Impacte de la pesta porcina clàssica a Catalunya: història i com va capgirar el sector

La primavera del 1997, el sector porcí estava en estat de xoc. La pesta porcina clàssica s'escampava per les comarques de Ponent. Si els animals d'una granja s'infectaven, se'ls sacrificava i se'ls enterrava a la mateixa explotació. També els porcs sans de les granges properes per evitar la propagació de la malaltia. 

"Estàvem tots traumatitzats, espantats", recorda Joan Ramis, un ramader de Puiggròs, a les Garrigues, propietari d'una granja que es va escapar pels pèls de la pesta porcina. Ramis explica que hi havia un focus a Juneda, a dos quilòmetres de la seva granja: "Van matar molts porcs. Vam quedar fora del perímetre de sacrifici i no ens van sacrificar els animals", diu. Explica que al poble ja tenien les fosses per matar-los i enterrar-los:

Durant el brot de pesta porcina clàssica del 97 es van sacrificar 1.218.000 porcs.

Canvis en el sector

Aquest brot va provocar canvis importants en el sector. Molts ramaders van deixar de ser independents per passar a treballar per una empresa integradora, que els proporciona els porcs i el pinso a canvi d'un preu pactat per endavant per criar i engreixar els animals, cosa que els permet tenir una font estable d'ingressos.

Va ser el cas de Joan Ramis, que argumenta que tenia molts diners exposats a la granja i que en qualsevol moment podia venir una pesta i deixar-lo "en la ruïna total". Explica que ara la majoria de costos i riscos els té la integradora i que ells hi posen la mà d'obra i les instal·lacions:

Avui, un 80% dels porcicultors estan integrats.

Tenir ingressos estables ha permès als grangers invertir en bioseguretat i aquest és un dels motius pels quals, ara per ara, la pesta porcina africana no ha entrat en les explotacions. Daniel Babot, professor del departament de ciència animal de la Universitat de Lleida, sosté que en els últims 30 anys el sector s'ha fet més professional. "Hi ha moltes més normatives de benestar animal, bioseguretat, sanitat... Tenim granges molt més preparades per fer front a la pesta porcina africana." 

El 2001, un segon brot

Quatre anys després del brot del 1997 van tornar els sacrificis d'animals i el tancament de les granges afectades.

Dídac Garcia, un ramader de Bellmunt d'Urgell, es va negar que li matessin les verres. La seva granja estava situada a 990 metres d'una altra on hi havia un focus de la malaltia. La normativa deia que s'havien de sacrificar els animals en un radi d'un quilòmetre. Garcia, amb el suport d'altres ramaders, es va atrinxerar a la granja:

Feia un any que havia comprat la granja. Econòmicament era un daltabaix. No podia ser que per deu metres em matessin els animals.

No se'n va sortir. Les seves verres van ser part del contingent de centenars de milers de porcs que es van sacrificar a les comarques de Lleida i Osona durant aquell episodi de pesta porcina clàssica. 

Un origen diferent

A més de ser tipus de pesta porcina diferents, clàssica i africana, la principal diferència entre els casos del 1997 i el 2001 i el brot actual és la manera com va arribar la malaltia a Catalunya.

Aleshores ho va fer per carretera a través de garrins importats des dels Països Baixos i Alemanya per engreixar aquí que estaven infectats de pesta porcina clàssica i van fer de vector de la malaltia. Ara ho ha fet a través dels porcs senglars que s'ha trobat morts a Collserola, tot i que es desconeix encara com es van contagiar.

I també hi ha una altra diferència molt important, la que afecta la butxaca dels ramaders. 

El 1997 i el 2001, el sacrifici d'animals i la immobilització d'altres que estaven sans en granges properes, van provocar una disminució de l'oferta de porcs i, per tant, un augment important del preu a Mercolleida, llotja de referència a Espanya i una de les més importants d'Europa. En aquell moment, la cabanya porcina catalana era de sis milions de porcs.

Actualment, és de vuit milions i el fet que no es pugui exportar carn de porc pel brot de pesta porcina africana n'ha enfonsat la cotització. Des de l'aparició del brot, el preu ha baixat 26 cèntims per quilo d'animal viu i s'ha situat en 1,04 euros, el més baix en quatre anys. Amb aquesta cotització, els ramaders perden 30 euros per cada porc que envien a l'escorxador. En el conjunt de l'Estat, els ramaders estan perdent ara mateix 30 milions d'euros a la setmana.