Demà, a les 21.55
Josep Puigbó conversa amb Feliu Formosa, en l'últim "(S)avis" de la temporada
De mirada irònica i somriure murri, Feliu Formosa (1934) ha dedicat la vida a les lletres i la cultura. Tot i que se'l coneix sobretot pels seus poemes, es considera per damunt de tot un home de teatre. Ha fet de rapsoda i d'actor, ha dirigit diversos muntatges d'èxit, ha exercit de professor a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i bona part de la seva feina de traducció també l'ha dedicada a l'escena.
Autor de diversos volums de poesia, ha recollit bona part de la seva obra en el volum titulat "Darrere el vidre" (2002). També ha publicat dos diaris: "El present vulnerable" (1979) i "A contratemps" (2005), i tres llibres de memòries: "El somriure a l'atzar (2005), "Sala de miralls" (2013) i "Sense nostàlgia" (2015).
Premi Nacional de les Arts Escèniques de Catalunya (1989), Premi Nacional de Traducció (1994), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005) Premi Friedrich Gundolf per a la Divulgació de la Cultura Alemanya a l'Estranger (2011).
El 2000, després de participar en un espectacle dirigit per Pep Tosar, va abandonar els escenaris i, pocs anys després, la poesia l'abandona a ell. Actualment es dedica a viure i a traduir.
Algunes de les citacions de l'entrevista a "(S)avis"
"Soc poeta perquè soc lector. Soc lector i traductor. La traducció és una lectura a fons."
"Vaig començar a escriure poesia perquè volia reflexionar sobre el passat. I vaig fer deu poemes sobre la meva experiència cultural i política per tal de tenir-la clara. I els vaig deixar llegir a Agustí Bartra i ell em va estimular perquè continués."
"Els dos últims llibres de Joan Vinyoli són els millors de tota la seva obra poètica."
@Savis_33