Joana Vital, neta de Manuel Vital: "'El 47' és un homenatge a molta gent que comparteix una història"

"El 47", del director Marcel Barrena, ja no només ha triomfat a les taquilles dels cinemes: també ha arrasat en els Premis Gaudí. La història gira al voltant de Manuel Vital, interpretat per Eduard Fernández, un conductor d'autobús que "segresta" un autocar de la línia 47 per demostrar que el transport públic podia arribar al barri de Torre Baró. Aquest acte de dissidència desencadena un canvi que va més enllà. Per parlar del film, de la seva història i de la repercussió que ha tingut, Ricard Ustrell conversa amb Joana Vital, neta de Manuel Vital.

Una família bolcada a l'activisme

Joana Vital ha assegurat: "El meu avi hauria adoptat el Marcel (Barrena). No li hauria agradat tot el rebombori que s'ha generat, però estic convençuda que li hauria agradat la pel·lícula". 

"Era un heroi sense capa, forçat a fer una cosa que en teoria no era per posar-se cap medalla, perquè no era el seu tarannà."

La convidada també ha reivindicat la figura de la seva àvia, la Carme (interpretada per Clara Segura): "Era qui donava estructura al meu avi. També va estar sempre molt vinculada a l'activisme, enfocada sobretot a alfabetitzar als infants." I ha afegit: "De fet, tota la meva família ha tingut una mica aquesta vocació" i, finalment, ha reconegut: "Potser per això soc mestra; no m'ho havia plantejat mai fins que va arribar la pel·lícula."

Una història compartida amb molta gent

"Quan en Marcel em va venir amb la idea de la pel·lícula, de seguida li vaig dir que sí", ha confessat Joana Vital, i ha compartit: "Em semblava un homenatge als meus avis, però també a molta altra gent que comparteixen la història."

"En la pel·lícula el meu avi representa una lluita col·lectiva molt important. Gent que va marxar d'Andalusia, d'Extremadura, de Galícia… que venien d'una guerra civil i que anaven a un altre lloc, que no coneixen de res, amb molta por."

També ha afegit: "Venien amb ganes d'estar inclosos en aquest territori i, amb tot el respecte del món, anar construint una vida digna. Ells volien treballar i es volien adaptar, i ho van aconseguir."