Indult parcial del govern espanyol a Laura Borràs, que continuarà inhabilitada

El govern espanyol indultarà Laura Borràs, després que així ho hagi aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres.

L'expresidenta del Parlament veurà commutada la seva pena de 4 anys i mig de presó per una condemna de 2 anys, de manera que no haurà d'ingressar a la presó.

De fet, el març del 2025 el TSJC va demanar l'indult parcial per a Borràs i en va suspendre l'ingrés a presó, a l'espera que el govern espanyol decidís sobre la petició de perdó.

Ara, el govern espanyol ha atès aquesta petició. Indulta l'expresidenta del Parlament pel que fa a l'entrada a presó, però manté la resta de la sentència del TSJC, de març del 2023, que també l'obligava a pagar una multa de 36.000 euros i li imposava 13 anys d'inhabilitació.

Segons l'executiu, l'indult s'ha concedit "en els termes plantejats pel mateix TSJC, que va ser qui la va condemnar" i que "a la sentència va afirmar que la pena de presó resultava desproporcionada i excessiva".

La Fiscalia, contra l'indult

El mes de juny passat, la Fiscalia va emetre un comunicat contra la possibilitat que Borràs fos indultada.

Segons el ministeri públic, els fets condemnats són un "abús de poder" per "afavorir el lucre d'un amic en perjudici de tercers".

L'escrit de la Fiscalia també assenyalava que l'indult ha de ser "excepcional", i deia que en el cas de Borràs continuava sent necessària la finalitat rehabilitadora perquè seguia afirmant ser "víctima d'una persecució judicial per les seves idees".

Condemnada per prevaricació i falsedat documental

Borràs va ser condemnada per delictes de prevaricació i falsedat documental durant la seva època al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

En concret, el tribunal va considerar provat que havia adjudicat a dit 18 contractes per un total de 300.000 euros a Isaías Herrero, enginyer informàtic a qui coneixia perquè tots dos havien fet classes en un màster de Literatura de la UB, mentre ella dirigia la ILC, entre els anys 2013 i 2017.

Tot i això, la sala també va precisar que Borràs no buscava un "lucre personal", sinó "emmascarar" la conducta prevaricadora, i va concloure que no era "necessari" executar la pena de presó per evitar que tornés a delinquir.

La presidenta de Junts va basar la seva defensa en l'argument que era víctima d'una persecució política. Es va declarar innocent i va demanar l'absolució.

Borràs reitera que defensarà el seu cas en instàncies europees

Sobre l'indult del govern espanyol, Borràs ha reaccionat a la xarxa X per dir que avui acaba un "malson" de creure que podia ser empresonada "sense haver comès mai cap delicte".

Per això, ha assegurat que aquesta mesura és només "un punt i a part" i que continuarà defensant la seva honorabilitat en instàncies europees.

Precisament aquest dimarts fa 4 anys que va perdre la presidència del Parlament després de ser suspesa com a diputada.

Així ho van decidir els membres de la mesa del PSC, ERC i la CUP, basant-se en l'article 25.4 del reglament sobre la suspensió dels diputats que s'enfronten a un judici per delictes vinculats a la corrupció.

Coincidint amb aquesta data, Borràs ha tornat a denunciar una aplicació "arbitrària i partidista" del reglament i ha denunciat el lawfare com "una de les principals eines de la repressió política de l'Estat".

Puigdemont i Turull li donen suport

Després de conèixer la notícia, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha celebrat l'indult i ha dit que era "un alleujament i motiu d'alegria", tot i que ha insistit que la causa contra Borràs era d'una "evident naturalesa política".

També s'hi ha pronunciat Jordi Turull, que ha assegurat que la mesura "no blanquejarà la greu injustícia perpetrada pels justiciers de la toga nostra".

A través de la xarxa X, el secretari general de Junts ha negat que la decisió del govern espanyol pugui reparar "el mal ja fet" a Borràs i la seva família, i ha assenyalat que els perjudicis a l'expresidenta del Parlament "persistiran amb la inhabilitació".