Barcelona
Jesús decideix morir
El debat de l'eutanàsia truca de nou a la porta dels polítics. Jesús, un afectat per una malaltia crònica degenerativa, ha demanat el dret a poder posar fi al seu patiment. A aquest fet se n'afegeix un altre també de força important. El mes de març passat el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya va realitzar un informe en què feia una sèrie de recomanacions sobre la despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit, afirmant la necessitat d'establir protocols mèdics per portar-los a la pràctica. Que el Departament de Salut de la Generalitat ho tingui en compte i iniciï el llarg camí cap a la despenalització de l'eutanàsia és la darrera esperança d'en Jesús i la seva família.
Fa quinze anys que va començar tot. A en Jesús li van diagnosticar una malaltia degenerativa crònica. Ara ja en fa sis que no té cap mobilitat. El cap el té clar, però tot, absolutament tot, l'hi ha de fer la seva dona: llevar-lo, rentar-lo, donar-li de menjar o posar-lo a la cadira de rodes. A més, té problemes respiratoris que l'obliguen a dormir connectat a una bomba d'oxigen i cada vegada li cosa més empassar-se aliments sòlids. La seva dona, Remedios, confessa que "sempre vaig pensar que l'eutanàsia era matar una persona, llavors, ara, amb les vivències, el dia a dia de veure la situació del meu marit, ara crec que és ajudar-lo a no patir més". A Espanya l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi estan penalitzats, i precisament en Jesús demana que algú el pugui ajudar a morir quan no vulgui continuar vivint. La seva germana, Maria Jesús, afirma: "Fa 11 anys que la meva germana va morir del mateix. La vam veure patir moltíssim. Va acabar en unes condicions que no les voldria per a ningú, menys per al meu germà. Llavors, si jo estigués en el seu lloc no voldria arribar a aquella situació, ni molt menys". Ara són els polítics els que han de moure fitxa. Tanmateix, en Jesús no perd l'esperança que el canvi no arribi massa tard, ja que, com ell mateix explica: "Ara puc decidir. Però qui sap demà, si ja no puc moure'm, ni parlar... llavors és ara quan s'ha de fer, quan encara estic amb els cinc sentits en això."