"Klebsiella", el bacteri oportunista que venç la higiene dels hospitals

Microorganismes agressius i resistents, capaços de véncer les grans mesures d'higiene dels hospitals i que s'aprofiten dels organismes afeblits que troben en aquests establiments. Seria un retrat robot dels microbis que provoquen infeccions, algunes mortals, en centres sanitaris.

Klebsiella, el gènere de bacteris que en els últims dies ha provocat la mort de tres nadons prematurs, té una gran incidència en infeccions hospitalàries. Pertany a una família anomenada enterobacteris, perquè el seu hàbitat natural es normalment l'intestí. Però aquests bacteris poden provocar infeccions a llocs molt diversos de l'organisme. La Klebsiella pneumoniae, tot i que s'anomena així, no provoca només infeccions respiratòries, sinó també urinàries, generalitzades i d'altres tipus.

Els bacteris del gènere Klebsiella també són, de manera molt freqüent, resistents als antibiòtics. Se'ls anomena multiresistents o, en anglès, "superbugs" -superbestioles. Se'ls considera de màxima prioritat en la recerca de nous antibiòtics.
 

El perquè de les infeccions

Per què bacteris com aquests tenen tanta incidència en els hospitals? D'entrada, els establiments sanitaris són espais on s'intenta mantenir la màxima higiene i asèpsia. Això fa que els bacteris estiguin sotmesos a una alta pressió selectiva. Per selecció natural, els que sobreviuen són els que han pogut esquivar aquestes mesures antisèptiques tan fermes. Per això, són els que tenen més capacitat per resistir tractaments i són més agressius.

D'altra banda, són bacteris oportunistes, que aprofiten l'estat de feblesa d'un organisme per envair-lo. I les persones ingressades en hospitals tenen, en major o menor grau, algun problema de salut i, en moltes ocasions, un sistema immunitari afeblit.

I no només això, sinó que estan sotmesos a intervencions més o menys invasives, que poden afavorir l'entrada d'agents infecciosos. Per exemple, els catèters signifiquen una possible via d'entrada de bacteris. O les intervencions quirúrgiques.

En un estudi publicat el 2017 a la revista "Advances in Experimental Medicine and Biology", investigadors polonesos constataven que la infecció per Klebsiella pneumoniae estava significativament relacionada amb l'ús de catèters urinaris. Almenys era el que van observar en un període de tres mesos a l'hospital Czerniakowski de Varsòvia.
 

Bacteris fora de lloc

Finalment, el personal sanitari, que atén diversos malalts, també pot ser portador de bacteris patògens. I transmetre'ls a pacients que, segons el seu estat, patiran una infecció més greu o menys.

Tot i que s'intenti mantenir els hospitals lliures de microorganismes, això és pràcticament impossible. A més, els bacteris són imprescindibles per als humans, com explica Miquel Viñas, catedràtic de Microbiologia del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Universitat de Barcelona:

"Els bacteris, quan no estan en el lloc on han d'estar, fan mal. No podem viure sense bacteris, perquè fan funcions que el nostre organisme per sí sol no pot dur a terme. En l'organisme tenim deu vegades més cèl·lules de bacteris que del nostre propi cos. En els hospitals es mantenen ambients tan nets com sigui possible, i a Catalunya i Espanya hi ha un nivell d'higiene i seguretat molt elevat. Però el risc sempre hi és perquè no es poden eliminar tots els bacteris."

A part del problema de salut que representen, les infeccions nosocomials -s'anomenen així les que es produeixen en establiments sanitaris- tenen un elevat cost econòmic. Amb dades que poden variar lleugerament cada any, es calcula que, als Estats Units, aproximadament 1,7 milions de pacients pateixen una infecció relacionada amb l'assistència sanitària. D'aquests, prop de 100.000 moren. El cost directe anual es troba entre 28.000 i 45.000 milions de dòlars anuals. Cal tenir en compte, però, que als Estats Units reben atenció hospitalària més de trenta milions de persones adultes.
 

Mesures que redueixen les infeccions

A Catalunya existeix el programa VINCat del Servei Català de la Salut. Estableix un sistema de vigilància unificat de les infeccions nosocomials als hospitals de Catalunya. En l'informe més recent, s'explica que les cinc infeccions nosocomials més rellevants són: l'associada al catèter venós central, la pneumònia associada a ventilació mecànica, les infeccions de localització quirúrgica per recanvi de pròtesi total de genoll, la de recanvi total de pròtesi de maluc i la lligada a cirurgia colorectal.

L'any 2013, el cost d'aquestes cinc infeccions nosocomials va ser de més de 30 milions d'euros. Diverses mesures han fet que disminuïssin. Així, pel que fa a la infecció lligada al catèter venós central, malgrat augmentar el nombre d'hospitals que participen en el programa VINCat, en el període 2008-2013 els costos anuals van passar de 19 a 12 milions d'euros.
 

El preu del progrés mèdic

En persones sanes, els microorganismes dels hospitals tenen poc impacte. Però, com explica el doctor Viñas, "el problema és quan afecten persones que ja tenen problemes de salut". I en alguns casos, és el propi progrés de la medicina el què ha posat certes persones davant d'aquest risc:

"Persones que ara poden viure perquè la tecnologia i la medicina han avançat molt, però que tenen un organisme encara mol immadur, com prematurs que han nascut amb molta antelació i amb un pes molt baix. Fa uns anys no tenien possibilitats de sobreviure. Ara sí, però també estan exposats a aquests riscos. "

Els bacteris més resistents i agressius són els que vencen les mesures cada vegada més estrictes per mantenir els hospitals lliures de microorganismes. La medicina ha aconseguit mantenir en vida persones que en altres èpoques no haurien tingut cap possibilitat, però al mateix temps ha situat aquestes persones davant d'un nou risc. Com conclou el doctor Viñas, "és el preu que paguem per l'altíssim nivell de la tecnologia sanitària".