Joan Jubany: "Vull arribar a la veritat, ara ja no només per l'Helena, sinó també pel pare"
Redacció
El pare d'Helena Jubany, Joan Jubany i Xart, va morir a principis de juny sense conèixer la justícia. Fa 25 anys que van assassinar la seva filla i després de guanyar diverses batalles contra rellotge, el judici arribarà massa tard per a ell.
En tots aquests anys, la família Jubany ha aconseguit que ningú oblidi el nom de l'Helena. El seu germà, Joan Jubany i Lorente, ha fet de portaveu de la família moltes vegades, enmig d'un dol que no ha pogut tancar.
El Suplement l'ha entrevistat a casa del seu pare, a Mataró, per conèixer el vessant més personal de l'home que ha hagut de preservar la memòria de la seva germana empaitant la justícia.
Al Joan li acaba de passar una de les coses que li feien més por: "Tenir el pare era una de les coses que m'encoratjaven, perquè el cas de l'Helena és una muntanya russa. Hem tingut molts alts i baixos. Jo no volia que els meus pares es morissin sense saber la veritat. I mira, ha passat."
Tot i que ha passat el que no volia, Jubany encara està més convençut de continuar lluitant:
Vull arribar a la veritat, ara ja no només per l'Helena, sinó també pel nostre pare.
Ara s'ha quedat més sol per afrontar el judici, però diu que no s'hi sent: "Més que sentir-me sol, jo tenia moltes ganes d'acompanyar-lo a ell i d'estar al seu costat el dia que comencés el judici. Ell era un dels testimonis fonamentals que hauria d'haver hagut de declarar i malauradament no podrà ser."
L'amor per la literatura
Joan Jubany Itxart va ser professor de llengua i literatura catalanes i va ser qui va inspirar en l'Helena un gran amor per la literatura, segons explica Joan Jubany: "Una de les coses de què més orgullós estava el meu pare era haver-li encomanat aquest gust, aquest plaer, aquesta passió per tot el que és el món literari des del vessant escrit i des del vessant oral."
La passió que pare i filla compartien per la literatura va ajudar la família a desencallar un moment dur en què semblava que tota la qüestió judicial estava arxivada i enterrada. "Va ser mon pare qui va tenir la genial idea de fer el canvi de xip."
Tal com recorda, la iniciativa de crear l'Associació Helena Jubany va ser del seu pare: "Entre la judicatura i la policia, ens estem trobant amb un mur que encara prendrem més mal -deia el pare- Fem alguna cosa per recordar l'Helena en positiu i per mantenir viu el seu record."
Aleshores van publicar tota l'obra que havia deixat escrita l'Helena en un recull autoeditat i d'aquí va arrencar el Premi Helena Jubany amb l'objectiu de mantenir-ne viu el record.
Lliçons apreses
"Del meu pare vaig aprendre les coses fonamentals", explica Jubany "ens va ensenyar a estimar i ens va ensenyar a lluitar per amor. Per amor a la terra a la llengua i a les persones que estimàvem, que és el que hem fet sempre amb l'Helena".
Ara reposen tots dos junts al cementiri: "Ens agrada imaginar que el pare ara torna a estar amb l'Elena, ni que sigui físicament, perquè estan al mateix nínxol. Els vam ajuntar, vam ajuntar les cendres del pare amb les restes de l'Elena."
Jubany va voler enviar un últim missatge al pare en el funeral: "El que li vaig dir és que estigués tranquil, que enllestirem la lluita fins al final i ho farem tal com ens va ensenyar a fer, que és aquesta lluita per amor i no moguts per l'odi."
Joan Jubany no té la sensació que la seva vida hagi orbitat al voltant de la pèrdua de l'Helena, tot i que grans moments vitals com el naixement del primer fill, hi van coincidir.
El 2 de desembre de 2001 li comunicaven que la seva germana havia caigut en un pati interior i només al cap de 10 dies, va néixer la seva primera filla, la Cinta: "La notícia d'aquell desembre havia de ser el que tots esperàvem. Era el naixement de la Cinta, la meva filla, la primera neta dels meus pares. Però abans ens vam trobar amb l'assassinat de l'Helena."
Sí que és molt conscient que la seva vida i la de la seva família hauria estat una altra: "L'Helena volia ser mare, ho va deixar escrit en una llibreta. Els meus fills haurien tingut uns cosins i una tieta que no han conegut. Evidentment que ens ha canviat la vida."
Remar a contracorrent
Amb el cas de l'Helena reobert el 2021, però amb un judici que no té data, al Joan encara li falten moltes respostes.
Diu que té bastant clar el que va passar "La idea la tenim bastant clara, però ja veurem com es desenvolupa el judici." I afegeix "Més que la sentència, nosaltres el que volem saber és la veritat. Per nosaltres el cercle es tancarà el dia que puguem saber la veritat."
La sensació és que s'hi estan acostant. "No sé si ho aconseguirem o no, però ens hi acostarem tant com puguem. Hi estem molt a prop."
La família sempre ha considerat Santi Laiglesia com a principal sospitós del crim. La jutgessa que porta el cas va decidir en un primer moment enviar-lo a presó provisional, i això va representar un pas endavant per a la investigació, tot i que al cap d'unes setmanes l'Audiència de Barcelona el va deixar en llibertat.