Entrevista de Xavier Alsinet (ACN)
Isidre Gavín: "Segueix sent la meva il·lusió ser alcalde de Lleida"
Després de passar força temps al Parlament de Catalunya com a diputat de CIU, Isidre Gavín ha arribat en l'últim any a primera línia de la política lleidatana. Va ser el candidat de la federació nacionalista a l'Ajuntament de Lleida a les municipals del maig i, tot i no guanyar l'alcalde Siurana, va aconseguir un diputat més, de sis a set, per a la seva formació. Ara substitueix Josep Pont, alcalde de Bellpuig, al capdavant de la Diputació de Lleida, compaginant aquest càrrec amb el de cap de l'oposició de la Paeria.
18/10/2003 - 00.00 Actualitzat 09/11/2006 - 11.00
P: En l'últim any vostè ha aterrat a primera línia de la política lleidatana després d'uns anys treballant per a les comarques de Ponent des del Parlament. Què l'ha portat a fer aquest salt?
Isidre Gavín: Una mica tot plegat. D'una banda per la pròpia il·lusió de pensar que pots fer coses des de la proximitat. També perquè els companys i l'organisme del partit consideren que pots ser una persona adequada per representar la formació a les eleccions municipals. P: Vostè aspirava a ser alcalde de Lleida i ara és president de la Diputació. Com combinarà els dos càrrecs per evitar crítiques?
I.G: Es combinen bé, hi ha hagut alguna crítica, però poques, ja que crec que l'actuació que estic fent com a president de la Diputació té una coherència total amb el que vaig plantejar. Per cert, segueix sent la meva il·lusió ser alcalde de Lleida. P: Hi ha qui diu que el càrrec de president de la Diputació és un trampolí per guanyar les municipals a Lleida el 2007. I.G: No ho és, hi insisteixo. Seria un greu error i una gran equivocació per part meva si no fes el que em pertoca fer, que és de president de la Diputació. No hi ha dubte que aquest és un càrrec que té molta projecció. P: Continuen obertes les negociacions amb ERC per fer un pacte de govern a la corporació de la demarcació? I.G: Vam quedar de reprendre algunes converses i ho farem. La relació és prou fluida i hem tingut alguns contactes amb el portaveu d'ERC, amb qui hem parlat d'algunes qüestions, tot i que no hem tancat res. M'agradaria aconseguir un consens ampli. P: Quines són les principals mancances amb què es troben els municipis lleidatans? I.G: Comunicacions amb un sentit ampli, tant en el terreny de noves tecnologies com en el de camins i carreteres. Un altre dels grans problemes són les perspectives de creixement. Tot el treball en el sector turístic i de suport al sector primari és una preocupació permanent. També hi ha una preocupació general pels recursos de què disposa el territori. P: Després d'anys d'estar negociant amb el govern espanyol pel traspàs dels trens de la Pobla de Segur i Manresa a la Generalitat, sota la seva presidència pot ser una realitat? I.G: Ho esperem, però no depèn de nosaltres. Continuarem amb la mateixa línia de fa bastants anys. Hem fet un sacrifi pel que fa al finançament del dèficit, juntament amb la Generalitat, per evitar que es tanqués. Ara estem en una situació de bloqueig i és que amb un govern amb majoria absoluta, amb el qual ja portem molt de temps parlant d'aquest tema, és molt petit. No veig que el govern estigui en disposició de canviar de criteri i haurem d'esperar a veure què passa amb les eleccions. P: Amb un turisme de neu consolidat, un romànic declarat Patrimoni Mundial, un Parc Nacional i unes esports d'aventura pioners a l'Estat, què falta a les comarques de Lleida per consolidar el turisme? I.G: Continuar amb l'aposta per la qualitat en els serveis i en la bellesa de l'entorn. Així podem seguir creixent, però també hem de diversificar. A això s'ha d'afegir l'arribada del TGV, que ens atansa les bosses de clients. P: La ramaderia ecològica és part del futur de les comarques del Pirineu. Quines línies d'actuació preveu la corporació provincial? I.G: Ens volem plantejar com a projecte de futur estudiar com podem donar suport als productors que fan productes ecològics. El sector agrari i ramader no només és estratègic al nostre territori, sinó que a més és també un element imprescindible per a la conservació del medi, per tenir un paisatge endreçat i atractiu. A més millora la nostra oferta gastronòmica, que es consolida amb productes de qualitat.
Avui és notícia
Deu novetats fiscals del 2026: del Bizum als 340 euros de deducció als sous més baixos
Govern i ajuntaments encarrilen la reforma del finançament local
Què sabem i què no de l'incendi en una festa de Cap d'Any en una estació d'esquí a Suïssa
Crema una església neogòtica d'Amsterdam en un Cap d'Any marcat per incidents amb pirotècnia
Una "rave" a la Sénia aplega un miler de persones des de la nit de Cap d'Any