Junts, a contrarellotge per les municipals
A menys d'un any per a les municipals i després d'unes enquestes a la baixa, Junts percep que potser ha de canviar l'estratègia. Amb Aliança Catalana (AC) trepitjant fort, comença a canviar de rumb amb una cirurgia personalitzada que varia segons el municipi.
Si en ciutats com Manlleu, Manresa o Mollerussa s'han refet ponts a nivell local per mirar de frenar l'avenç d'Aliança i contenir fugues de vot, a Girona s'aposta per fer un gir de guió i trencar radicalment el govern independentista després de tres anys governant amb la CUP i Esquerra.
En el cas de Barcelona, les primàries a contracor de la direcció amb la victòria de Jordi Martí, que no era el candidat de la cúpula, es llegeixen com el triomf de les bases i de l'autonomia de la federació local i com un gir cap al pragmatisme de les tesis de Trias.
Saben que quedar els primers és clau en un escenari de pactes impossibles o impopulars per l'entrada d'Aliança. Ser la llista més votada dona l'alcaldia a les municipals i per això Junts creu que serà clau en molts ajuntaments, amb estratègies a mida.
Aliança mossega més terreny a Junts que a altres formacions
A falta de veure com es materialitzen les enquestes a les urnes amb Aliança Catalana, el que es desprèn de l'últim CEO és que la formació d'Orriols es va consolidant com el partit que recull el desencant, la desafecció, part del desencís del postprocés... i aconsegueix retenir els suports obtinguts fins ara i n'absorbeix de nous, dels quals un 28% són votants de Junts.
AC molt probablement acabarà pujant de regidors, però caldrà veure si aconsegueix altres alcaldies, més enllà de Ripoll. Des de la formació de Puigdemont sempre han al·legat que les estimacions de les enquestes tenen una intencionalitat clara de marcar tendència i fer-los mal, i que sempre han aconseguit millors resultats que els que plantejaven els sondejos, i això, sovint, amb els resultats definitius a la mà, ha estat així.
Però, malgrat això, la formació, que té clara voluntat de governar en municipis i diputacions i a la Generalitat, no pot menystenir les projeccions i atribuir-les a qüestions merament circumstancials; una retòrica que s'ha anat desplaçant cap a espais de centredreta o centreesquerra, on ja hi ha formacions, i ha deixat buit un nínxol que segurament ocupava històricament Convergència i que Aliança ha sabut aprofitar.
Entre el pragmatisme i l'esperit de l'1 d'Octubre
Tot plegat pot afectar el futur més immediat de Junts, no només per una possible pèrdua de l'espai electoral, sinó també per la decisió que pugui prendre aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Puigdemont.
Si fos favorable als seus interessos encara quedaria un llarg recorregut: fer decaure l'ordre de detenció vigent i passar pel filtre del Constitucional i –en última instància– del Suprem per executar un eventual sobreseïment de la causa.
El que està clar és que no és el mateix encarar unes eleccions amb el retorn del president Puigdemont fent campanya aquí que fer-ho per enèsima vegada des de la dura distància de l'exili. En termes de discurs, els més independentistes veuen com una contradicció mantenir una presència clau en l'estabilitat del PSOE i alhora el relat de la unilateralitat.
És per això que hi ha sectors moderats que reclamen tornar als posicionaments clàssics de l'ex-Convergència recuperant el discurs de l'ordre i la gestió (que ara abraça el PSC), prioritzant la rebaixa d'impostos, el suport a les pimes, la seguretat ciutadana i el control de la immigració (en aquesta carpeta Aliança ha pres un discurs radical amb el qual Junts no se sent còmode).
El fet de competir aferrissadament amb Esquerra per veure qui manté la puresa de l'independentisme ha desgastat els quadres dirigents i ha obert la via perquè s'escapin vots cap al PSC o bé a AC.
Convergència s'havia caracteritzat per la política del "peix al cove", encapçalada per la figura de Jordi Pujol, menyspreada dins el partit després de la confessió de la deixa però recuperada els últims temps i enaltida en veure que fins i tot el president Illa li reconeixia a Palau la trajectòria institucional.
Aquestes veus moderades aposten pel pragmatisme tant a Madrid com a Barcelona sense renunciar a la independència. Però és aquí on els sectors més fidels a Carles Puigdemont ho veuen com una traïció a l'esperit de l'1 d'Octubre.
I qui intenta mantenir a ratlla aquesta guerra freda i fer d'enllaç entre el discurs més combatiu de Miriam Nogueras, els moderats i els quadres territorials és el secretari general, Jordi Turull, continuista i en sintonia amb la línia de Waterloo i alhora fill de la vella escola convergent. Una quadratura del cercle complexa.