Islàndia vota en referèndum si vol reprendre les negociacions per entrar a la Unió Europea

Les converses van quedar suspeses de manera abrupta el 2013, però les amenaces de seguretat a l'Atlàntic Nord i l'augment del cost de la vida han fet aflorar novament el debat sobre l'ingrés a la UE

Islàndia celebra aquest dissabte un referèndum sobre si ha de reprendre les negociacions amb Brussel·les sobre una possible adhesió a la Unió Europea. La consulta, que els sondejos preveuen molt ajustada, ha dividit un país tradicionalment escèptic cap a les institucions europees, però que forma part de l'Espai Econòmic Europeu des del 1994.

El país no vota aquest dissabte sobre si vol entrar com a membre a la Unió Europea, sinó si el govern islandès ha de reprendre les converses amb Brussel·les, que van quedar suspeses el 2013 després de quatre anys de negociacions fallides.

De fet, qualsevol entesa amb les institucions comunitàries s'hauria de ratificar en un segon referèndum per acceptar o refusar les condicions d'entrada acordades.

Les últimes enquestes mostren un escenari molt dividit, amb els partidaris de reprendre les negociacions lleugerament amb avantatge respecte als que volen seguir fora.

Per què s'organitza un referèndum ara?

El país va començar a negociar amb Brussel·les la seva entrada al bloc comunitari el 2009, en plena crisi econòmica, que va sacsejar Islàndia. El procés, però, va quedar interromput quatre anys més tard sense haver arribat a un acord definitiu, enmig de profundes divisions internes i sense haver abordat alguns dels temes més polèmics, com ara l'agricultura o la pesca.

La incipient recuperació econòmica, el 2013, va allunyar la necessitat de buscar refugi en les institucions europees, i l'entrada d'un nou govern conservador i euroescèptic va enterrar definitivament el projecte.

Exterior de Bessastaðir, la residència oficial del president d'Islàndia, situada als afores de la capital (Reuters/Phil Noble)

Anys més tard, el nou executiu de coalició de centreesquerra, sorgit de les eleccions del 2024, ha tornat a posar la qüestió sobre la taula. L'executiu considera que el procés no es va tancar correctament i que convé preguntar als islandesos sobre si els segueix interessant la confluència amb la UE.

L'acord de govern entre els tres partits preveia celebrar un nou referèndum, que finalment tindrà lloc aquest dissabte.

Seguretat i economia, al centre del debat

El tema en qüestió ha tornat a prendre rellevància amb l'auge de problemes com l'increment del cost de la vida, la guerra a Ucraïna o les repetides amenaces de Donald Trump a la sobirania de la veïna Groenlàndia. En el moment de la interrupció de les negociacions s'havien discutit 27 dels 33 capítols, però no es va arribar a debatre sobre algunes carpetes polèmiques com la pesca o l'agricultura.

L'aspecte econòmic i de seguretat nacional, de fet, centren ara els debats sobre la conveniència del referèndum. La professora universitària Rosa Davidsdottir assegura que "seria millor" si els islandesos tinguessin accés a l'euro i poguessin participar plenament a la UE. I posa en relleu la qüestió de l'augment de la despesa bèl·lica dels membres de l'OTAN i les creixents amenaces internacionals.

Hi coincideix Gunnar Tryggvason, veí de Reikjavik, que assegura que "cal ser realista" amb els canvis en el panorama polític mundial, "sobretot pel que fa a l'Atlàntic Nord":

Trump i les amenaces a Groenlàndia m'esgarrifen. En segon lloc, també em preocupen els aranzels al Canadà i a països europeus. Crec que ens ajudaria ser part d'un bloc molt més poderós per protegir-nos d'aquestes amenaces.

A l'altra banda hi ha qui tem perdre poder de decisió sobre qüestions clau d'un país, Islàndia, que no va assolir la independència fins al 1944. Amb la integració a la UE, molts islandesos creuen que ja no podran dir la seva en matèries com la pesca, una de les principals indústries del país.

El sector pesquer a Islàndia s'ha mostrat generalment en contra d'adherir-se a la UE (Reuters/Leonhard Foeger)

"Les autoritats islandeses no podran decidir sobre el volum total de captures ni sobre la gestió de la pesca. La inversió estrangera serà molt més laxa, i crec que no és positiu, perquè la pesca islandesa hauria d'estar en mans islandeses", assegura l'executiu de l'empresa pesquera VSV Sverrir Haraldsson.

Un altre ciutadà irlandès, l'Arna, també creu que la pesca és "molt important" per a Islàndia, i tem que es perdi sobirania en "un dels principals pilars de la nostra economia". 

Islàndia és molt rica en recursos naturals, i tenir control i poder decidir sobre aquests recursos és el millor per al nostre país.

Sondejos igualats

"Islàndia ha de reprendre les negociacions d'accés a la UE?". Aquesta és la pregunta que han de respondre els gairebé 273.000 ciutadans que estan cridats a les urnes al país nòrdic.

Els sondejos dels dies previs a la data de la consulta apunten a un empat o donen un lleuger avantatge als que opten per reprendre les negociacions. A priori, a la capital, Reykjavík, s'imposen els partidaris del sí, mentre que les àrees rurals són més receloses amb aquest procés. La participació podria ser un factor clau per determinar la victòria en el referèndum.

En cas d'imposar-se el sí, Islàndia reprendrà el procés negociador interromput fa més d'una dècada, ja que la Comissió Europea considera que la sol·licitud d'ingrés continua vigent perquè no es va arribar a retirar mai de manera formal.

Manifestació en contra de l'adhesió d'Islàndia a la UE aquest dimecres a Reykjavík (Reuters/Leonhard Foeger)

Què hi podria guanyar la UE?

Brussel·les es podria beneficiar de l'entrada d'Islàndia al club econòmicament, però també geopolíticament. D'una banda, la unió comercial seria fàcil, ja que l'illa ja forma part de l'Espai Econòmic Europeu.

Però seria en l'àmbit geoestratègic on més rèdit en podrien treure les institucions europees, ja que una Islàndia dins el bloc reforçaria la posició europea a l'Atlàntic Nord en un moment de tensió creixent amb Washington, Moscou i la Xina pel control de la regió àrtica.

Islàndia, alhora, seria un cas cridaner en comparació amb la resta de països candidats a l'agenda de l'ampliació. Mentre Ucraïna, Moldàvia, Montenegro o Albània segueixen immersos en negociacions complexes i sense un horitzó clar, Islàndia es podria convertir en membre de la UE en qüestió d'un any i mig si guanya el "sí", segons ha assegurat la comissaria d'Ampliació de la CE, Marta Kos.

Aquest contrast planteja que hi podria haver un "candidat exprés", en ple debat sobre l'ampliació gradual a la Unió Europea. Si els processos en marxa segueixen endavant, el bloc europeu podria passar de 27 a 35 membres en la pròxima dècada.