroll que ja no se sent res.