Josep Maria Mainat: "Deixar-ho tot endreçat abans de morir és l'últim acte d'amor"

Josep Maria Mainat, cantant de la Trinca i productor de televisió, fa 80 anys. Amb una trajectòria que ha passat dels escenaris a la creació de programes, a "Col·lapse" parla del pas del temps amb humor i reflexiona sobre una qüestió que sovint preferim evitar: com marxar d'aquest món sense deixar problemes als altres.

Els avantatges i els desavantatges de fer 80 anys

"Arribar als 80 anys té avantatges i desavantatges", explica Mainat. Entre els avantatges, n'hi ha un que li fa gràcia: "Tot el que fas, la gent ho troba fantàstic". Ho il·lustra amb els comentaris que rep: "Que bé que estàs, t'he vist caminar" o "t'he vist parlar". Fins i tot li diuen: "El cap encara el tens bé, eh?".

Però fer anys també vol dir acumular absències. Reconeix:

El desavantatge és que vas perdent pel camí gent que estimes".

Dels 70 als 80 anys, explica, ha mort gent del seu voltant. Una realitat que l'ha dut a pensar no només en el temps que queda, sinó també en què passa amb tot allò que deixem enrere.

Mainat ha escrit "Lleuger d'equipatge", un llibre sobre com preparar la pròpia mort i evitar maldecaps als familiars. La idea va sorgir arran de la mort del seu amic Toni Cruz, una persona molt organitzada. "Jo pensava que ho tenia tot molt ben organitzat, i, tot i així, hi ha molts serrells, moltes coses que no penses", explica. Des dels testaments fins als comptes bancaris, hi ha qüestions que poden quedar pendents encara que creguem que ho tenim tot controlat. 

Preparar la marxa per cuidar els qui es queden

Avui, a més, les complicacions també són digitals.

Abans, quan et mories, deixaves una col·lecció de rellotges, un cotxe, potser un pis a la Verneda, no ho sé. Ara deixes tot ple de comptes corrents als quals ningú sap com entrar, la contrasenya de Netflix, que t'ho segueixen cobrant perquè per donar-te de baixa has d'introduir un codi que t'envien al telèfon, però el telèfon està bloquejat perquè ningú sap com desbloquejar-lo.

A aquests embolics s'hi afegeixen qüestions tan bàsiques com saber si una persona tenia assegurança, quina tenia o en quin banc guardava els diners.

Quan te'n vas, els que es queden no saben res".

També cal decidir què fer amb les pertinences. Mainat explica que al llibre recull testimonis de persones que han entrat a casa de la seva mare després de morir i s'hi han trobat "un museu que no saben què fer-ne".

Per això, defensa que no s'ha d'esperar a estar a punt de morir per començar a posar ordre.

No sabem quan morirem, no és previsible. No cal esperar a estar morint-se per anar-ho deixant preparat".

Anticipar-se permet estalviar als familiars gestions, dubtes i decisions que poden ser especialment feixugues en un moment de dol.

Mainat vol tractar aquesta qüestió amb rigor, però sense perdre l'humor.

Sé que la mort és un tema seriós; jo el que intento és portar-ho amb humor".

Preparar-se abans de marxar és l'últim acte d'amor que pots fer pels que venen darrere".

No es tracta de viure pendent del final, sinó de fer en vida allò que després ja no podrem resoldre. La idea que ho resumeix és senzilla: