Ja són més de 3.000 els bidons radioactius trobats al fons marí davant la costa de Galícia

Ja s'han localitzat més de 3.000 bidons amb residus radioactius al fons marí de l'Atlàntic, a uns 600 quilòmetres de la costa de Galícia, la zona on diversos països europeus hi van abocar residus durant quatre dècades.

La troballa l'ha fet la missió científica francesa NODSSUM, que cartografia la fossa Atlàntica per avaluar l'impacte en l'ecosistema dels aproximadament 200.000 bidons radioactius que el Regne Unit, Bèlgica, els Països Baixos i Suïssa van abocar entre el 1940 i el 1984.

L'expedició, que colideren el geòleg marí Javier Escartín i el físic Patrick Chardon, va salpar el 15 de juny del port de Brest, al nord-oest de França, i pocs dies després localitzava 1.800 bidons. Amb l'ajuda del robot UlyX ja han rastrejat 140 quilòmetres quadrats dels 10.000 previstos. Ho ha publicat el mateix Escartín a la xarxa social X, des d'on informa del dia a dia de la missió.

Cartografiar el fons marí

L'existència dels 200.000 bidons amb residus radioactius se sabia, però fins ara no se n'havien estudiat les conseqüències en el fons marí. És el que fa la missió NODSSUM a bord de l'Atalante, un vaixell de la flota oceanogràfica francesa, dirigida pel Centre Nacional d'Investigació Científica. 

El robot UlyX incorpora un sonar per cartografiar el fons marí i detectar els bidons, submergits a més de 4.000 metres de profunditat. L'expedició pretén localitzar-los tots i també analitzar l'impacte dels residus radioactius en tot l'ecosistema. Per això agafa mostres d'aigua, peixos i sediment. 

Nivells baixos de radioactivitat

Els membres de la NODSSUM desconeixen què hi ha exactament dins dels bidons abocats durant dècades per vaixells europeus, però sí que avancen que, de moment, no hi han detectat "res alarmant". 

Javier Escartín descarta que els barrils continguin urani o reactius nuclears i creu que hi trobaran un tipus de residu de "baixa i mitjana activitat".

"Probablement és el material de laboratori, oficina, etc. relacionat amb l'inici del desenvolupament de l'energia nuclear civil." 

Per la seva banda, l'organisme públic que vetlla per la seguretat nuclear, el Consell de Seguretat Nacional (CSN), ha informat el govern de Galícia que els resultats de les anàlisis fetes fins ara "no identifiquen nivells significatius de radioactivitat" a les aigües gallegues i tampoc a les de Cantàbria. 

Abocaments durant quatre dècades

Entre el 1940 i el 1984, naus britàniques, holandeses, belgues i suïsses van abocar residus radioactius en aigües internacionals, a la fossa Atlàntica. Greenpeace calcula que hi ha més de 200.000 bidons a uns 600 quilòmetres de la costa gallega i qualifica la zona com "el punt amb més quantitat de residus radioactius del planeta".

El 1982, el vaixell Sirius de Greenpeace i diverses embarcacions gallegues es van enfrontar a naus holandeses perquè aturessin els abocaments. L'entitat ecologista recorda que les imatges de l'enfrontament a alta mar van fer la volta al món i la protesta va portar el govern dels Països Baixos a anunciar la fi dels abocaments al fons marí. 

El 1992 es va signar el Conveni per a la Protecció del Medi Ambient Marí de l'Atlàntic Nord-est que prohibia l'abocament de residus nuclears de mitjana i baixa intensitat. Un any més tard, el Conveni de Londres de l'Organització Marítima Internacional vetava qualsevol vessament radioactiu al mar.