Infrahabitatge a Palma: l'assentament de caravanes de Son Hugo es multiplica per 10 en quatre anys
Quan entres a l'esplanada de Son Hugo et rep un autocar antic, habilitat com a habitatge, que dona pas a una desena de carrers fets per caravanes, sense rodes, sense remolc, per esquivar l'ordenança que prohibeix l'estacionament d'autocaravanes més de deu dies seguits. Hi ha un tricicle rosa i una bicicleta amb rodetes, taules i cadires de càmping, bidons d'aigua i fa olor de fregit. Passen de les set de la tarda i els més petits sopen.
Semblaria una escena de vacances, però els residents no hi estan de passada. El preu de l'habitatge s'ha enfilat tant que amb la seva feina no poden accedir a un lloguer.
El Jose, que porta un nadó de tres mesos en braços, explica que el propietari de la casa on vivien els ha empès a marxar amb una renovació del preu que no han pogut pagar. Amb el seu sou de ferrer no arriba als 1.700 euros que es demanen de mitjana a les Balears, el territori de l'Estat amb els preus més alts, frec a frec amb Madrid, segons l'Observatori del Lloguer.
El Jose ja no aspira a una casa: "Només demanaria un lloc on no patíssim perquè ens fessin fora, on no fem nosa i, si pot ser, amb aigua i amb canalització d'aigües brutes per evitar les olors que hi ha aquí, ja seria perfecte."
El seu fill dorm mentre el gronxa i afegeix: "Un lloc on poder empadronar-nos, perquè no tenim metge i amb el nen..."
No acaba la frase, un home vestit amb bermudes i gorra que s'asseia en una cadira plegadissa davall els arbres ens crida que marxem, que anem a demanar explicacions a l'Ajuntament, que no hi estan per gust, allà, que no són cap espectacle, que els deixem en pau.
600 persones vivint en assentaments
L'Ajuntament de Palma respon que considera Son Hugo com un dels assentaments amb més població de la ciutat. Fa un any va fer un estudi en què es van comptabilitzar més de 600 persones que vivien en aquest tipus d'enclavaments a Palma. Aquesta xifra ja queda curta.
Per exemple, en quatre anys a Son Hugo s'ha passat de 20 a 200 caravanes i a la majoria hi viuen dues o tres persones.
La Begonya és de les primeres que hi va arribar i tem que l'Ajuntament els desallotgi: "No hi estam per gust aquí, hi estam perquè no podem anar enlloc més. Que ens posin un pis, si ens volen treure d'aquí. Però no n'hi ha, s'estimen més allotjar-hi estrangers."
Si ens engeguen, què hem de fer? Hem d'anar davall un pont?
"No hi ha prou ponts a Mallorca per allotjar-nos a tots," comenta un veí seu. Cort respon que Serveis Socials hi està a sobre, però no dona cap pista sobre què farà amb les caravanes de Son Hugo.
Abans de marxar, ens envesteix el conductor d'un 4x4 enfadat, es queixa que volia anar al centre esportiu municipal i que no pot aparcar per culpa de les caravanes.
Jo em quedo amb el micro a la mà, sense entendre si ho deia de veritat. "Sí que ho diu de veritat, a vegades ens insulten i tot", m'interpel·la en Luis Miguel, que afegeix: "Ens criden que treballem." Ell fa feina al sector dels vaixells, guanya 1.500 euros al mes, la seva mare es cuidadora però no pot pagar els pisos que han anat a veure. "A més, les condicions que ens posen són exagerades. Com a mínim, 4.000 euros de dipòsit."
Els experts recomanen que com a màxim es destini un 30% dels ingressos a l'habitatge. A les illes Balears, els usuaris n'hi dediquen el 60%.
No hi ha prou ponts, a Mallorca.