Jorge Drexler reflexiona sobre el seu vincle amb Catalunya: "Em sento molt a prop de Barcelona"
Després de més de tres dècades vivint a Espanya, Jorge Drexler ha sentit la necessitat de tornar a mirar els seus orígens. Aquest és el punt de partida de "Taracá", el seu nou àlbum, una obra que reconnecta amb la música uruguaiana i amb una etapa vital marcada per la mort del seu pare.
Ho ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" en una conversa amb Ricard Ustrell, en què el cantautor ha parlat de memòria, identitat, música, tecnologia i també del vincle especial que manté amb la ciutat de Barcelona, on farà el concert més gran de la seva carrera a Catalunya a l'octubre.
Una relació especial amb Barcelona
Drexler manté un vincle estret amb Catalunya des de fa anys. Ha treballat amb artistes com Meritxell Neddermann, el productor Carles Campón o el músic Joan Pons, conegut com El Petit de Cal Eril, però la connexió va més enllà de col·laboracions especials.
L'artista reconeix que li costa explicar amb paraules què el vincula a Barcelona, però apunta algunes semblances amb Montevideo: la relació amb el mar, la dimensió humana de la ciutat o una determinada manera de viure.
Un dol que travessa el disc sense ser protagonista
La mort del pare de l'artista durant el procés de creació del disc ha deixat una empremta evident en l'obra, tot i que no de manera directa. Drexler explica que "Taracá" no és trist ni està centrat en el dol, sinó més aviat tot el contrari: el defineix com un treball profundament de celebració.
"No hi ha cap cançó en què parli específicament del meu pare, però n'hi ha una dedicada a ell", afirma el cantant.
Una de les coincidències que més el va impactar va arribar amb el disc acabat. En revisar una de les cançons que dedica al seu pare, va descobrir que l'havia començat a escriure el 13 de març de 2017, la mateixa data en què anys després s'ha publicat l'àlbum i que coincideix amb l'aniversari del seu progenitor.
Més connectats que mai, però menys implicats
Un dels moments més destacats de l'entrevista arriba quan l'artista reflexiona sobre les relacions humanes en l'era digital. Segons el músic, avui és més fàcil que mai conèixer persones i mantenir contacte amb elles. Però aquesta abundància de connexions no sempre es tradueix en connexions profundes.
Ha augmentat moltíssim la relació entre les persones, però ha disminuït la profunditat amb què t'involucres.
Per il·lustrar-ho, recorre a una comparació musical. Recorda que abans podia passar setmanes escoltant només dos discos, mentre que avui l'oferta és pràcticament infinita i inabastable a causa de les plataformes digitals. Aquesta mateixa lògica, diu, es trasllada també als vincles personals.
"La música dels joves sempre incomoda"
Durant l'entrevista també hi ha espai per parlar del fenomen de la música urbana. Lluny dels prejudicis habituals, Jorge Drexler es declara admirador d'artistes com Bad Bunny i defensa que cada generació tendeix a desconfiar de la música que escolten els més joves.
Recorda que abans va passar amb Elvis Presley, els Beatles o moltes altres expressions musicals que avui formen part del cànon cultural. Per això considera injust jutjar els nous estils musicals només perquè sonen diferent: "No hi ha res més difícil per a una generació que escoltar una nova manera de cantar", conclou.