Excursió circular per les muntanyes i la petjada humana de l'Ordal

Tenint en compte l'equació entre esforç i resultat, podem assegurar que estem davant d'una "caminada reconfortant". O si més no, així ho proclama l'excursionista Joan Vilaplana després d'haver executat aquesta amable caminada en terme de Subirats (l'Alt Penedès).

Passarem per tres cims: el Montcau, el Roc de Forellac i el Puig d'Agulles. El camí és fàcil i ben fressat, i ens discorre entre pins, alguns camps de vinyes, vistes àmplies.

I també destaca l'abundant patrimoni de pedra seca que el veí de Subirats Joan Esteve, de cal Serafí, coneix prou bé: "a la zona hi ha fins a 160 cabanes inventariades que juntament amb altres veïns del poble ens cuidem d'anar restaurant".

Segons el geògraf Guifré Lloses, estem davant d'un racó de país que va més enllà del concepte "lloc de pas" que molts catalans tenen com a referent:

La pervivència del seu riquíssim llegat agrari és una tasca ben difícil, especialment a llevant, ja que l'Ordal és el dia d'avui un espai fragmentat ple d'urbanitzacions, infraestructures i pedreres.

Dades bàsiques i itinerari

Farem una ruta circular de 10 quilòmetres i mig, majoritàriament a través de pistes forestals no asfaltades, amb un desnivell de 390 metres. El lloc de sortida el fixem al nucli d'Ordal, un dels quinze punts de població del municipi de Subirats. En concret, a la torre de Can Parellada.

Segons en Joan Vilaplana, farem "una excursió apta per a tothom que disposi d'una mínima forma física, que podrem completar perfectament dedicant-hi entre 2 i 3 horetes".

Reclams

1.  Els tres petits cims de la serralada

Farem el Montcau de 644 metres d'altitud, el Roc de Forellac, de 629 metres i el Puig d'Agulles, de 644 metres. Aquest últim és més alt de l'Ordal. 

La majoria són cims suaus "farcits de bosc de pi blanc" que en alguns casos passen gairebé desapercebuts. És el cas, per exemple, del Montcau:

El Montcau és un dels cims amb menys caràcter de cim que he vist mai. Al costat del camí un petit monòlit amb una placa de l'Ajuntament de Gelida ens avisa que som al capdamunt de la muntanya.

2. Les panoràmiques

Al voltant del Montcau, i també camí dels altres cims, tindrem punts amb molt bones vistes cap al Nord. Tindrem Montserrat a la nostra esquerra i el Montseny a la dreta.

També hi veurem el Pirineu: des del Costabona o el Roc Colom, a l'extrem oriental, fins al Puigmal, la Tossa d'Alp, el Puigpedrós, el Montsent de Pallars, o l'Aneto, a l'extrem més occidental.

I és en aquest entorn on, ara fa uns quants anys, en Joan de cal Serafí seguia els partits del Barça:

Quan la temporada 1973-1974 el Barça de Cruyff va guanyar la lliga, un grup de joves pujàvem allà amb un transistor i ens posàvem en un racó arrecerat a escoltar els partits per ràdio.

3. La pedra seca

En Joan Vilaplana explica que al llarg de la caminada es va trobar mitja dotzena de barraques de pedra seca. De fet, tota aquesta zona n'està farcida: només al terme de Subirats se n'han inventariat 160.

Parlem de Pedra Seca quan ens referim a construccions fetes només a través de blocs de pedra, sense cap element de cohesió o d'unió, ni argila, ni morter, ni fang ni res. 

Les pedres encaixen entre si gràcies a la seva forma natural i es falquen amb d'altres de més petites.

I el nostre convidat és un dels veïns que es dediquen just a això: a restaurar les cabanes que s'han inventariat al voltant del poble. "Sortim cada dia amb un petit grup i ens hi estem un parell d'hores", explica satisfet.

La majoria estan ben arreglades i solen estar ben recuperades, però de vegades n'hi ha alguna que li cau algun tros.

Podeu trobar més ressenyes d'excursions aquí, i tots els àudios a la pàgina del 3CAT del "No cal anar a Suïssa".

l com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdio: suissa@3cat.cat.