No cal anar a Suïssa
Excursió d'alçada pels estanys de Baiau, al Pallars Sobirà
"De les tres valls secundàries que drenen la Noguera Pallaresa, la vall Ferrera és, clarament, la més excavada i estreta". Així defineix el geògraf Guifré Lloses una de les valls més característiques del Pirineu Occidental i escenari de la ruta proposada: la vall Ferrera. I és aquí on hi trobem la Pica d'Estats, de 3.143 metres.
De totes maneres, el nostre objectiu no és fer el cim del país, sinó executar una ascensió que l'excursionista Joan Vilaplana qualifica de "més tranquil·la i agraïda": pujar als estanys de Baiau, als peus del sostre nacional.
Sortim del Pont de la Molinassa, compartint el punt de partida amb els caminaires que tenen com a objectiu conquerir la Pica. Fem la ruta ben assessorats per la veïna d'Àreu Montse Jubany.
Dades bàsiques i itinerari:
Farem una ruta de 6 quilòmetres i mig fins al punt més alt, a 2.517 metres d'altitud. La tornada consisteix en refer el mateix camí i, per tant, sumarem un total de 13 quilòmetres. Pel que fa al desnivell, són uns 650 metres.
Una sortida perfecta per un matí, ja que només necessitem unes 4 o 5 hores per fer-la, segons el nostre caminar.
Reclams:
1. El pla de Boet
Aquest racó ens apareix només de començar: n'hi haurà prou amb cinc minuts de cames per gaudir de l'espectacle.
Vilaplana ho descriu com una cubeta glacial, una plana d'alta muntanya a 1.880 metres d'altitud.
El Pla de Boet és un prat idíl·lic, la porta d'entrada als pics més alts del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
2. Els llacs d'alta muntanya.
A la part alta de la ruta podrem gaudir de quatre llacs. Primer ens trobarem els estanys d'Escorbes: l'estany xic i després el gran. Des de la riba d'aquests llacs, no gaire grans, podrem gaudir d'unes vistes espectaculars.
També destaquen les coloracions rogenques i oxidades de les roques de la zona, tal com explica en Guifré Lloses:
A la zona de Baiau i a tota la vall Ferrera hi dominen els esquistos, on hi podem trobar insercions minerals ferruginoses, normalment vermelloses, que aporten color en aquestes zones altes de la vall.
3. El refugi de Baiau
El punt final de la ruta és el refugi de Baiau, més conegut com a Refugi Josep Maria Montfort. Està situat a 2.517 metres.
És el típic refugi metàl·lic de la Xarxa de refugis de la FEEC. Té capacitat per a 9 persones. No està guardat i només hi trobarem l'equipament d'emergència bàsic.
Pot ser-nos molt útil si el temps empitjora. Això sí, sempre cal seguir la màxima de deixar-lo millor del que l'hem trobat.
4. El circ de Baiau
L'entorn dels llacs i el refugi de Baiau és espectacular. Estem envoltats del circ de Baiau, amb cims com la Roca Entravessada, el pic de Baiau, el pic de Medacorba, i el Comapedrosa, fronterer amb Andorra i cim més alt del petit Principat (2.942m).
La tornada la farem pel mateix camí per on hem vingut, que està "ben marcat i fressat".
Podeu trobar més ressenyes d'excursions i descobrir-ne els àudios a la pàgina del 3CAT del "No cal anar a Suïssa".
l com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdio: suissa@3cat.cat.