Itàlia restringeix el dret a manifestació pels aldarulls a Torí en suport al centre Askatasuna

A Itàlia, el govern d'extrema dreta de Giorgia Meloni ha aprovat aquest febrer un paquet de mesures de seguretat per evitar els aldarulls violents en qualsevol manifestació, una decisió que a la pràctica restringeix els drets dels ciutadans italians. 

La mesura més polèmica és la que permet a la policia restringir la llibertat de qualsevol persona que considerin conflictiva durant dotze hores, perquè no participin en les protestes.

També s'ha definit un escut legal per protegir els cossos de seguretat que reprimeixin durament les manifestacions, i per tant si els policies s'excedeixen no seran apartats del cos fins que es demostri la seva culpabilitat (abans s'incloïen els agents en una llista de sospitosos fins que una investigació aclaria si l'actuació era proporcionada o no). 

S'hi suma la detenció penal d'aquelles persones que no s'aturin davant la crida a l'alto d'un policia, o la prohibició que els menors puguin comprar o dur a sobre ganivets o navalles --amb possibles multes per als seus pares o tutors--. Segons el Ministre de l'Interior italià, Matteo Piantedosi, el paquet "no és en cap cas lliberticida".

Mesures aigualides

Les mesures aprovades podien ser més extremes. De fet, el viceprimer ministre Matteo Salvini, de la ultradretana Lega Nord, fa temps que vol que els organitzadors paguin una fiança per fer les seves manifestacions, i malgrat que no s'ha inclòs en el paquet, assegura que en un futur ho portarà a votació al Parlament. 

També s'ha igualat el caràcter de les mesures amb la resta de la ciutadania, com la de l'escut que protegeix les accions policials, que també servirà per a tots els italians. 

Qui ha posat el fre al govern Meloni seria el president de la República Sergio Mattarella, que hauria advertit el Consell de Ministres que corrien el risc d'excedir-se dels límits constitucionals, i al final Meloni hauria rebaixat l'abast de les mesures. 

Ho diu Jacopo Ricca, vicesecretari de l'Associació Stampa Subalpina --el sindicat de periodistes del Piemont--, que considera que, "si les mesures s'excedien, els tribunals podrien tombar-les".

L'excusa: el desallotjament d'Askatasuna

L'aprovació de les mesures es fa pocs dies després dels aldarulls que es van viure a la manifestació del 31 de gener a Torí, contra el desallotjament del centre social autogestionat Askatasuna de Torí. A la convocatòria hi van participar milers de persones vinculades a l'esquerra vingudes de diverses parts d'Itàlia (més de 50.000 segons l'organització, 20.000 per la policia).

Però la protesta va acabar amb violència: un grup reduït d'un miler d'assistents van fer barricades i fogueres per dificultar l'acció dels cossos de seguretat i es van desencadenar càrregues contra els manifestants i agressions contra els agents. Hi va haver multitud de ferits, entre ells un centenar d'agents, segons el Ministeri de l'Interior italià. 

Les imatges de l'agressió a un d'ells, que va acabar separat del grup i fins i tot va rebre cops de martell, han colpit l'opinió pública italiana, i gairebé tots els partits van condemnar els fets. Giorgia Meloni ho ha aprofitat per impulsar el seu paquet de mesures.

Per Ricca, la violència de la manifestació "va ser una empenta mediàtica emocional a un procés que feia temps que es gestava". Però tot i el sentir favorable a aprovar noves mesures de seguretat, hi ha controvèrsia en decisions com la de restringir la llibertat de moviments dels ciutadans, segons Ricca:

Això ho feia Mussolini quan visitava un poble. A les persones que tinguessin simpaties antifeixistes se les treia de casa seva i se les retenia a la presó o a la comissaria fins que el Duce hagués marxat.

Askatasuna, un model perseguit per Meloni

El centre social autogestionat Askatasuna va néixer el novembre del 1996, quan col·lectius d'esquerres van ocupar un edifici del barri de Vachiglia de Torí propietat de l'Ajuntament per fer-hi un espai comunitari cultural i social gestionat per la mateixa comunitat. 

Se li va posar aquest nom (llibertat en basc) perquè s'inspiraven en els moviments llibertaris d'esquerra del País Basc. Després de gairebé trenta anys, l'Ajuntament de Torí (de centreesquerra) argumentava motius de seguretat de la infraestructura per buidar-lo d'activitat, arreglar-lo i promoure'l com a bé social comunitari. 

Però diverses manifestacions recents, com les pro-palestines, van fer augmentar la pressió del Ministeri de l'Interior per intervenir l'edifici al desembre, quan encara hi havia persones a dins. Es tracta del segon centre històric en poc menys d'un any que es desallotja, després que a l'agost també es buidés l'històric Leoncavallo de Milà. 

Molts dels activistes de Torí, com Lele Rizzo, lamenten que les manifestacions per protestar per la continuïtat del centre social hagin estat l'excusa de Meloni per impulsar les mesures de seguretat.

Entre tots els problemes que hi ha a Itàlia, que això sigui la primera notícia dels informatius et fa somriure. No és que no ens importi què ha passat. Però al final és més important el succés que el rerefons.

Els activistes asseguren que treballaran per construir nous espais per a la comunitat i esperen que l'edifici d'Askatasuna torni a ser aviat un espai social obert al públic, encara que sigui gestionat pel mateix ajuntament o altres grups de veïns.