Josep M. Flotats: "Si es tracta de parlar de memòries, val més que siguin d'algú que admiro"

Dos anys després d'acabar les funcions de "Voltaire/Rosseau. La disputa", Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939) aterra al Teatre Romea per interpretar-hi "La promesa de l'alba", que adapta tant la novel·la autobiogràfica com altres textos i entrevistes de Romain Gary (1914-1980). 

Durant el parèntesi, l'actor i director va estar buscant textos per representar, però tenia clar que si tornava als escenaris era per dir coses que li hauria agradat escriure a ell. 

Quan va rellegir "La promesa de l'alba" no es va aixecar de la cadira fins a acabar-la, explica. En aquell moment va saber que "aquella era la història que volia compartir amb el públic". 

Hi ha estat treballant més d'un any, primer en francès i, després, en català, amb la traducció de Salvador Oliva. Ara, amb el suport de Focus i Josep Maria Pou, estarà en cartell del 14 de novembre al 13 de desembre.

L'obra aborda tant la memòria com les empremtes que deixen en nosaltres les persones i les experiències que vivim al llarg dels anys. Una reflexió que connecta directament amb la mirada que Flotats manté sobre el seu ofici després de dècades damunt dels escenaris.

Convertit en la veu de Romain Gary 

Conversem amb Flotats asseguts a la platea del teatre del carrer de l'Hospital, a Ciutat Vella.

Aquest muntatge sorgeix de no voler fer allò que tothom li demana, que escrigui les seves memòries...

Sí, m'ho han demanat sovint, però no m'interessa. Jo el que he viscut ho he viscut, i les coses bones les recordo i les dolentes intento oblidar-les. No m'interesso per mi mateix. El que sí que m'interessa és tot allò que em pot enriquir i fer-me la vida més ampla, obrir-me els horitzons de coneixement, de sensibilitat, d'afecte, etcètera. 

La manera d'explicar les meves memòries serà a través de Romain Gary, un dels grandíssims escriptors francesos contemporanis dels meus anys a França, per qui tinc molta admiració. En uns articles diu sovint que li han demanat que escrigui les seves memòries... I aquí és on entro jo. Les memòries seran les d'ell. Jo no hi pinto res. Al contrari, soc aquí per servir-les. 

Per tant, si es tracta de parlar de memòries, de biografia, d'obra completa o de recorregut vital d'algú, val més que sigui d'algú que jo admiro. 

Explica que ha connectat molt amb Gary. No es van conèixer personalment, però la figura de l'escriptor l'ha acompanyat al llarg de bona part de la vida professional. Ell va morir el 1980, quan vostè va ingressar a la Comédie-Française. De manera que la França que descriu l'escriptor és la mateixa en què va viure vostè i, per tant, comparteixen paisatges emocionals i intel·lectuals...

Uns paisatges intel·lectuals, emocionals, artístics... Una societat que jo, en aquell moment, descobria i en què treballava i m'expressava. Amb la gent amb què es relacionava Gary, jo m'hi relacionava de casualitat, per una altra banda. Era el mateix univers. 

Aprecio molt poder pujar dalt de l'escenari en l'època que estem vivint i recordar aquella societat inquieta culturalment, creativa, inventiva, fantàstica, meravellosa, arriscada. Dins del món de la cultura que hi havia a França, a París, en aquell moment i que, malauradament, està desapareixent. 

Jo estava rodejat d'inquietud creativa i de ganes de canviar el món, però artísticament. I de sempre anar més lluny, amb noves idees i amb ganes de servir. O sigui, aquest sentiment de ser aquí per servir a alguna cosa. Potser faré només un pas, però que sigui un pas que serveixi per millorar, per millorar-nos a tots. 

Això és l'univers de Romain Gary. Hi ha una frase, entre moltes, amb què el puc definir: "Per mi la vida és com una gran cursa de relleus en què cadascun de nosaltres, abans de caure, ha d'intentar portar més lluny el desafiament de ser un home." Amb això n'hi ha prou per començar a plantejar problemes i alimentar la ment i l'esperit i començar a obrir portes.

El text que interpretarà serà una estrena mundial, perquè l'ha confegit a partir d'un seguit de creacions de Gary. Un text que, per tant, passarà el test del públic. Té inquietud per veure com els espectadors rebran la dramatúrgia que ha estat treballant?

No se sap mai com el públic pot rebre una obra. Espero compartir amb el públic exactament la mateixa admiració i respecte que tinc jo per Gary i la mateixa emoció que em provoca. Sempre he intentat estar al servei d'allò que ens pot millorar. En aquest cas, el pensament d'algú molt intel·ligent, un gran autor i un gran text.

Adaptació d'una obra narrativa

"La promesa de l'alba" és la segona adaptació escènica de Josep Maria Flotats d'una obra narrativa, més de tres dècades després del muntatge "Ara que els ametllers ja estan batuts", a partir de textos de Josep Pla, estrenada l'any 1990 al Teatre Poliorama. 

Ara, el 2026, Flotats es retroba amb la narrativa posant-se en la pell de Romain Gary, en un soliloqui que dialoga amb la seva pròpia experiència vital i teatral i que reflexiona sobre la memòria, els personatges que ens habiten i les empremtes que el temps deixa en cadascun de nosaltres.