No cal anar a Suïssa
Montserrat sempre hi serà: voregem la muntanya pel Sender del Mil·lenari
La proposta que ens ocupa és el nou sender que fa un recorregut perimetral de la muntanya de Montserrat, el PR-C 1025, inaugurat el gener del 2025 amb motiu del mil·lenari del monestir de Montserrat.
La ruta l'ha promogut la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i té el suport del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
Ens en donen detalls dos convidats d'excepció: el director de comunicació de la FEEC, Quim Pons, i un dels impulsors de la ruta, el tècnic de territori de la Federació, Josep Llusà.
En un 90 per cent aprofita recorreguts que ja existien i ha calgut senyalitzar sobre camins existents.
També hi ha, però, un tram nou de trinca: un camí d'uns 3 km del refugi Agulles fins pràcticament al Bruc, un "tros inèdit que s'ha pintat de nou", explica l'excursionista Joan Vilaplana.
El geògraf Guifré Lloses destaca la riquesa de la ruta i la muntanya "des de molts punts de vista, inclosa la seva original toponímia en moltes de les seves agulles:
L'Esfinx, el Lloro, l'Elefant, la Prenyada, la Mòmia, la Momieta, el Dauet, la Filigrana, el Rave, la Campana, el Sentinella, el Fusell, el Setrill, el Faraó, la Talaia Gran, la Monja, les Bessones, la Cadireta o el Cavall Bernat... Quina anada d'olla!
Dades bàsiques i itinerari:
Segons resumeix Joan Vilaplana, estem parlant d'un PR, un petit recorregut, tot i que això de "petit" ho posaríem entre moltes cometes: 27 quilòmetres amb 300 metres i un desnivell acumulat de 1.477 metres.
És un bon desnivell, però també és veritat que es reparteix en 27 quilòmetres i, per tant, podem dir que no és el més dur. I el temps, unes 9 hores i mitja.
I com que és una ruta circular, es pot començar des de més d'un lloc: Collbató, el Bruc, el mateix monestir... I no cal fer-la sencera, se'n pot fer només un tros i tornar.
De totes maneres, i tal com recorda Josep Llusà, si es vol fer sencera i en dos dies, sense presses, la millor opció és la següent: començar al monestir i un cop a l'altre extrem de la muntanya, fer nit al refugi d'Agulles Vicenç Barber:
Al refugi hi fan un menjar espectacular perquè el guarda s'ho curra molt. L'arròs que fa en Llorenç està a l'alçada dels millors restaurants. Us en dono la meva paraula.
Reclams
1. Les vistes entre Sant Benet i Santa Cecília:
A molts punts gaudim de grans panoràmiques, però les que ofereix el vessant nord/nord-est, des de Sant Benet i anant cap a Santa Cecília, són úniques.
Allà hi veureu unes vistes del Pirineu i de tota la plana del Bages. És molt espectacular i és un recorregut relativament fàcil.
De fet, les vistes són una constant en tot el vessant nord.
2. Les coves del Salnitre
Les coves del Salnitre, una de les meravelles de Catalunya, es troben ben a prop del pas del sender, al terme municipal de Collbató:
Pots començar la ruta al bell mig del poble o bé en un parcament propi de les coves. No diries que en aquest lloc tan a prop de tot hi tenim aquesta meravella.
3. El refugi Vicenç Barbé
Aquest punt de referència esta situat al bell mig de la regió d'Agulles. Per tant, és ideal per a escaladors, al vessant sud del massís, a 892 metres d'alçada. I ens queda just a mig camí.
L'espai té 20 places guardades i 16 de lliures, tot i que el concepte "places lliures" demana un matís: "els refugis que realment ho són, com el d'Agulles, són establiments amb un guarda una part de l'any, un responsable que ofereix una cuina i dona un servei i hostatge a la gent que hi va".
Però molta atenció que, com recorda Quim Pons, n'hi ha més d'un que té el concepte de refugi mal entès:
Hi ha gent que fan servir els refugis mal anomenats lliures per instal·lar-s'hi de vacances quinze dies, i acaben ocupant la plaça d'algú que hi compta per fer-lo servir com a refugi de veritat.
Podeu trobar més ressenyes d'excursions aquí, i tots els àudios a la pàgina del 3CAT del "No cal anar a Suïssa".
l com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdio: suissa@3cat.cat.