"He dibuixat com l'exèrcit ens llança projectils": la infància perduda de Gaza intenta canalitzar el trauma
La Dina, d'11 anys, recorda com era el seu barri a Gaza abans del 7 d'octubre del 2023. Recorda la mesquita, els edificis i els arbres. També el mar i els vaixells. Confiava que hi podria tornar, però no ha estat així: el seu barri ha estat bombardejat. I així és com ho ha plasmat en un dels seus dibuixos.
Al seu costat hi ha en Motassem, de 14 anys, que dibuixa com l'exèrcit israelià els llança projectils. Al paper, també s'hi poden veure tancs i drons. Una imatge que es repeteix, alhora, al dibuix de la Rahaf, d'11 anys: un tanc ho arrasa tot.
Tots ells viuen desplaçats a Gaza i participen en un projecte de Metges Sense Fronteres (MSF) en el qual intenten canalitzar el trauma a través del dibuix.
"El que observem és que els nens que han crescut durant el període de la guerra tenen enormes mancances. Estan acostumats a la idea de jugar en llocs que han quedat reduïts a runa. Han començat a inventar-se jocs; a representar el que van presenciar durant la guerra, durant la fam, com si correguessin d'una banda a l'altra tot intentant imitar la distribució de l'ajuda", explica Mahmoud al Balbisi, educador i assessor en salut mental de MSF a la Ciutat de Gaza.
A les sessions que imparteixen intenten "recordar als nens la seva humanitat". El dibuix és pràcticament l'única eina que tenen els pocs terapeutes que hi ha a Gaza per ajudar els infants a expressar les ferides invisibles que deixen tres anys de guerra.
"Les seves creacions són un petit intent de comprendre l'impacte que el genocidi ha tingut en la infància de Gaza i de transcendir i superar els límits de la Franja", diuen a MSF.
"Els nens que tenen 3, 4 o 5 anys no han tingut mai una casa (o no la recorden), no han anat mai a l'escola, mai han viscut amb seguretat, no hi ha hagut cap nit que no hagin sentit sirenes o bombardejos dels drons o les bombes", remarca el coordinador de Metges Sense Fronteres per Palestina, Joan Tubau, de visita a Barcelona en una entrevista a 3CatInfo.
"Tots ells", afegeix Tubau, "es troben sotmesos a una situació constant de por, d'ansietat, d'angoixa i després hi ha els que evidentment viuen situacions traumàtiques, són els que han vist un germà o un amic de l'escola morir al seu costat com el resultat d'un atac d'un dron".
Un patiment i una exposició constant a la violència que també els afecta, fins i tot, en la manera de jugar. De fet, fa un parell d'any, l'Unicef ja feia un crit d'alerta per la situació de salut mental dels infants. Més d'un milió de persones requereixen suport urgent en matèria de salut mental i assistència psicosocial a Gaza segons l'Organització Mundial de la Salut.
A Metges Sense Fronteres expliquen que sovint es troben amb nens que "es tanquen en si mateixos i que decideixen no interactuar". Ho fan per sentir-se segurs i no exposar-se. "Deixen de parlar, de comunicar-se, de demostrar expressions i moltes vegades d'interactuar", explica Tubau.
Una situació que s'expressa amb nivells de violència amb els seus mateixos companys, però són conseqüència de l'estrès i de la por dels que estan sotmesos.
Molts senten por i ansietat; temen els trets i altres perills, i molts presenten comportaments com mossegar-se les ungles, enuresi (pèrdua involuntària d'orina durant el son), agressivitat i crits.
Tot i que des de fa un any, amb l'entrada de l'alto el foc, la situació ha millorat, segueix sent molt complicada. Durant aquest temps, més de 1.400 persones han mort a causa dels bombardejos i atacs israelians, i hi ha hagut més de 5.000 ferits.
"És trist i pervers, però que les bombes no siguin la constant de cada dia, també té un impacte en la vida de la gent. La gent viu una vida molt precària, però ho era molt més fa un any. En el fons és terrible saber que et conformes amb poder dormir a la nit, perquè feia dos anys que no havies dormit cap nit", valora Tubau.
Uns impactes en una infància que deixen una generació perduda.
